[text en procés de redacció]
Revisant les problemàtiques i inquietuds del paràgraf anterior, fixem la mirada en aquelles que van en relació amb la sensació d’inseguretat als carrers i l’accés als transports per tothom.
Amb relació al primer tema, es comenta que s'hauria de millorar el nombre, localització i qualitat dels fanals del carrer, però també que això no acabaria de resoldre la sensació d'inseguretat que com a dones sentim. Aquesta sensació ve donada davant de la desprotecció dels possibles incidents o agressions i la dificultat que alguna persona acudís a ajudar o intervenir ràpidament si passa quelcom.
Per encarar aquesta última reflexió es proposa pensar en educar en el "socors", en l'ajuda a la persona que es troba en algun problema. Educació i conscienciació a la ciutadania i als instituts de com actuar i quins mitjans tenim (telèfons de contacte...) en cas de trobar-nos en alguna situació així.
També s'havia concretat la proposta de rebre classes de defensa personal als instituts prioritzant les noies com a objecte i subjecte de les classes.
Pel què fa al segon, relacionat amb facilitar i adequar el transport públic a la diversitat de persones de la ciutat.
Per una banda es proposa millorar l’accessibilitat als autobusos per a la gent amb més dificultats de mobilitat, o gent gran, i la que utilitza rodes (cotxets, carretons, cadira de rodes...).
Per altra banda també es demana reduir el preu per a adolescents i repensar la T-casual. El fet que la targeta sigui unipersonal dificulta la seva utilització i es té la percepció que n’eleva el seu cost, es demanda tornar a la multipersonal. També es proposa canviar el model de pagament i pagar per distància o quilometratge (com fan altres models com ara l’holandès o el britànic).
També s’apunta la idea de la possibilitat de tenir una targeta recarregable de transport públic (com la OYSTER de Londres).
Compartir