1.4.1 Descripció Salut i cures

Les persones que viuen a la ciutat de Barcelona gaudeixen en general d'un bon estat de salut, tot i que hi continuen havent desigualtats en funció dels condicionants socioeconòmics. Tot i així, en els darrers anys les diferències en les condicions de salut s'han escurçat, i, per exemple, s'ha reduït la diferència en l'esperança de vida entre barris i han millorat els indicadors en matèria d'embarassos juvenils. No obstant això, encara queda camí per fer de Barcelona una ciutat saludable i vivible. Les persones que avui viuen a la ciutat estan sotmeses a diferents elements que impacten en la seva salut. Així, ja hi ha prou evidències de l'impacte del canvi climàtic en la salut de les persones; la contaminació de l'aire provoca més de 350 morts prematures a l'any, i suposa un problema de salut especialment rellevant per a la població més vulnerable, com els 200.000 menors de 14 anys que viuen a la ciutat. O com els models de vida actual i la manca de certeses de les trajectòries de vida tenen un impacte en la nostra salut mental que genera nous i constants malestars, i pot tenir un impacte en les addiccions. Però aquest models de vida també afecta a l'evolució dels nostres patrons d'alimentació i dietes que conjuntament ambles conseqüències del canvi climàtic es consideren la major amenaça per la salut. Cal per tant promoure des de l'ajuntament un model alimentari sostenible i sa especialment per la nostra infància. També, val a dir que al llarg de la nostra trajectòria vital és imprescindible cuidar i que ens cuidin. En aquest sentit cal reconèixer el treball de cura com a part central de la vida socioeconòmica de la ciutat, com a camí per reduir les desigualtats socials i de gènere que actualment caracteritzen tant la provisió com la recepció de les cures. El benestar de les persones té molt a veure amb la qualitat i la continuïtat de les cures, que en determinats moments del cicle de vida poden ser molt intensives. En aquest sentit, cal tenir en compte la sobrecàrrega de treball de cures que pateixen les famílies i la feminització de les tasques de cura; i l'efecte que té l'assumpció de la cura pel que fa a l'estat de la salut física i mental de les persones. Per això, cal continuar reconeixent la cura com a part central de la vida socioeconòmica de la ciutat, promovent la coresponsabilitat de tots els actors socials a l'hora de garantir el dret a una cura digna i de qualitat, i reduir les desigualtats socials i de gènere que actualment caracteritzen tant la provisió com la recepció de les cures. Cal fer dels barris de la ciutat espais de cura, reforçant els espais accessibles i els processos comunitaris i combatent l'aïllament a la pròpia llar tot reforçant els serveis i programes municipals que intervenen a les llars com a primer element de detecció i prevenció. Barcelona ha de ser, doncs, una ciutat que es preocupi i s'ocupi de la salut de les persones, ha de ser una ciutat saludable, però també una ciutat que es preocupi de tenir cura de les persones que hi viuen. Ha de ser una ciutat referent en salut comunitària i promoure la salut en els entorns de vida quotidiana.