Unificar pictogrames de trens i metro. Són símbols, i hi ha persones que tenen dificultats per identificar que es tracta d’un tren, perquè no ho especifica, és una marca. Gestionar la informació de tal manera que s'incorporin també les solucions d’accessibilitat (per ex: estació en corba, obertura de 3cm entre andana i vagó). Millorar l’accessibilitat cognitiva i sensorial a les estacions de metro. Es mencionen específicament les indicacions de sortida i dels ascensors i els ponts de connexió on cal prendre decisions (cap a on anar, a on està la sortida, etc.). Incloure cartells grans i clars que indiquin a on trobar la sortida o l’ascensor seria una gran solució per a persones amb discapacitat neurològica, que tenen dificultats per a trobar aquests elements en un entorn amb molta gent, soroll, vibracions, llums, etc. Millorar la il·luminació, tenint en compte que l’enlluernament pobre o excessiu és també un mètode d'accessibilitat per a persones amb neuropaties i d'altres patologies com per exemple d'algunes oftalmològiques. Fer pressió per millorar l’accessibilitat de les estacions de metro (se cita específicament Urquinaona i Verdaguer). Promoure l’ús del bus de barri exclusiu per a veïns i veïnes o els ascensors en detriment de les escales mecàniques en barris de muntanya. Es comenta que les escales mecàniques no són accessibles. Un bus de barri o un ascensor sí que ho és. Hi ha barris a on s’aposta per moltes escales mecàniques i hi ha gent que no les pot fer servir Millorar l’accessibilitat de les parades d’autobús. Tot i disposar de rampes, hi ha vegades que els autobusos no les poden fer servir degut a una manca d’accessibilitat de les parades. S’agreuja els caps de setmana, a on en alguns carrils bus els cotxes poden aparcar i dificulta l’accés a la parada dels autobusos. Augmentar el nombre d’encaminaments que porten a les parades. Augmentar el contrast dels cartells a les marquesines per tal de facilitar la lectura. Millorar l’accessibilitat de les interconnexions i la intermodalitat. Fer accessibles els intercanviadors i millorar la intermodalitat (accessible). Que els canvis modals siguin els menors i puguin fer-se amb facilitat. Subvencionar sistemes de cancel·lació les vibracions i so a freqüències normalment no audibles. Tot i que alguns usuaris tenen ajudes, com per exemple els auriculars amb cancel·lació activa de so, alguns cops no es veuen cancel·lats i no son una solució, de manera que la persona usuària acaba assumint el cost d’un altre dispositiu. Assegurar que no es donen temperatures excessivament fredes o caloroses, que poden afectar a persones amb diferents patologies. Informar del tipus de mesura d’accessibilitat de cada vehicle. Revisar els dispositius d’accessibilitat del transport públic. Es menciona l’encaminament de les estacions de Ferrocarril, que tot i ser-hi no serveix perquè no es detecta, problemes amb el so dels autobusos, increment de la freqüència de les línies d’autobús. Una avaria en un ascensor pot provocar que una persona que utilitza una cadira de rodes no pugui sortir de l’estació. A les dades de la presentació es parla de l’alt percentatge de mobilitat activa, però en molts casos és perquè les persones usuàries no volen córrer el risc de no poder arribar. Parades accessibles. És important disposar de vehicles accessibles però també que ho sigui la infraestructura d’accés al transport públic, especialment les parades i els seus itineraris d’accés. Parades properes Vigilància caps de setmana ocupació espais que corresponguin a parades bus per garantir l'accés (pujar i baixar) al vehicle en condicions, especialment per a les persones amb mobilitat reduïda. A banda, en aquells carrils bus de l’eixample en que es permet estacionar els caps de setmana, s’ha de garantir prou espai abans i després de la parada, per tal de poder apropar els vehicles a la vorera quan no es disposa de plataforma.
Aquesta proposta ha estat recollida a una sessió de participació del PMU.
Compartir