El text següent és una representació abreviada i criptografiada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.
Valor:
ebf92a6f317c73c7f675d8d515e95c853588b60333dc3988b4b9f282dd2f4647
Origen:
{"body":{"ca":"<p><strong>Emili Teixidor </strong>i Viladecàs, va néixer a Roda de Ter, Osona, el 1932. Va ser escriptor, pedagog i periodista. I va escriure principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats i novel·la per a adults.</p><p>Durant els primers anys de la seva formació coincideix amb el poeta Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, i s'inicia una amistat que perdurarà al llarg dels anys. Aquests, juntament amb altres joves del poble formen la \"Penya Verdaguer\", una mena de grup literari que es reunia setmanalment i que li desperta l'interès per la literatura.<br> <br>Un cop llicenciat en Magisteri, l'any 1958 es trasllada a Barcelona i juntament amb altres companys funda l'escola Patmos, que sobresurt per la seva línia de renovació pedagògica. Durant aquest període continua la formació acadèmica i estudia les titulacions de Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme.</p><p>Va iniciar la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara <strong><em>Les rates malaltes</em> (1967),</strong> premi Joaquim Ruyra, <strong><em>Dídac, Berta i la màquina de lligar boira</em> (1969) </strong>i <strong><em>L'ocell de foc</em> (1969).</strong></p><p>Per al públic adult va escriure el recull de narrativa <strong><em>Sic transit Glòria Swanson</em> (1979)</strong>, premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les <strong><em>Retrat d'un assassí d'ocells</em> (1988), <em>El Llibre de les Mosques</em> (2000)</strong>, premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, <strong><em>Pa negre</em> (2003)</strong>, guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. Continua la seva producció amb les novel·les <strong><em>Laura Sants</em> (2006)</strong> i <strong><em>Els convidats</em> (2010).</strong><br> <br>Durant la dècada de 1970 va participar en les revistes <em>Oriflama</em>, <em>Cavall Fort</em> i <em>Tretzevents</em>. El 1975 comença a dirigir l'editorial Ultramar, una filial de Salvat, i deixa la direcció de l'escola que havia fundat.</p><p>Emili Teixidor va escriure una gran quantitat de guions de ràdio i televisió, com ara <em>El vicari d'Olot</em> (1981), un llargmetratge dirigit per Ventura Pons, o les sèries televisives <em>Què vol veure?</em> (1982-84) i <em>Dúplex per llogar</em> (1984). També participa en diverses tertúlies radiofòniques i va col·laborar regularment en revistes de pedagogia i al <em>Diari de Barcelona</em>, l'<em>Avui</em> i <em>El País</em>. A partir de la dècada de 1990 la seva obra es comença a publicar a l'estranger, amb obres traduïdes, a més del castellà, al francès, l'italià i el portuguès.</p>","es":"<p><strong>Emili Teixidor </strong>i Viladecàs,<strong> </strong>nació en Roda de Ter, Osona, en 1932. Fue escritor, pedagogo y periodista. Y escribió principalmente narrativa infantil y juvenil, con una treintena de libros publicados y novela para adultos.</p><p>Durante los primeros años de su formación coincide con el poeta Miquel Martí i Pol en la escuela unitaria del pueblo, y se inicia una amistad que perdurará a lo largo de los años. Junto con otros jóvenes del pueblo forman la \"<em>Penya Verdaguer</em>\", una especie de grupo literario que se reunía semanalmente y que le despierta el interés por la literatura.</p><p>Una vez licenciado en Magisterio, en 1958 se traslada a Barcelona y junto a otros compañeros funda la escuela Patmos, que sobresale por su línea de renovación pedagógica. Durante este período continúa la formación académica y estudia las titulaciones de Derecho, Filosofía y Letras y Periodismo.</p><p>Inició su producción con varios títulos que se han convertido en clásicos juveniles, como <strong><em>Les rates malaltes</em> </strong>(1967), premi Joaquim Ruyra, <strong><em>Dídac, Berta i la màquina de lligar boira</em> </strong>(1969)<strong> </strong>i <strong><em>L'ocell de foc</em> </strong>(1969).</p><p>Para el público adulto escribió la recopilación de narrativa <strong>Sic transit Glòria Swanson </strong>(1979), premio Crítica Serra d'Or, y las novelas <strong><em>Retrat d'un assassí d'ocells</em> </strong>(1988),<strong> <em>El Llibre de les Mosques</em> (2000), </strong>premio Sant Jordi de novela, y la más aclamada de todas, <strong><em>Pa negre </em></strong>(2003), ganadora de los premios Joan Crexells, Letra de Oro, Premio Nacional de Cultura de Literatura y Maria Àngels Anglada. Continúa su producción con las novelas <strong><em>Laura Sants</em></strong> (2006) y <strong><em>Els convidats</em></strong> (2010).</p><p>Durante la década de 1970 participó en las revistas Oriflama, Cavall Fort y Tretzevents. En 1975 comienza a dirigir la editorial Ultramar, una filial de Salvat, dejando la dirección de la escuela que había fundado.</p><p>Emili Teixidor escribió una gran cantidad de guiones de radio y televisión, como El vicario de Olot (1981), un largometraje dirigido por Ventura Pons, o las series televisivas <em>Què vol veure?</em> (1982-84) y <em>Dúplex per llogar</em> (1984) . También participa en diversas tertulias radiofónicas y colaboró regularmente en revistas de pedagogía y en el Diari de Barcelona, Avui y El País. A partir de la década de 1990 su obra comienza a publicarse en el extranjero, con obras traducidas, además del castellano, al francés, el italiano y el portugués.</p>"},"title":{"ca":"Emili Teixidor ","es":"Emili Teixidor "}}
Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen.
Compartir