Canvis a "Emili Teixidor "

Emili Teixidor i Viladecàs, va néixer a Roda de Ter, Osona, el 1932. Va ser escriptor, pedagog i periodista. I va escriure principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats i novel·la per a adults.

Durant els primers anys de la seva formació coincideix amb el poeta Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, i s'inicia una amistat que perdurarà al llarg dels anys. Aquests, juntament amb altres joves del poble formen la \"Penya Verdaguer\", una mena de grup literari que es reunia setmanalment i que li desperta l'interès per la literatura.

Un cop llicenciat en Magisteri, l'any 1958 es trasllada a Barcelona i juntament amb altres companys funda l'escola Patmos, que sobresurt per la seva línia de renovació pedagògica. Durant aquest període continua la formació acadèmica i estudia les titulacions de Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme.

Va iniciar la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969).

Per al públic adult va escriure el recull de narrativa Sic transit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El Llibre de les Mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. Continua la seva producció amb les novel·les Laura Sants (2006) i Els convidats (2010).

Durant la dècada de 1970 va participar en les revistes Oriflama, Cavall Fort i Tretzevents. El 1975 comença a dirigir l'editorial Ultramar, una filial de Salvat, i deixa la direcció de l'escola que havia fundat.

Emili Teixidor va escriure una gran quantitat de guions de ràdio i televisió, com ara El vicari d'Olot (1981), un llargmetratge dirigit per Ventura Pons, o les sèries televisives Què vol veure? (1982-84) i Dúplex per llogar (1984). També participa en diverses tertúlies radiofòniques i va col·laborar regularment en revistes de pedagogia i al Diari de Barcelona, l'Avui i El País. A partir de la dècada de 1990 la seva obra es comença a publicar a l'estranger, amb obres traduïdes, a més del castellà, al francès, l'italià i el portuguès.

Emili Teixidor i Viladecàs, nació en Roda de Ter, Osona, en 1932. Fue escritor, pedagogo y periodista. Y escribió principalmente narrativa infantil y juvenil, con una treintena de libros publicados y novela para adultos.

Durante los primeros años de su formación coincide con el poeta Miquel Martí i Pol en la escuela unitaria del pueblo, y se inicia una amistad que perdurará a lo largo de los años. Junto con otros jóvenes del pueblo forman la \"Penya Verdaguer\", una especie de grupo literario que se reunía semanalmente y que le despierta el interés por la literatura.

Una vez licenciado en Magisterio, en 1958 se traslada a Barcelona y junto a otros compañeros funda la escuela Patmos, que sobresale por su línea de renovación pedagógica. Durante este período continúa la formación académica y estudia las titulaciones de Derecho, Filosofía y Letras y Periodismo.

Inició su producción con varios títulos que se han convertido en clásicos juveniles, como Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969).

Para el público adulto escribió la recopilación de narrativa Sic transit Glòria Swanson (1979), premio Crítica Serra d'Or, y las novelas Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El Llibre de les Mosques (2000), premio Sant Jordi de novela, y la más aclamada de todas, Pa negre (2003), ganadora de los premios Joan Crexells, Letra de Oro, Premio Nacional de Cultura de Literatura y Maria Àngels Anglada. Continúa su producción con las novelas Laura Sants (2006) y Els convidats (2010).

Durante la década de 1970 participó en las revistas Oriflama, Cavall Fort y Tretzevents. En 1975 comienza a dirigir la editorial Ultramar, una filial de Salvat, dejando la dirección de la escuela que había fundado.

Emili Teixidor escribió una gran cantidad de guiones de radio y televisión, como El vicario de Olot (1981), un largometraje dirigido por Ventura Pons, o las series televisivas Què vol veure? (1982-84) y Dúplex per llogar (1984) . También participa en diversas tertulias radiofónicas y colaboró ​​regularmente en revistas de pedagogía y en el Diari de Barcelona, ​​Avui y El País. A partir de la década de 1990 su obra comienza a publicarse en el extranjero, con obras traducidas, además del castellano, al francés, el italiano y el portugués.