L'aposta per aconseguir un model amb una governança innovadora és una fita cabdal, que es materialitza en un lideratge proactiu per assolir una administració amb una gestió més eficient, vinculada a l'avaluació de resultats, rendició de comptes, transparència, eficàcia en l'administració dels béns públics, i que compti amb noves formes d'interacció, col.laboració i cooperació amb la ciutadania i els agents socials i econòmics. La ciutadania, les associacions, les empreses i qualsevol iniciativa emprenedora han de veure el seu Ajuntament com un aliat i un instrument al seu servei. l'Administració ha d'incorporar en la seva acció, de manera sistemàtica, la transparència i la celeritat en la presa de decisions. Barcelona ha de ser un exemple de bona regulació, disposant de la normativa estrictament necessària, que sigui entenedora per la ciutadania i de la qual se'n garanteixi el compliment.
Hem de garantir també els recursos suficients per fer front a les polítiques municipals que es recullen en aquest PAM, especialment en relació a aquelles que pel seu caràcter social o innovador són més necessàries, com les d'habitatge, protecció social, promoció econòmica, creació de llocs de treball i la lluita contra el canvi climàtic. Per això hem d'establir un model fiscal just i progressiu, on tothom contribueixi en funció dels seus ingressos, que permeti recaptar els recursos necessaris per garantir la solvència i el funcionament dels serveis públics municipals i amb els mecanismes de control necessaris per poder lluitar contra el frau fiscal.
L'Ajuntament considera que les seves polítiques de contractació i compra pública ha de ser coherents amb les seves polítiques i objectius socials i ambientals. Per això continuarem desplegant i aplicant mesures i instruments de contractació pública social i ambientalment responsable, fent que la capacitat de demanda del Ajuntament jugui un paper estratègic impulsant i promovent dinàmiques de mercat que busquin assolir objectius com la qualitat en l'ocupació, la transició ecològica, la igualtat de gènere o la promoció de l'economia local i productiva.
Finalment, cal aprofundir en aquells mecanismes que fomentin que la ciutadania, en la seva posició doble d'usuària i titular del dret al servei, pugui intervenir en la implantació final de les polítiques públiques i en el paper del teixit social com a agent que ha de participar en la definició de les actuacions, i on la coproducció i la col·laboració siguin un factor clau.
Compartir