Salta i ves al contingut principal

Configuració de les galetes

Fem servir galetes per assegurar les funcionalitats bàsiques del lloc web i per a millorar la teva experiència en línia. Pots configurar i acceptar l'ús de galetes, i modificar les teves opcions de consentiment en qualsevol moment.

Essencials

Preferències

Analítiques i estadístiques

Màrqueting

Pacte per la Mobilitat - sessió de treball PAM

Febrer
18
2016
  • Seu d'Ecologia Urbana, sala Barcelona, 2a planta.
    Avinguda Diagonal, 240, Barcelona, Espanya
  • 17:00 PM - 19:00 PM CET
OpenStreetMap - Avinguda Diagonal, 240, Barcelona, Espanya
Avatar: Trobada oficial Trobada oficial

Debat amb els membres del Pacte per una Mobilitat sobre el contingut del PAM.

Habilitar places d’encotxament i desencotxament a prop del tots els centres d’interès turístic i hotels
Pla d'accessibilitat universal
Advertir que la mobilitat privada (turisme motor) existeix i no es pot obviar
Tractar el transport discrecional com transport col•lectiu públic
Promoure un canvi d’hàbits amb recursos pedagògics per a infants, gent adulta i tercera edat.
Connexió de la xarxa de tramvia
Millora dels paviments
Pla de motos: priorització, regulació i seguretat viària
Actuacions de manteniment i millora de l’espai públic
Nova xarxa de bus i recuperació del bus de barri en diumenges i festius
Pla de mobilitat urbana
Campanya de foment de seguretat viària i civisme humà
Visió transversal de la seguretat viària
Promoció de l'ús de la bicicleta, i millora i ampliació dels carrils bici
Zones urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP)
Impuls d’un espai públic que prioritzi la vida quotidiana
Regular la mobilitat amb vehicle privat
Estratègia contra la contaminació de l’aire
Peatge urbà, com a estratègia d’eficiència del sistema de mobilitat
Optimització de l’aparcament en superfície: cotxe, bicicleta, autobús discrecional i motos
Iniciatives per facilitar l'ús del transport públic a les persones grans

Acta de la trobada

ORDRE DEL DIA:

Debat sobre  les propostes de PAM en l’àmbit de la mobilitat.

Obre la sessió Mercedes Vidal agraint l’assistència de les entitats. Explica que el PAM preveu debats de ciutat, temàtics i territorials. En la sessió temàtica sobre mobilitat es pretén revisar les accions que planteja el PAM,  veure les mancances i establir prioritats.

Explica que Barcelona pateix una crisi ecològica i social,  fruit del seu model de mobilitat. Els resultats en mobilitat sostenible són encara insuficients, malgrat que la planificació és ambiciosa. El PAM entén la ciutat construïda com un espai de l’àrea metropolitana, que s’ha de mantenir cohesionada territorialment. Els grans projectes urbans i d’infraestructures de Barcelona han de respondre a les necessitats reals dels ciutadans i han de ser equilibrats en termes cost-benefici, socialment i ambientalment i tenen per objectiu la defensa de l’espai públic i la vida quotidiana.

El Pla de Mobilitat Urbana (2013-2018), que malgrat que fa un any que està aprovat està a la meitat de la seva vigència,  estableix la priorització dels modes de desplaçament no motoritzat i del transport públic, així com la millora de l’eficiència i l’electrificació del vehicle privat.

El PAM planteja com objectius de mobilitat:  guanyar més i millors espais per als vianants i promoure l’ús de la bicicleta; garantir una mobilitat equitativa per a tothom, avançar cap a un model de transport públic integral i sostenible; reduir el transport privat i millorar l’eficiència i millorar la seguretat viària.

Pel que fa a actuacions, el PAM preveu: impulsar el transport públic amb preus socials, impulsar el desplegament del PMU, connectar la xarxa de tramvia, desplegar la nova xarxa bus, recuperar el bus de barri diumenges i festiu, millorar i ampliar els carrils bici, ampliar les zones de pacificació del trànsit (zones 30, zones 10 i zones 10), i finalment, millorar la distribució de mercaderies.

Laia Torras explica el procés de PAM, que es va obrir a la tardor i acabarà el mes d’abril. L’objectiu és validar i/o modificar les propostes que presenta el govern municipal i que les propostes presentades i que puguin sorgir durant el procés aconsegueixin el màxim suport. Explica que en la participació presencial, com és el cas de la sessió que s’està realitzant, no és necessari arribar a acords unànims sinó proposar actuacions que tinguin un suport ampli. Fa un repàs de la plataforma i de les possibilitat de participar online. El procés de PAM és obert i transparent, fàcilment consultable i té traçabilitat.  Explica que els assistents rebran informació de l’evolució de les propostes que es presentin (per això se sol·licita el consentiment d’ús de les dades). Així mateix, les entitats poden desenvolupar debats interns. 

Carme Ruiz explica la dinàmica de treball per al debat, la presentació de propostes i la seva priorització. Els assistents es distribueixen en quatre grups de treball per debatre les propostes que el PAM planteja en l’àmbit de la mobilitat (s’aporta un full amb les actuacions agrupades en els diferents eixos). Es tracta que els grups anotin amb quines propostes estan d’acord, quines modificarien o eliminarien i quines noves propostes incorporarien. Posteriorment, es fa una posada en comú i, finalment, en acabar la sessió, els assistents fan una priorització sobre el total d’actuacions  proposades.

