Hi ha persones que viuen soles però no pateixen soledat, i n’hi ha d’altres que poden sentir-se molt soles malgrat estar rodejades de gent o conviure amb altres persones.
Es considera que se senten soles les persones que se senten abandonades, o troben a faltar companyia, o no tenen prou persones a qui poden recórrer en cas de necessitat o en qui poden confiar plenament.
Podem definir la soledat, doncs, com un desajust entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tenim i les que voldríem, i està lligada a moments de transició vital.
Compartir