DOCUMENT DEL CEMB SOBRE EL PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL 2016 2019 EN L’ÀMBIT D’EDUCACIÓ I CONEIXEMENT
El Plenari del Consell Escolar Municipal de Barcelona del 4 d’abril de 2016, a proposta de la Comissió de Participació, fa les següents consideracions sobre el Pla d’actuació municipal ( PAM 2016-2019) en l’àmbit de l’Educació i Coneixement.
En el marc del procés participatiu del PAM, el Consell Escolar Municipal ha organitzat i realitzat dos actes de presentació de les propostes del Pla d’actuació municipal i dos sessions de la comissió de treball. Les consideracions i aportacions fetes en aquest document han estat recollides en aquestes sessions i en la valoració de les aportacions fetes a la plataforma digital “Decidim Barcelona”.
Consideracions
En general hi ha un important grau d’acord amb el contingut del document “Dret a l’educació”, però es considera que cal un nivell més de detallat i concret de les actuacions previstes.
Moltes de les actuacions i propostes rellevants del PAM han de ser executades en el marc de les competències del Consorci d’Educació de Barcelona. És en aquest àmbit que s’han de plantejar objectius prioritaris com l’assoliment de les fites de l’estratègia ET2020 vinculades a l’èxit educatiu de l’alumnat, l’increment de l’oferta pública dels ensenyaments obligatorisi postobligatoris,: BATX, FP, EOI, EAD, esportius, música i dansa, o el pla de millora del parc escolar de la ciutat.
Incrementar l’oferta pública de l’educació a la ciutat, especialment en aquells districtes i barris en que és insuficient per atendre la demanda de places publiques en els períodes de preinscripció. Actualitzar el Mapa Escolar de la ciutat de Barcelona com a eina de planificació a mig termini, especialment per atendre el creixement de la demanda de places de secundària i de la postobligatòria iles reivindicacions del territori. Recuperar l’objectiu de creació dels instituts-escola, tant de centres ja existents com de centres de nova creació, com a opció de continuïtat pedagògica i de racionalització dels espais.
Creació d’oficines d’escolarització per a cada districte, començant per potenciar la de Ciutat Vella i paulatinament anar creant-ne en els diferents districtes, començant per els que tenen més centres d’especial dificultat.
L’Educació i Formació 2020 (ET2020) és el nou marc europeu estratègic de referència.
L'objectiu primordial del marc és donar suport al desenvolupament dels sistemes d'educació i formació. Aquests sistemes han de proporcionar a tota la ciutadania els mitjans perquè explotin el seu potencial, garanteixin la prosperitat econòmica sostenible i l'ocupabilitat. El marc ha d'abraçar la totalitat dels sistemes d'educació i de formació dins d'una perspectiva d'aprenentatge permanent, en tots els nivells i contextos, inclosos els aprenentatges no formal i informal, i estableix quatre objectius estratègics:
Fer realitat l'aprenentatge permanent i la mobilitat.
Millorar la qualitat i l'eficàcia de l'educació i la formació.
Promoure l'equitat, la cohesió social i la ciutadania activa.
Incrementar la creativitat i la innovació, en tots els nivells de l'educació i la formació.
Així com la millora de les competències lingüístiques en llengües estrangeres
L’activitat de les administracions educatives ha d’anar dirigida a assolir els objectius estratègics i contribuir a la consecució dels valors de referència europeus. Els indicadors de l’èxit escolar i els nous objectius han de ser assolits en el conjunt dels districtes de la ciutat per evitar uns resultats globals positius però desequilibrats territorialment. Cal la dotació de recursos addicionals per una major qualitat de l’acció educativa en els centres d’especial dificultat per entorns socioeconòmics desfavorits En aquest sentit s’han incorporar els objectius educatius en el plans educatius de districte i/o barri i en els plans integrals dels barris. En aquest marc s'ha d’ubicar també, el suport a l’accés a l’educació no formal com element important de les polítiques per garantir la igualtat d’oportunitats, la millora de la formació professional, i l’actualització de l’oferta educativa de les persones adultes per oferir oportunitats de formació al llarg de la vida.
Un element bàsic de la igualtat d’oportunitats és l’accés a l’educació infantil adreçada a la infància de 0 a 3 anys. En primer lloc la xarxa d’escoles bressol i llars d’infants públiques han de mantenir la gestió directa com expressió de la seva vocació pública. En aquest sentit hi ha una opinió majoritària favorable al pas a gestió directa de les actuals escoles bressol de gestió indirecta i de les futures noves escoles. L’actual divisió
entre escoles bressol municipals (97 centres) i llars d’infants públiques (5 centres) hauria de ser superada i oferir a la ciutat una única xarxa pública. En segon lloc, les diferents iniciatives públiques, comunitàries o emprenedores han creat una gran diversitat d’ofertes de serveis adreçats a la petita infància amb una clara manca de referències normatives. Per garantir la qualitat i clarificació d’aquesta oferta i donar seguretat jurídica a operadors i famílies, sembla necessària una acció normativa per part de l’administració amb l’objectiu d’homologar i regular aquests serveis.
La formació integral de l’individu és inseparable de l’educació en valors i específicament en valors vinculats a una ciutadania responsable i activa. En aquest sentit, la resolució de conflictes, la participació, el treball en equip, l’educació emocional i un llarg conjunt de valors han de ser incorporats a les tasques educatives a l’escola i en les activitats complementaries i extraescolars.
És important que la comunitat escolar i educativa de la ciutat disposi d’idees força amb capacitat de vincular les seves accions en el centre amb un objectiu més general. En aquest sentit, la internacionalització de l’educació i el protagonisme de la innovació pedagògica pot motivar a centres i entitats a renovar i difondre un seguit d’experiències i bones pràctiques. Aquesta innovació i la seva projecció internacional s’ha de basar en una actitud sòlida i allunyada de la manca de rigor o com a mera propaganda. Una eina bàsica d’aquesta internacionalització ha de ser l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, motiu pel qual Barcelona ha de continuar liderant l’entitat. I per això caldria impulsar programes de mobilitat i cooperació internacional d’alumnes i professorat.
La participació de la comunitat educativa forma part de la identitat de l’escola i del sistema educatiu modern i democràtic. La implicació i la capacitat de la comunitat educativa en la presa de decisions en el centre educatiu han estat objecte de dures limitacions en les darreres legislacions educatives, especialment de la LOMCE que ha limitat i desdibuixat el paper dels consells escolars de centre. Cal reforçar i motivar la participació de tots els sectors de la comunitat educativa en el dia a dia dels centres, en els mecanismes formals (delegats) i institucionals (consells escolars) i en el procediment electoral, especialment en el sectors de l’alumnat i de famílies, i retornar a la participació del professorat als claustres.
Cal reforçar la vinculació dels centres al territori, potenciar la tasca dels representants municipals en els consells escolars de centre i donar l’opció voluntària de la participació del representant municipal en els consells escolars dels centres concertats.
Actualitzar la composició dels CEMD i del CEMB per incorporar-hi nous sectors de la comunitat educativa del territori i la ciutat, i modernitzar els seu funcionament (procediment electoral, mecanismes de consulta electrònica,...) amb l’objectiu de mantenir una major comunicació entre la representació i la comunitat educativa que representa.
