L'encariment dels lloguers i la manca de parc públic han convertit l'accés a un habitatge digne en una de les principals preocupacions dels veïns i les veïnes de Barcelona.
Aquestes dificultats per gaudir del dret a l'habitatge són el resultat d'unes polítiques d'habitatge nefastes que han menystingut la creació d'un parc públic de lloguer i han prioritzat, en canvi, la flexibilització del mercat de lloguer amb contractes de curta durada i sense cap control per impedir lloguers abusius. Per fer front a la situació, es proposa treballar a partir de quatre grans eixos d'acció.
En primer lloc, ampliar i dignificar el parc assequible fent ús de tècniques que garanteixin la sostenibilitat ambiental. Per fer-ho, utilitzarem tots els mecanismes al nostre abast: des de la promoció d'obra nova, sobretot d'habitatges industrialitzats que estalvien temps de construcció i redueixen la petjada ecològica, fins a la compra de pisos i edificis, així com l'obligació de dedicar un 30% de totes les noves promocions a habitatge protegit, passant per la captació d'habitatges privats cap al lloguer assequible.
També es vetllarà per la bona qualitat del parc privat a partir d'una política activa de rehabilitació que garanteixi que els ajuts públics arriben allà on són més necessaris, amb una especial incidència en els barris amb més problemàtiques i en l'atenció a l'envelliment de la població, per evitar que hagin d'abandonar el seu habitatge.
Però el retard en polítiques d'habitatge és històric. Caldran dècades per arribar al parc assequible que es necessita. Per això, la segona gran línia d'acció consisteix a defensar el dret a l'habitatge fent ús de totes les vies existents. En aquest àmbit, cal destacar la unitat contra els desnonaments (UCER), que garanteix acompanyament i mediació en tots els casos de desnonament de què es té coneixement, i la Unitat de Disciplina d'Habitatge, que permet sancionar usos antisocials de la propietat com els pisos buits o l'assetjament immobiliari. I, alhora, cal vetllar per l'habitatge existent. Des de la Unitat de Disciplina es duu a terme un control de males pràctiques en l'ús de l'habitatge (HPO, assetjament, pisos buits...) i, en els casos necessaris, s'obren expedients legals que poden portar a sancions.
Moltes de les problemàtiques relacionades amb l'habitatge responen a competències i decisions que s'escapen de l'àmbit municipal. Així, per exemple, impedir pujades abusives dels lloguers i penalitzar fiscalment l'especulació és competència estatal, mentre que posar fi a la privatització de l'habitatge protegit és competència de la Generalitat. Tanmateix, Barcelona no pot quedar-se amb els braços plegats. És per això que, més enllà de fer els màxims esforços per gestionar les competències pròpies, s'impulsaran les reformes legals necessàries en l'àmbit estatal i autonòmic.
En conclusió, es vol que la lluita pel dret a l'habitatge sigui un eix central de l'acció de govern.
Igualment, fer front a la gentrificació i els abusos del mercat immobiliari és una de les prioritats principals, protegir el veïnat i el comerç de proximitat, garantir el bon ús de l'habitatge, oferir alternatives justes als productes de l'especulació i recuperar espais per a la vida quotidiana.
Els veïns i les veïnes han de poder viure als seus barris, sobretot aquells que estan més amenaçats per l'especulació i la gentrificació. Per fer-ho possible, cal obligar el sector privat a coresponsabilitzar-se amb el dret a l'habitatge a la ciutat.
Cal continuar impulsant mesures per combatre l'allotjament turístic il·legal a fi de preservar el dret a l'habitatge. No es pot abaixar la guàrdia.
Cal continuar intensificant la inspecció per reduir fins a zero els allotjaments il·legals, i seguir amb l'activitat de control de les plataformes. Al mateix temps, cal promoure, des del municipalisme en xarxa, nous marcs jurídics per facilitar la tasca a totes les escales supramunicipals: Generalitat, Estat i Europa.
Finalment, cal blindar urbanísticament l'ús de l'habitatge principal per tal d'afavorir-ne la protecció amb instruments de planificació i gestió i evitar una nova onada de substitució d'usos.
Compartir