Salta i ves al contingut principal

Configuració de les galetes

Fem servir galetes per assegurar les funcionalitats bàsiques del lloc web i per a millorar la teva experiència en línia. Pots configurar i acceptar l'ús de galetes, i modificar les teves opcions de consentiment en qualsevol moment.

Essencials

Preferències

Analítiques i estadístiques

Màrqueting

Per què el canvi de nom?

La recollida de signatures per a donar suport a aquesta iniciativa va finlaitzar el passat 28 de febrer.

Per què el canvi de nom?

Canviar el nom d’un traficant d’esclaus pel d’un migrant mort al CIE representa un pas més en el llarg camí per la justícia, la veritat i la memòria que forçosament haurà de passar pel tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers. Existeix una línia temporal i causal entre la Barcelona dels magnats colonialistes com Antonio López, que s'enriquien amb l'espoli de les Amèriques a força de l'esclavitud africana, i la Barcelona de Zona Franca on es priva de llibertat i altres drets i es maltracta centenars de persones cada any. Persones que en la seva majoria provenen de les ex-colònies. Els africans tancats i vexats en els CIE són l'encarnació d'aquest colonialisme viu que llocs com la Plaça Antonio López semblen celebrar.

La plaça va ser dedicada a Antonio López un any després de la seva mort, l'any 1884. Antonio López podria seguir sent recordat com un personatge respectable de Barcelona, si no fos perquè gran part de la fortuna que va acomular provenia del comerç d'esclaus. Durant molt de temps, la gent de Barcelona la va anomenar "la plaça del negrito".

La memòria i l'espai públic

L'actual plaça d'Antonio López no és només un espai de memòria per a ell, sinó també per a les biografies de totes les persones de la ciutat. No podem permetre que la figura d'un esclavista formi part de la trama urbana, però tampoc hem d'oblidar la barbàrie que ha permès construir Barcelona. No pot seguir gaudint d'un monument i d'una plaça dedicada de forma acrítica a l'espai públic per on transcorren les nostres vides i la nostra memòria.


Confirmar

Si us plau, inicia la sessió

La contrasenya és massa curta.

Compartir