PER UNA NOVA ORDENANÇA DE TERRASSES A BARCELONA
Fer un beure, un dinar o unes tapes en una terrassa és un fet social, cultural i econòmic de primer ordre a ciutats com Barcelona. Ben dimensionat, dona cohesió als barris, crea vincles i comunitat, dona seguretat al voltant i genera confiança entre el veïnat proper.
Malauradament, en els darrers anys aquestes premisses no s’han complert en molts casos i cal reconduir la situació extrema actual per tornar a una restauració amiga del veïnat i compatible amb la vida quotidiana d’una ciutat de treballadors i treballadores.
La massificació turística, l’entrada de grans cadenes de restauració, l’especulació i la internacionalització de Barcelona han pressionat tot el sector i han produït grans canvis, des de la pròpia tipologia del negoci a allò que ara ens ocupa, que és com fan servir aquests negocis l’espai públic de la ciutat.
Barcelona és una ciutat relativament petita, 101 kilòmetres quadrats, molt densa, molt construïda, molt compacta, i això fa que l’espai públic sigui també reduït i que calgui repartir-lo de forma racional entre els diferents usos: per la mobilitat, tant l’activa com en vehicles, per els diferents mobiliaris i estris urbans, per activitats, i també per terrasses. Donat que l’espai és limitat, cal racionalitzar-ho i repartir-lo en funció de les necessitats i marcant clarament les prioritats.
És per això que des de les entitats veïnals tenim clar que una prioritat ha de ser la dels veïns i veïnes, i la resta són secundàries. Especialment quan d’aquest ús se’n fa un negoci, com és el cas de les terrasses.
Tal com dèiem, tenen la seva funció, però no poden resultar l’espai clau d’un negoci per fer-lo rendible, han de ser un complement accessori del mateix, amb absolut respecte i compatibilitat amb l’entorn proper.
El creixement de l’espai ocupat per les terrasses a Barcelona ha estat exponencial en els últims anys:
a l’any 2000 hi havia 2.200 terrasses, al 2024 estem a punt arribar a les 7.000;
i alhora, si al 2000, de mitja hi havia menys de 4 taules per terrasses, al 2022 s’està arribant a la mitjana de 5;
resumint: moltes més terrasses i també moltes més taules a l’espai públic.
Algunes de les darreres modificacions de l’Ordenança de Terrasses, com les possibles ubicacions, o el permetre les terrasses a les calçades vials, han servit justament per incrementar notòriament aquests nombres, alhora que les introduïen en carrers i places on abans no hi havien possibilitats.
Cal, doncs, una revisió en profunditat de l’Ordenança actual, reconsiderant aspectes com les ubicacions, els horaris, com l’aforament de cadascuna o el règim sancionador, que actualment és tant dèbil que tot i haver-los sancionat, els establiments que la incompleixen reiteradament ho segueixen fent en la gran majoria de casos.
Alhora, es fa imprescindible adequar-la a les noves normes d’accessibilitat, de sostenibilitat i d’impactes al medi, en especial pel que fa als impactes acústics i de protecció de la salut.
Presentem doncs, una Iniciativa Ciutadana per redefinir l’ús de l’espai públic per les terrasses en una nova Ordenança Municipal, amb un repartiment més just i raonable que pugui permetre una mixtura d’usos més equilibrada. En volem destacar els set punts següents:
L’espai d’ús públic de les terrasses ha de garantir l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no discriminació de les persones amb discapacitat, tal com defineix el nou Codi d’accessibilitat de Catalunya, d’obligat compliment.
Les ubicacions de les terrasses, reconsiderant el lloc i els espais d’acord amb les dimensions de l’establiment, i discriminant entre l’ús de vorera i el de calçada.
La necessitat d’avaluar aquesta ubicació i el seu impacte, per tant, amb informes previs d’impacte acústic, sobre mobilitat, i d’altres.
Amb uns horaris compatibles amb la vida quotidiana i el descans del veïnat, en especial en els dies laborables.
Recuperant la declaració d’Ordenacions singulars, que respon a la necessitat de trobar una solució territorial a problemes enquistats i agreujats des de fa molts anys.
I establint un règim sancionador efectiu, no sols amb uns imports raonablement relacionats amb la infracció i els beneficis il·lícits, sinó penalitzant les reiteracions, doncs són justament aquests establiments reincidents els què generen el major nombre de conflictes.
Fent de les terrasses espais més saludables, lliures de fum, incorporant a l’Ordenança la prohibició de fumar.
Defensem, en definitiva, poder gaudir de terrasses segures, accessibles i saludables que s’insereixin dins un espai públic equilibrat, garantint els usos diversos, i que encaixin en un projecte de ciutat inclusiva, habitable i sostenible.
Volem preservar l’espai públic com a espai de convivència i de cohesió social.
PER UN ESPAI PÚBLIC EQUILIBRAT, COMPARTIT I COMPATIBLE AMB LA VIDA VEÏNAL
VOLEM TERRASSES QUE ENS DEIXIN DORMIR, PASSAR I JUGAR
Compartir