Cambios en "Modificación PGM - Bogatell, Trullàs y Plata"

La modificació proposada del PGM a aquesta zona té l’objectiu d’impulsar un pla urbanístic que la desafecti del 22@ i reconegui el valor del conjunt dels teixits tradicionals del Poblenou, conservant i reconduint la seva situació urbanística actual, tot permetent-ne la introducció d’usos coherents i respectuosos amb les característiques morfotipològiques. L’actual pla urbanístic va qualificar com a 22@ i, per tant, com a sòls potencialment transformables conjunts formats per estructures parcel·làries de petit gra, amb abundant presència d’habitatge de tipus tradicional. Per les seves característiques físiques, aquestes edificacions no són idònies per desenvolupar usos productius 22@ i, alhora, pertanyen en molts casos a illes amb una estructura de la propietat molt fragmentada que fa molt difícil la transformació efectiva que proposa el pla. Són conjunts urbans que es troben en una situació de paràlisi “de facto”, ja que no poden desenvolupar usos industrials ni poden encarar-ne una transformació.

Més enllà d’aquesta dificultat tècnica, aquests conjunts edificats representen els teixits tradicionals del Poblenou (per exemple, el barri de la Plata i Trullàs) i en caracteritzen el paisatge antic. El pla ha de consolidar i preservar aquesta estructura de passatges, cases baixes i antigues i promoure possibilitats d’ús en naus, locals o cases-taller. El pla ha d’establir criteris urbanístics i d’usos que permetin la conservació d’un model de ciutat amb habitatge assequible, comerç i activitat econòmica productiva a escala de barri, així com planificar la dotació d’equipaments de proximitat necessària per cobrir la futurible població.

Les illes que no tinguin les característiques de teixit tradicional seran objecte d’una anàlisi i un tractament específics, seguint els criteris i el model que marca aquest document.

La modificació proposada del PGM a aquesta zona té l’objectiu d’impulsar un pla urbanístic que la desafecti del 22@ i reconegui el valor del conjunt dels teixits tradicionals del Poblenou, conservant i reconduint la seva situació urbanística actual, tot permetent-ne la introducció d’usos coherents i respectuosos amb les característiques morfotipològiques. L’actual pla urbanístic va qualificar com a 22@ i, per tant, com a sòls potencialment transformables conjunts formats per estructures parcel·làries de petit gra, amb abundant presència d’habitatge de tipus tradicional. Per les seves característiques físiques, aquestes edificacions no són idònies per desenvolupar usos productius 22@ i, alhora, pertanyen en molts casos a illes amb una estructura de la propietat molt fragmentada que fa molt difícil la transformació efectiva que proposa el pla. Són conjunts urbans que es troben en una situació de paràlisi “de facto”, ja que no poden desenvolupar usos industrials ni poden encarar-ne una transformació.

Més enllà d’aquesta dificultat tècnica, aquests conjunts edificats representen els teixits tradicionals del Poblenou (per exemple, el barri de la Plata i Trullàs) i en caracteritzen el paisatge antic. El pla ha de consolidar i preservar aquesta estructura de passatges, cases baixes i antigues i promoure possibilitats d’ús en naus, locals o cases-taller. El pla ha d’establir criteris urbanístics i d’usos que permetin la conservació d’un model de ciutat amb habitatge assequible, comerç i activitat econòmica productiva a escala de barri, així com planificar la dotació d’equipaments de proximitat necessària per cobrir la futurible població.

Les illes que no tinguin les característiques de teixit tradicional seran objecte d’una anàlisi i un tractament específics, seguint els criteris i el model que marca aquest document.