Per algú, la soledat pot significar una situació volguda o desitjada, però per la gran majoria de persones que la pateixen suposa un sentiment amb conseqüències emocionals negatives.
La soledat no és un problema individual, sinó que és un problema social que ens interpel·la a tots i totes, fruit de l’estil de vida actual i, com a tal, hi hem de trobar les solucions i respostes. És per això que hem d’entendre les polítiques de promoció com a polítiques de prevenció de la soledat en tots els estadis de la vida, des de la infància a les persones grans, perquè la soledat no entén d’edat.
• Com podem arribar a persones que se senten soles i no poden o no saben reconèixer-ho ni expressar-ho?
• Com podem promoure els vincles a la ciutat, tenint en compte les particularitats de cada barri, per reduir la soledat entre els col·lectius que més la pateixen, en especial joves i persones grans?
• Com han de ser els espais públics i municipals per tal que incentivin les relacions entre les persones?
Des de l’Ajuntament de Barcelona iniciem tot un seguit de mesures per combatre la soledat no desitjada a la ciutat, emmarcades dins de l’Estratègia municipal contra la soledat. L’objectiu és afavorir un canvi cultural en la manera de relacionar-nos, fomentant la confiança, les relacions sòlides i duradores, i vetllant pel benestar de tothom per a no deixar ningú enrere. Per aconseguir-ho posarem les eines i recursos necessaris per acabar amb les diverses soledats de la ciutat, i promourem la sensibilització i la desestigmatització del fenomen.
L’Estratègia municipal contra la soledat va en aquesta direcció.
Compartir