Si t’has quedat amb ganes de saber més sobre les temàtiques a debat, a continuació et proposem una sèrie d’enllaços on trobaràs informació sobre energia, mobilitat i infraestructures i consum i residus.
També podeu consultar alguns articles d'actualitat relacionats amb el Canvi climàtic.
Model d'energia
Model de mobilitat i infraestructures
Model de consum i residus
ACTUALITZACIONS
Resum de 3 informes sobre canvi climàtic publicats a finals d'octubre del 2022:
Segons el nou Butlletí de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) sobre els gasos amb efecte d’hivernacle, els nivells atmosfèrics dels tres principals gasos amb efecte d’hivernacle (CO2, CH4 i N20) han assolit nous màxims històrics el 2021.
Les concentracions de diòxid de carboni (CO2) han augmentat un 149%; les del metà (CH4) un 262% i les d’òxid nitrós (N2O) un 124% des de l'era preindustrial. El CO2 és responsable de l’augment de 0,75ºC i el metà de 0,5ºC; en total, el planeta ja és 1,2ºC més calent que fa un segle.
El butlletí destaca que el passat 2021 s’ha produït la major pujada interanual de les concentracions de metà des que van començar les mesures fa 40 anys.
El Secretari General de l'OMM posa de manifest l’enorme repte d’adoptar mesures urgents per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i evitar que la temperatura mundial encara pugi més, adverteix que anem en la direcció equivocada i que cal transformar els sistemes industrials, energètics, de transport i d’estil de vida.
> Més informació
Segons el 7è informe “The Lancet Countdown” que s’ha publicat aquest octubre, el canvi climàtic està afectant cada cop més la salut i el benestar humà, agreujant la vulnerabilitat de les poblacions.
L’informe assenyala que l’addicció als combustibles fòssils posa en risc la salut global. El canvi climàtic és l'amenaça més gran per a la salut global a què s’enfronta el món al segle XXI, però també l'oportunitat més gran per redefinir els determinants socials i ambientals de la salut.
El retard en l'adopció d'energies netes ha deixat les llars dependents dels combustibles bruts, vulnerables a la pobresa energètica i exposades a nivells perillosos de contaminació atmosfèrica. Aquests impactes s'agreguen amb els danys per a la salut de la crisi del cost de la vida, el conflicte geopolític i la pandèmia de la COVID-19.
El canvi climàtic exacerbera la inseguretat alimentària, els impactes sobre la salut per la calor extrema, el risc de brots de malalties infeccioses i esdeveniments meteorològics extrems que amenacen la vida.
Aquest any s’ha fet també un informe centrat en Europa, liderat pel Barcelona Supercomputing Center i l’Institut de Salut Global de Barcelona, on es conclou que entre la primera i la segona dècada del segle XXI, l’exposició a la calor ha augmentat un 57% de mitjana; que el 55% d’Europa s’han afrontat a sequeres estivals, que augmenta la idoneïtat del clima per a la propagació de malalties infeccioses com el dengue o la malària i que l’any 2020 117.000 persones van morir per l’exposició a la contaminació atmosfèrica per partícules fines, essent el transport el principal emissor. S’estima que la mortalitat per calor a Europa s’ha duplicat entre 2000 i 2020.
> Més informació
L’informe del Programa Ambiental de les Nacions Unides (UNEP) “Emissions gap report 2022” conclou que les promeses nacionals actualitzades a Glasgow gairebé no suposen una diferència en les emissions previstes per al 2030 i que estem lluny de l’objectiu de no superar l’1,5ºC de temperatura mitjana de la terra. Les polítiques vigents apunten a un augment de la temperatura de 2,8 °C a finals de segle
L'informe és la 13a edició d'una sèrie anual que ofereix una visió general de la diferència entre on es preveuen les emissions de gasos amb efecte hivernacle el 2030 i on haurien de ser per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic.
L'informe mostra que les promeses nacionals actualitzades des de la COP26, celebrada el 2021 a Glasgow, Regne Unit, fan una diferència insignificant en les emissions previstes per al 2030 i que estem lluny de l'objectiu de l'Acord de París de limitar l'escalfament global molt per sota dels 2 °C, preferiblement 1,5 °C. Les polítiques vigents apunten a un augment de la temperatura de 2,8 °C a finals de segle. La implementació de les promeses actuals només reduirà això a un augment de la temperatura de 2,4-2,6 °C a finals de segle, per a les promeses condicionals i incondicionals, respectivament.
L'informe assenyala que només una transformació urgent a tot el sistema pot oferir les enormes retallades necessàries per limitar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle l'any 2030: un 45% en comparació amb les projeccions basades en les polítiques actualment vigents per encaminar cap als 1,5 °C i un 30% per 2°C. L’informe ofereix una exploració en profunditat de com realitzar aquesta transformació, analitzant les accions necessàries en els sectors del subministrament elèctric, la indústria, el transport i la construcció, i els sistemes alimentaris i financers.
> Més informació
Compartir