El resultat de les aportacions dels grups es recull a continuació:

ACORD AMB LES PROPOSTES

1.2 Pla d’accessibilitat universal: millora de l’accessibilitat a l’espai públic, edificis, transport, productes, serveis i processos de comunicació.

1.5 Iniciatives per facilitat l’ús de transport públic a les persones grans: transport adaptat i accessible als barris.

1.12 Visió transversal de la seguretat viària: implicació dels serveis municipals vinculats amb la seguretat i la convivència (GUB, Mobilitat, Agència de Salut Pública de Barcelona, Institut Municipal d’Educació, etc.) per fer el seguiment del Pla de Seguretat Viària.

3.1 Estratègia contra la contaminació de l’aire: implementació de mesures per evitar situacions de risc elevat per a la salut de les persones. Sensibilització sobre causes/efectes de la contaminació. Priorització de la mobilitat sostenible.

3.1 Zones Urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP): delimitació d’àrees amb qualitat de l’aire crítica per aplicar mesures restrictives de circulació de vehicles contaminants.

3.1 Millora de paviments: homogeneïtat i millora dels paviments i modificació de carrers de plataforma única.

3.1 Actuacions de manteniment i millora de l’espai públic: aplicació del Pla de Manteniment Integral que preveu actuacions de regeneració urbana en enllumenat, mobiliari, soterrament línies elèctriques, senyalització horitzontal i vertical, instal·lacions semafòriques i manteniment de vies i túnels.

3.3 Impuls d’un espai públic que prioritzi la vida quotidiana: guanyar espai per a les persones. Foment de la qualitat de l’espai públic i la mobilitat sostenible. Actuació detallada a diversos indrets.

 

3.4 Pla de Mobilitat Urbana: potenciació dels desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb transport públic. Compliment dels límits de contaminació atmosfèrica de l’UE

3.4 Connexió de la xarxa de tramvia: desenvolupament informes i treballs necessaris per connectar les xarxes de Trambaix i Trambesòs, d’acord amb els principis de la mobilitat sostenible i la pacificació del trànsit a la ciutat.

3.4 Nova xarxa de bus i recuperació del  bus de barri en diumenges i festius: revisió del recorregut de les línies i ubicació de les parades previstes amb participació de la ciutadania i entitats.

3.4 Promoció de l’ús de la bicicleta,  millora i ampliació dels carrils bici: completar i ampliar  la xarxa de carril bici del PMU per promoure’n l’ús i garantir la connectivitat. Ampliar la cobertura de la xarxa. Millora de la connexió metropolitana. Minimització dels conflictes amb la resta de modes de desplaçaments.

 

DESACORD AMB LES PROPOSTES/MODIFICACIÓ DE PROPOSTES

1.2 Pla d’accessibilitat universal: es proposa que es reforci la informació de mobilitat amb noves tecnologies (app accessibles).

3.1 Zones Urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP): desacord per la inversió que suposa la renovació de flotes. Això requereix progressivitat i terminis raonables per a fer l’adaptació. Cal tractar especialment l’autocar escolar.  

3.3 Impuls de les superilles: d’acord sempre que es permeti l’accés als taxis, ambulàncies, transport discrecional per encotxar i desencotxar.

3.4 Promoció de l’ús de la bicicleta: es proposa redefinir el carril bici i preveure la incorporació del vehicles de mobilitat personal (VMP) i altres vehicles lleugers amb motorització elèctrica.

3.4 Ampliació de les zones de pacificació del trànsit: es proposa que s’estudiï bé amb detall els barris on s’implanta i que no es generalitzi l’acció a tots els indrets.

3.4 Millora de la distribució de mercaderies: es proposa que es defineixi  els usos de la DUM i millorar l’eficàcia de les zones

3.4 Millora de la distribució de mercaderies: es proposa establir una operativa més eficient, amb vehicles més nets  i millorant el sistema de regulació. Eliminar la referència a utilitar vehicles més petits.

3.5 Increment de vehicles elèctrics a les flotes municipals: es proposa estudiar el cost que suposa.

3.5 Increment de vehicles elèctrics: es proposa aplicar-lo a les formes de mobilitat amb més ús fora de l’àmbit privat, com són repartiment de mercaderies, serveis públics, transports públics, flotes de vehicles compartits.

INCORPORACIÓ DE NOVES PROPOSTES

Promoure un canvi d’hàbits amb recursos pedagògics per a infants, gent adulta i tercera edat.

Regular la mobilitat amb vehicle privat (cotxe i moto) reforçant la regulació d’estacionament (àrea, aparcaments i park&ride)

Campanya de foment de seguretat viària (també adreçada a ciclistes) i civisme humà

Recordar tractar el transport discrecional com transport col·lectiu públic, amb les mateixes condicions que el municipal

Habilitar paces d’encotxament i desencotxament a prop del tots els centres d’interès turístic i hotels

Advertir que la mobilitat privada (turisme motor) existeix i no es pot obviar

Pla de motos: priorització, regulació i seguretat viària

Optimització de l’aparcament en superfície: cotxe, bicicleta, autobús discrecional i motos

Peatge urbà, com a estratègia d’eficiència del sistema de mobilitat

 

 Un cop tractats tots els assumptes, es tanca la sessió a les 20 h.

Confirmar

Si us plau, inicia la sessió

La contrasenya és massa curta.

Compartir