Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, més coneguda com a Núria Pompeia, va néixer a Barcelona el 1931 i va viure gran part de la seva vida al barri de Sarrià .
Dibuixant, humorista gràfica i periodista, és considerada una de les poques dones que va fer dibuix humorístic al món. Formada a l’Escola Massana, es va dedicar una dècada llarga a la il·lustració a la les revistes Triunfo i Por Favor, on assoleix una primera identitat gràfica per a la qual fa servir el pseudònim que la farà famosa: Núria Pompeia. A continuació d’aquest intens tret de sortida, pel qual és considerada avui una pionera del còmic, esdevé alhora escriptora i editora a la premsa.
El seu treball com a il·lustradora i humorista a la premsa resulta un cas extraordinari ja que és l’única dona que gosa dibuixar la vida de les dones i per la visió crítica i innovadora amb què treballava.
Va col·laborar al Diari de Barcelona, Dunia, Charlie Hebdo i Vindicación Feminista. Va il·lustrar cartells i revistes d’activitats vinculades al moviment feminista i, com a redactora, va fer cròniques culturals que es publicaven a La Vanguardia.
Les seves vinyetes tenen una vocació crítica amb els sectors benestants de la societat com la burgesia. Especialment, destaca la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya, amb obres com Maternasis (1967), Y fueron felices (1970), Pels segles dels segles (1971), La educación de Palmira (1972), Mujercitas (1975) i Cambios y recambios (1983).
La mateixa actitud crítica, tractada des de l’àmbit literari, és l’eix dels seus llibres de narracions Cinc cèntims (1981) i de les novel·les Inventari de l’últim dia (1986), memòria d’una dona sobre un món que desapareix per la transformació urbanística de la Barcelona olímpica, i Mals endreços (1998), on reprèn el tema utilitzant el contrapunt de diverses veus narratives.
Entre d’altres distincions, va rebre la Medalla d’Or de Barcelona l’any 2000, el Premi Rosa del Desert a la trajectòria professional atorgat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (2003) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2007.
Va morir a Barcelona el desembre de 2016.
Compartir