Soc Joan Gibernau i Sucarrats, tinc 83 anys, i resident en el Barri fa més de 40 anys al carrer Moragas 10-22.
Jubilat, professor mercantil, informàtic des del inici el any 1962 a España, analista de sistemes i Cap de la Obra Social de Caixa de Barcelona, durant 9 anys, fins a la fusió amb Caixa de Pensions, apart d’ocupacions actuals.
Aquesta experiència, lligada amb el mon social i el contacte amb els diferents nivells de les Administracions, em permet considerar que negociant i demostrant el que es real, es poden aconseguir bons resultats.
Integrat a la Comissió de Seguiment del Barri, un cop iniciat el Pla estratègic 2010-2014, treballant, presentant propostes i coordinats per el nostre ex-company Salvador Albuixec, epd, que malauradament ens va deixar fa poc temps, em va ajudar a pensar que tot es possible, però que aconseguir-ho es difícil.
El Barri té unes singularitats molt especials i paral·leles a la resta del Districte. La realitat es que la nostra principal riquesa es que estem al peu del Tibidabo i Collserola. La opinió però de molta gent es que no som prou atesos,
Problemes com d’altres també els patim, però sobretot que som circuit de pas obligatori d’entrada i sortida al cinturó que envolta Barcelona, i que gaudim però alhora patim del percentatge més elevat a la ciutat de Centres Escolars, Residencies i Centres Hospitalaris, que perjudiquen la mobilitat i acumulació de vehicles en certes hores del dia.
Solucions proposades no han tingut el reconeixement de tots els veïns. Certes mides suposen un perjudici propi.
L’endarreriment dels serveis públics es evident, el mal servei dels transports a finals de setmana es repeteix, les obres programades arriben molt tard, la línia 9 es un greuge comparatiu, la estació final que enllaçarà la línia que serà al voltant de la estació dels FGCS del Putxet la darrera en la posta en marxa, i tothom recorda que va passar igual amb el ascensor.
Sentim parlar de la modificació del carrer Balmes des de fa temps, i si parlem de la Avinguda del Tibidabo...
Escoltem peticions pels joves, per la gent gran, i també de la resta de veïns d’equipaments per la cultura, l’esbarjo i l’esport. La resposta rebuda es que ja tenim clubs i equipaments privats. Cert, però també que alguns espais existents, que podrien ser pels veïns han anat desapareixent. Falten equipaments públics.
Som un barri de persones que van envellint, i la llei de vida fa que noves famílies s’integrin, ocupant l’espai dels que ens van deixant. La realitat es que no som un Barri de rics, sinó que forma part d’un Districte amb avantatges i problemes comuns i que patim d’inversió pública comparativament.
Tenim un ric patrimoni urbanístic, gens conegut per molts, però alhora i es repeteixen intervencions en els Consells de Barri de queixes de problemes que afecten a Civisme i Convivència, a Parcs i Jardins, a Equipaments, a Serveis Varis, a Serveis Públics, a la Mobilitat, entre d’altres.
Per aconseguir resoldre les necessitats es precís que hi hagi un autèntic diàleg entre ciutadans i el Ajuntament. Als ciutadans ens correspon analitzar i presentar propostes i solucions possibles, després de treballar-los en comissions de treball reals. L’Ajuntament no hauria d’implementar solucions des de despatxos, lluny de la realitat. Els circuits d’informació mútua ajuden, sinó allunyen al ciutadà.
Si em presento com a Vicepresident es perquè voldria que la Comissió de Seguiment servís per a consensuar necessitats del Barri, que analitzades i tractades pels propis veïns arribin al Districte, ja que ens son pròpies, i potser també extrapolables a d’altres de la ciutat.
Des de fa temps el doble circuit entre Ajuntament i ciutadans crec s’ha convertit en línies paral·leles. Voldria tornar a un pla estratègic real i de futur i no en queixes constants reals o innecessàries.
Voldria que la Comissió de Seguiment apropés ciutadans i Ajuntament. També que la seva composició fos la que hem de menester. Es precís la integració de noves Institucions i persones, ja que van deixar d’assistir i col·laborar molts dels que hi eren.
Vull fer possible tot això, i per això em vull presentar pel càrrec, que no es per representativitat, sinó per coordinar i dirigir els desitjos de tothom.
Si creieu que es possible, espero el vostre recolzament, i si cal el vot.
Compartir