Incrementar el nombre d’estacions de mesura a la ciutat, per tenir dades més ajustades a la realitat. Incloure al pla indicadors d’altres aspectes intangibles (millora de la socialització, millora del benestar emocional), més vinculats a la qualitat de vida, específicament a la salut mental. En relació a la sinistralitat, s’assenyala que hi haurien d’haver dades més concretes. Tal com s’ha apuntat abans, la manera de reduir-la és reduir el vehicle privat i augmentar la del transport. Es proposa peatge urbà per vehicles de Barcelona i de la primera corona, amb els diners s’han d’invertir en transport públic i en millores de salut. Es comenta que en relació a la contaminació, sent un problema de salut pública, cal revisar les dades de la presentació. Així mateix, cal que les dades siguin més detallades, ja que mitjanes i medianes no permeten veure els extrems i casos específics. Cal una millor gestió de dades (detallant més dades per motius de mobilitat, recollir i combinar amb dades de Google). Incloure a la diagnosi del pla de ciutat les anàlisis realitzades als plans de mobilitat de barri, per assegurar que recull les demandes dels veïns i veïnes. Quantificar les externalitats ambientals i socials de la mobilitat i la seva traducció en cost econòmic. Cal que els objectius estiguin xifrats en el projecte. Per exemple: identificar l’impacte dels GEH i el mode de transport; quin % ocupen de l’espai de les bicis a on ha d’arribar per assolir l’objectiu final. En aquest sentit, s’assenyala que cal elaborar un Pla d’Acció amb els objectius xifrats. Tenir clar quin percentatge de reducció és el nostre objectiu. Per exemple: quin percentatge d’espai dedicat al cotxes volem reduir? Quin percentatge de carrers amb fases semafòriques calibrades per bici volem assolir?
Aquesta proposta ha estat recollida a una sessió de participació del PMU.
Compartir