Salta i ves al contingut principal

Configuració de les galetes

Fem servir galetes per assegurar les funcionalitats bàsiques del lloc web i per a millorar la teva experiència en línia. Pots configurar i acceptar l'ús de galetes, i modificar les teves opcions de consentiment en qualsevol moment.

Essencials

Preferències

Analítiques i estadístiques

Màrqueting

3.5.1 Descripció Comerç, mercats, consum i alimentació

El nostre model comercial es basa en el foment del comerç de proximitat, que redueix la necessitat de desplaçaments als veïns i les veïnes per l'abast de productes quotidians i que és el resultat d'una barreja de diferents formats comercials: el mercat, la botiga tradicional, locals de restauració, artesans productors que ofereixen creativitat i qualitat i, també, des de fa algunes dècades, els “supermercats”. Formen part d'alguns dels àmbits més rellevants en l'esfera econòmica, ja que són un sector clau de creació d'ocupació que influeix tant en el terreny cultural com en l'econòmic, i fonamentals per garantir la qualitat de vida, la personalitat i la cohesió de la ciutat. El comerç i la restauració han experimentat una ràpida evolució en els darrers anys, degut fonamentalment a les innovacions quant a les xarxes de distribució i la compra electrònica, la qual cosa ha generat un nou model en què el ciutadà té al seu abast l'adquisició de productes, en qualsevol moment, dins d'un mercat global. Cal mantenir els valors positius que ha proporcionat el comerç tradicional, a la vegada que es treballa en l'evolució de les diverses realitats comercials i econòmiques, tenint en compte la participació de tots els agents implicats. Des de l'Ajuntament s'ha de garantir una interlocució propera i coneixedora de les seves problemàtiques, exercint una escolta activa i un acompanyament per a la millora i la transformació dels serveis que ofereixen. d'altra banda, també els processos en el mercat immobiliari fruit de processos econòmics i socials afecten el comerç de proximitat amb tendències negatives a vegades de gentrificació o desertificació comercial davant les quals les polítiques municipals poden prendre mesures. La Xarxa de Mercats Municipals, com a punts centrals de la vida als barris, ha d'acabar la seva modernització, definint estratègies per cada tipologia de mercat com a llocs de generació de vivències diverses i d'experiències enriquidores, dins del doble vessant comercial i social que exerceixen. També ha de poder ser un dels canals principals de comercialització per a l'alimentació sostenible a la nostra ciutat, de manera que hi hagi una diferenciació comercialment beneficiosa i socialment responsable. La restauració és un actor fonamental en la creació d'ocupació, així com en la vertebració del teixit social i de l'espai públic, i també quant a la generació de nous projectes vinculats amb la gastronomia i amb les indústries directament vinculades amb aquesta activitat. Cal mantenir el suport al sector, afavorint que sigui capaç de generar ocupació de qualitat i produir activitat econòmica i riquesa de manera equilibrada al conjunt de barris de Barcelona. De nou, la restauració de Barcelona pot fer un procés per diferenciar-se com una restauració especialment sòlida en relació amb l'alimentació sostenible. En relació amb el consum, els canvis normatius que es preveuen com a conseqüència de l'aplicació de directives comunitàries, així com l'aplicació d'altres normatives que ja són vigents, condicionen les polítiques de consum i els drets dels consumidors. Es fa imprescindible treballar en el seguiment i la participació dels canvis legislatius que afectaran les relacions de consum. A més a més, en un moment de canvi cultural i social envers els impactes del consum en la salut, el medi ambient o les societat cal continuar apostant per un consum responsable. Per garantir una adequada protecció de les persones consumidores s'ha de fomentar un treball conjunt entre l'Ajuntament i les associacions de consumidors, recollint-ne les aportacions, inquietuds i necessitats. Barcelona és ciutat signatària del Pacte de Milà, on més de dues-centes ciutats de tot el món conjuntament amb la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) es comprometen a treballar per un model agroalimentari sa, just i sostenible. Els reptes socials i ambientals del segle XXI demanen transformar el nostre model alimentari, i les ciutats, com a principals centres de consum i comercialització, estan cridades a ser subjectes protagonistes d'aquest procés. Barcelona, per seva naturalesa innovadora i pionera, la riquesa del seu teixit econòmic alimentari i el dinamisme i cultura alimentària de la seva ciutadania ha d'estar en el grup de ciutats capdavanteres d'aquest procés.

Confirmar

Si us plau, inicia la sessió

La contrasenya és massa curta.

Compartir