3a Sessió de Treball

A continuació destaquem resultats de la sessió de treball.

EMISSIONS I SALUT

REPTES MÉS RELLEVANTS:

• Reduir els nivells de NO2 a la ciutat, principal contaminant afectat per la incidència del canvi climàtic.

• Reduir els nivells de PM10 i PM2,5 a la ciutat.

• Incentivar un canvi de model de mobilitat, amb major pes dels modes de transport més sostenibles i amb una reducció dels modes més contaminants.

• Minimitzar l’emissió de contaminants dels focus de contaminació associats a la indústria i al Port de Barcelona.

• Millorar la qualitat ambiental de l’interior dels edificis.

ACTUACIONS CLAU:

• Millorar la informació i conscienciació de la ciutadania.

• Provocar un canvi de model de mobilitat de la ciutat.

• Aplicar mesures de reducció de contaminants i mesures relacionades amb altres focus emissors.

Consulta l'informe complert a: EMISSIONS I SALUT

URBANISME SOSTENIBLE: PLANIFICAR EN CLAU CLIMÀTICA

REPTES MÉS RELLEVANTS:

• Territorialitzar vulnerabilitats i capacitats.

• Considerar els impactes que genera Barcelona a l'exterior.

• Rehabilitar els teixits des del punt de vista climàtic.

• Normativa urbanística.

• Reduir la mobilitat obligada i recuperar l'espai destinat al vehicle privat per a la ciutadania.

• Protegir Collserola.

• Millorar la comunicació.

• Buscar mecanismes de finançament.

• Indicadors.

• Rapidesa.

ACTUACIONS CLAU:

• Consolidar les superilles

• Influir en instruments urbanístics superiors: PDU i Llei de Territori

• Impulsar una "Barcelona, ciutat d'ombra"

• Introduir la variable climàtica en els processos urbanístics de la ciutat

Consulta l'informe complert a: URBANISME SOSTENIBLE: PLANIFICAR EN CLAU CLIMÀTICA

REHABILITACIÓ: EDIFICIS MILLOR QUE NOUS

REPTES MÉS RELLEVANTS:

• Garantir l’habitabilitat i l’eficiència energètica dels edificis i la salut i el confort de les persones usuàries

• Rehabilitar el parc d’edificis (residencials i terciaris) i habitatges per incrementar els nivells de qualitat de vida i confort

• Introduir el vector energètic en la rehabilitació

• Millorar energèticament del parc d’edificis municipal i públics

• Atendre la vulnerabilitat energètica

• Evitar / reduir residus en la rehabilitació (prerehabilitació)

• Adaptació de l’edificació al canvi climàtic

• Establir un pacte de ciutat, liderat per l’ajuntament, que aglutini professionals del sector de la construcció i la rehabilitació per tal d’impulsar la rehabilitació d’edificis a la ciutat

ACTUACIONS CLAU:

• Destinar subvencions i/o finançament a la rehabilitació tenint en compte la situació sòcio-econòmica de les famílies i amb criteris antiespeculatius

• Impulsar criteris de rehabilitació en funció de la tipologia d’edifici (antiguitat, tipologia constructiva, ús, etc.)

• Establir una fiscalitat en funció de l’increment assolit de qualificació energètica dels edificis en la rehabilitació d’edificis

• Millorar l’eficiència energètica del parc d’edificis municipals i públics

• Comunicar casos d’èxit en matèria de rehabilitació d’edificis

Consulta l'informe complert a: REHABILITACIÓ: EDIFICIS MILLOR QUE NOUS

ECONOMIA CIRCULAR I CONSUM RESPONSABLE

REPTES MÉS RELLEVANTS:

• Impulsar un canvi de model econòmic: Assolir una altra economia que posi al centre la vida, les persones i el planeta.

• Transitar d’una economia lineal a una economia circular.

• Avançar d’una societat del consum a un consum de les necessitats.

• Aconseguir una nova economia que generi més ocupació de qualitat.

• Aconseguir una transició econòmica justa que redueixi les desigualtats.

• Avaluar la capacitat de càrrega turística de la ciutat i promoure el turisme sostenible.

ACTUACIONS CLAU:

• Apostar per una nova cultura del consum i un mercat social.

• Posar l’Ajuntament com exemple: Contractació Pública Sostenible.

• Impulsar l’economia Verda i Circular.

• Promoure el turisme sostenible

Consulta l'informe complert a: ECONOMIA CIRCULAR I CONSUM RESPONSABLE