Què és una MPGM?
El Pla general Metropolità de 1976, o PGM, és l’instrument que defineix quin ús han de tenir tots els sòls de Barcelona i els 36 municipis de l’àrea metropolitana. A mesura que passa el temps, cal adequar la planificació a les necessitats de canvi de cada municipi.
L’Ajuntament utilitza les MPGM, o modificacions del Pla General Metropolità, per realitzar modificacions puntuals del PGM en l’àmbit de Barcelona.
Quin és el procés de tramitació i aprovació? I el calendari?
Es comença per fer una anàlisi del context i la problemàtica a resoldre. D’aquí se’n treuen els criteris per a l’inici de la redacció del document. Un cop redactat, se’n fa l’APROVACIÓ INICIAL.
En una segona fase, el document es fa públic i s’obre un període d’exposició pública en què la ciutadania pot fer al·legacions, juntament amb les observacions que demanin les administracions. Un cop ajustat el document, està llest per a l’APROVACIÓ PROVISIONAL a l’Ajuntament de Barcelona.
En una tercera fase, la Generalitat revisa el document i en fa l’APROVACIÓ DEFINITIVA. El procés complert té una durada que normalment és d’un any-any i mig.
Què regula?
Una MPGM sempre és d’iniciativa pública i municipal. Té moltes possibles finalitats, com ara adaptar el planejament de Barcelona a plans d’àmbit superior, transformar els usos i l’edificació d’un àmbit concret de la ciutat o modificar puntualment les zones verdes, que no es poden reduir. Cal justificar sempre l’interès públic de l’actuació i la seva aprovació última depèn de la Generalitat.
La iniciativa privada no té dret a tràmit d’una MPGM, tanmateix, l’ajuntament pot assumir expressament la iniciativa pública per formular-les. En canvi, la iniciativa privada si te dret al tràmit dels plans de millora urbana i altres plans que desenvolupen el PGM sense variar substancialment ni els volums ni els usos de la ciutat existent. L’aprovació última dels plans de millora urbana depèn de l’Ajuntament.
Què no regula?
Una MPGM no pot fer canvis en l’estructura general dels carrers, dels equipaments o les zones verdes del CONJUNT DE LA CIUTAT. Només pot fer ajustos a la ciutat existent o adaptacions a les noves necessitats.
Com s’hi participa?
El Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat pel Plenari del Consell Municipal el 27 de maig de 2022, i publicat al BOPB el 28 de juny de 2022, en el seu capítol 3, article 39, regula els processos de participació preceptius que s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
Concretament en el seu punt 1c) s’especifica com a preceptiu el procés participatiu per l’aprovació d’”Instruments de planejament general, llevat que el seu àmbit territorial faci referència a una única parcel·la o a un àmbit de districte o de ciutat o dels plans especials l’objecte dels quals sigui l’ordenació d’infraestructures que no derivin d’una previsió dels planejament general”.
En aquest sentit, doncs, i fins l’aprovació provisional es comptarà amb la participació de la ciutadania de maneres diverses, i es tindran en compte les aportacions en la redacció definitiva de l’MPGM.
Què pot fer una MPGM?
Estableix les característiques dels espais lliures, la vialitat, els equipaments i els serveis tècnics
Modifica la situació dels espais lliures i les zones esportives
Estableix les condicions d’edificació de les zones incloses en l’àmbit
Proposa usos diferents dels previstos
Estableix condicions sobre qualificació d’habitatge protegit
Revisa les afectacions urbanístiques en teixits (o barris) històrics i edificacions amb valor patrimonial
Revisa el catàleg de Patrimoni
Fa la valoració econòmica per desenvolupar el pla i establir les actuacions de dotació
Defineix els criteris de sostenibilitat
Què no pot fer una MPGM?
No és un pla d’habitatge
No regula les activitats econòmiques
No és un pla de mobilitat
No és un pla de soroll
No regula el turisme
No és l’instrument que concreta la urbanització de l’espai públic
No es l’instrument que concreta obres d’infraestructures
No determina la gestió dels espais públics o els equipaments
No determina de forma directa les inversions econòmiques
No pot regular mesures de disciplina urbanística
No regula mesures de foment fiscal
L’àmbit de la present MPGM té una superfície total de 87.839 m² i inclou tres subàmbits:
Subàmbit 1. Engloba, bàsicament, els sòls incorporats per l’MPGM de Sants de 2003 per les tres peces del PAU1 i per les 4 peces de l’AA1 (a, b, c i d), a més dels sòls qualificats com a sistemes, que els articulen dins la mateixa modificació de PGM. Aquest subàmbit té una superfície total de 23.907 m².
