La proposta pot ser viable en algunes de les seves accions. La part de cedir edificis públics per a la creació de centres de distribució pot ser complicada per la possible manca d’espais públics per poder destinar a aquesta finalitat. I, per tant, no s’accepta l’acció concreta de “Garantir una bona accessibilitat als centres per a tota la ciutadania. Que tot veí o veïna tingui un centre a menys d’1,5 km de distància” si hagués de ser només a partir d’edificis públics, perquè, en aquest cas, no seria viable.

Ara bé, les mesures per facilitar l’ús d’espais de negocis privats per promoure la distribució de productes als barris podria facilitar una xarxa descentralitzada de distribució als barris de forma més sostenible i resilient, de manera anàloga al que ja estan promocionant algunes empreses privades de compres en línia.

Una altra línia de treball en curs seria generalitzar entre la població la utilització de punts de conveniència, i convèncer les empreses per promocionar aquest mode d’entrega (Taxa per aprofitament del domini públic per part de les empreses de distribució dels béns adquirits per comerç electrònic).

També es podria valorar la seva vinculació amb una de les mesures que s’impulsen des de l’Estratègia DUM de la ciutat (aquesta mesura, d’aprovació imminent, està relacionada amb l’ús dels aparcaments de la ciutat de Barcelona per a la realització d’activitats logístiques fora de la via pública), així com amb la normativa del Pla especial d’usos d’activitats vinculades al repartiment a domicili.