L’urbanisme s’ha considerat tradicionalment una matèria neutra, és a dir, que la manera de dissenyar els diferents espais no beneficiava ni afectava a cap persona o col·lectiu en particular. Però la realitat mostra que moltes de les ciutats en l’actualitat, reprodueixen un urbanisme androcèntric que ha donat prioritat a un sistema capitalista i patriarcal, privilegiant allò relacionat amb la masculinitat hegemònica, i excloent a la majoria de població: dones, població LGBTI, minories ètniques, persones migrades, població indígena, persones amb diversitat funcional etc.
En contraposició, l’urbanisme feminista posa la vida de les persones en el centre de les decisions urbanes, tenint en compte la diversitat de les persones i analitzant com els rols de gènere influeixen i tenen implicacions directes en l’ús i gaudi de les nostres ciutats.
L’urbanisme feminista posa al centre de les decisions urbanes les necessitats relacionades amb la vida quotidiana de les persones. La vida quotidiana està formada per diferents esferes: productiva (treball remunerat), reproductiva (cura de persones i de la llar), personal (oci, esport i cura) i comunitària (millora de la societat o la comunitat on es viu). Totes s’han de tenir en compte a l’hora de planificar i dissenyar els espais on vivim. No obstant això, l’urbanisme tradicional que respon a un sistema patriarcal i capitalista ha privilegiat exclusivament l’esfera productiva de la feina remunerada i que ha configurat els espais públics i comunitaris.
Això ha tingut efectes en com s’han planificat espacial i temporalment les nostres ciutats: la zonificació i separació de funcions, per exemple, de la casa i els centres de treball; sistemes de mobilitat que connecten els llocs de residència amb el treball majoritàriament de sectors masculins; horaris de transport públic centrats en horaris de treball sectors masculins; que no responen a les necessitats de les persones encarregades de les tasques domèstiques i reproductives que té desplaçaments més complexos i en una amplia i diversitats de horaris. Aquesta situació s’ha visibilitzat durant les diferents fases de-vingudes per la COVID19.
La seguretat urbana és un dels temes més estudiats des de l’urbanisme feminista en les últimes dècades. Malgrat que sigui un tema molt treballat, són poques les ciutats que han incorporat la perspectiva de gènere a les seves polítiques de seguretat. La seguretat urbana a les ciutats continua enfocant-se sobretot en els crims i excloent de la seva anàlisi la violència masclista i sense tenir en compte que la percepció de seguretat també és diferent entre dones i homes.
PROPOSTA
Ens trobem en una situació d'alarma social, on no s'han produït readaptacions dels espais públics ajustats a una mirada urbanística feminista.
Sabem que espais urbans no segurs redueixen la capacitat que tenen les dones i les nenes de participar en la vida pública, laboral i educativa, limitant de manera significativa el seu accés a serveis essencials i el seu aprofitament d'oportunitats culturals i d'oci. Aquesta problemàtica no és recent, no és nova, però és persistent i influeix de manera negativa en la salut i benestar de les dones*, principalment ara en temps de crisi.
Des de les entitats promotores necessitem el teu suport per dur a terme un procés participatiu per promoure el debat entre la ciutadania i l'Ajuntament de Barcelona, per definir una actuació municipal cap a una ciutat de Barcelona feminista – amb pandèmia o sense pandèmia.
Volem canvis!
Signa aquesta iniciativa ciutadana i fem juntes la ciutat que volem!
--
*Garantizando ciudades y espacios públicos seguros para mujeres y niñas durante la COVID-19. UN WOMEN, 2020.
Compartir