Subàmbit 2. Una peça més petita corresponent a l’àmbit de sòls municipals al carrer Pavia 1-3. Aquest subàmbit té una superfície total de 126 m².
Subàmbit 3. El vial de la Rambla Badal, al seu tram entre els carrers de Sants i d’Antoni de Capmany, i les illes de cases que tenen algun dels seus fronts en aquest vial, directament o bé a través del carrer de Begur. El total d’illes incloses al subàmbit és d’11. Aquest subàmbit té una superfície total de 63.806 m².
Quins són els objectius d’aquesta MPGM?
Els objectius a assolir en els Subàmbits 1 i 2 són:
Conservar l’estructura urbana i edificatòria tradicional dels sòls inclosos per mantenir la identitat del barri.
Reordenar i compactar part del sostre ja previst amb destí a habitatge protegit per actuacions d’iniciativa pública, en sòls que ja són de titularitat municipal.
Ajustar l’ordenació atenent a les característiques de l’estructura urbana de cada subàmbit.
Garantir la reserva de sistemes de zones verdes verdes i d’equipaments, ajustada de manera que es redueixin les afectacions d’habitatges.
Mantenir l’ús d’habitatge a les peces desafectades per la nova ordenació.
Definir les peces de gestió posterior de manera que es pugui garantir la seva viabilitat i agilitzar el desenvolupament.
Els objectius a assolir en el Subàmbit 3 són:
Revisar el regim urbanístic i les qualificacions dels fronts de Rambla Badal atenent a la realitat fisica executada i als requeriments urbans, proposant-hi desafectacions, i mantenint la qualificacio de vial cívic a les parts urbanitzades en cantonada.
Assegurar la preservació del teixit tradicional i històric de les edificacions existents amb front a la Rambla Badal, com a part de la identitat dels barris limitrofs.
Transformar urbanísticament el passeig de la Rambla Badal, ajustant-ne el model urbà al context dels barris on s’insereix, requalificant-ne el sol, i fixant-ne l’us com a corredor d’espai lliure ciutada connectat a la infraestructura verda.
Delimitar dues actuacions aïllades d’expropiació, una per a la parcel·la amb sols que resten afectats, i una segona per a possibilitar l’obtenció d’habitatge de protecció i de reallotjament, i la integració de l’edificació resultant amb l’entorn urbà.
On puc consultar la documentació?
Durant l’avanç de la tramitació la documentació es podrà trobar al web de l’Ajuntament de Barcelona, concretament al Portal d’Informació Urbanística (PIU).
Aquesta modificació del planejament establirà la configuració de l’espai públic de places i carrers de l’àmbit?
No, la MPGM determina les qualificacions del sòl, és a dir, el seu ús i pot establir condicions com la superfície mínima d’espais amb vegetació o de sòls permeables . El desenvolupament de l’espai públic es tramita amb un projecte d’urbanització, que determina com ha de ser aquest carrer o aquesta plaça (elements, mobiliari urbà, pavimentació, càrrega i descàrrega, etc.).
L’MPGM regularà el tipus d’activitats de pública concurrència que es puguin establir a partir d’ara a l’àmbit?
No, la MPGM no regula les activitats de pública concurrència, això ho fa un Pla d’Usos. L’MPGM regula la qualificació de sòl, si és habitatge, verd urbà, equipament, viari, comercial o serveis, entre d’altres, però no entra al detall sobre l’activitat.
En l’MPGM es pot recollir que la creació d’habitatge social vagi destinat al veïnat de la zona?
No, l’MPGM qualifica el sòl i el tipus d’habitatge (privat o públic i de venda o lloguer) però no determina els criteris d’assignació d’aquests ni la seva regulació.
L’MPGM estableix els equipaments en l’àmbit corresponent?
No, l’MPGM qualifica el sòl i pot concretar el tipus d’equipament, si és públic o privat i la volumetria de l’edifici, però, habitualment, no determina si hi ha d’anar una escola o una residència, per posar dos exemples; això normalment es determina a partir d’un Pla especial posterior.
Compartir