Taller-debat del Pla d'Actuació Municipal (PAM)

Esmenes a l'informe de la primera sessió participativa del 22 de febrer:

1.     La columna "Grau de suport” és qüestionada per alguns participants, ja que no reflexa l'objectiu del debat, que va girar al voltant del format del document base del PAM, de la utilitat de la plataforma digital i del seguiment del PAM. Es comenta que l’objectiu del debat no estava enfocat a veure el grau de suport de les propostes, sinó d’analitzar col·lectivament el document base del PAM, la plataforma digital i fer propostes per al seguiment del PAM. Per tant, es proposa treure la columna de "Grau de Suport" de l'informe de resultats.

Recordem que l’objectiu del taller ha estat la definició del model de ciutat desitjat pel Consell de Ciutat.

A continuació es presenten els àmbits d’actuació de cada eix que han prioritzat els assistents i que permetran definir el model de ciutat:

S’identifica com l’àmbit d’actuació més important i més transversal de l’eix 1 i del total de la resta de eixos del PAM. En aquest sentit la gran majoria dels participants del taller estan d’acord en que si es treballa per garantir la justícia social, serà més fàcil assolir la resta d’actuacions del PAM

Sanitat, educació i coneixement com a àmbits per garantir el benestar de les persones. Hi ha un grup de participants que prioritzen l’accés de les persones a la sanitat, l’educació i el coneixement com àmbits d’actuació prioritaris per garantir un mínim de benestar de la ciutadania de Barcelona. Però hi ha participants que matisen la proposta, considerant que aquests àmbits son prioritaris sempre que es treballi per la justícia social i garantir l’accés universal a la sanitat, l’educació, la cultura i al coneixement.

Autonomia Social i reconeixement de les cures. Hi ha un ampli consens en els grup de treball en identificar aquest àmbit d’actuació com uns dels prioritaris a desenvolupar de l’Eix 1.

Defensa i protecció del Drets Humans. Un dels grups de treball considera i proposa aquest àmbit d’actuació com a prioritari en aquest eix. Durant el debat hi ha vàries intervencions que vinculen la protecció del Drets Humans a la ciutat amb el compliment de la justícia social.

Habitatge. Un dels grups de treball considera que les polítiques socials d’habitatge han de ser prioritàries pel govern municipal. Els participants de les resta de grups es mostren d’acord amb la proposta.

dels grups de treball considera que la millora i la dotació de més recursos per als serveis socials municipals com una actuació prioritària. En aquest sentit es proposa elevar les polítiques de serveis socials al nivell de la resta d’àmbits d’actuació prioritaris de l’Eix 1.

Es prioritza també l’àmbit de les l’esport i de la convivència, sense que hi hagi un debat al respecte.

També es corregeix el concepte de famílies vulnerables que es fa servir en el redactat d’aquest eix. Es proposa utilitzar el terme de famílies en situació de vulnerabilitat, entenent la vulnerabilitat com un estat i no una característica de les persones.

Es considera que l’àmbit migració, interculturalitat i discriminació zero de l'eix 1 es troba més relacionat amb l'eix 5 segons un dels grups de treball.

La promoció de l’economia cooperativa, social i solidària com a àmbit principal d’actuació del PAM 2016-2019. Diferents grups de treball validen la importància de prioritzar l’economia cooperativa, social i solidària com a model econòmic que defineixi la ciutat. En aquest sentit un participant fa la reflexió sobre el canvi de paradigma en les relacions laborals i mercantils que passen d’una economia competitiva i de lliure mercat cap a una economia cooperativa i amb responsabilitat social. En aquest sentit es proposa que l’ajuntament de Barcelona ha de liderar aquest canvi a la ciutat.

Comerç de proximitat i multicentralitat econòmica. Hi ha un ampli consens entre les persones assistents en prioritzar el comerç de proximitat i els eixos comercials dels barris de la ciutat. Vàries intervencions defensen aquest model de multicentralitat econòmica, on es prioritzi el comerç de proximitat i els eixos comercials dels barris per davant del model de comerços de grans marques, franquícies i centres comercials.

Desenvolupament i innovació. Dos grups de treball proposen la promoció de la innovació com un dels elements més importants i transversals per al desenvolupament econòmic de la ciutat.

Cooperació amb les ciutats de l’entorn i de la resta de Catalunya. Un grup de treball proposa la importància de l’aprofitament de les sinergies entre els diferents municipis de l’Àrea metropolitana, de la província i de la resta de Catalunya. Es comenta que les economies dels municipis de l’entorn i de la resta del país estan interrelacionades entre sí i per aquest motiu s’ha de definir una estratègia comuna de desenvolupament econòmic. En aquest sentit també s’aposta perquè Barcelona construeixi una capitalitat responsable amb la resta del país.

Lideratge públic per la diversificació de l’economia de Barcelona. Un participant proposa que ha d’haver lideratge públic per diversificar els sector productiu de la ciutat, molt orientat el sector serveis i en concret al turisme. S’argumenta que una economia diversificada seria més forta, menys dependent i menys vulnerable.

També es prioritza, sense que hi hagi debat al respecte, la promoció de: l'economia del bé comú, el turisme sostenible i la ocupació de qualitat.

polítiques ambientals han de ser prioritàries del PAM. S’argumenta que al mateix nivell s’ha promoure la justícia social i la justícia ambiental.

Urbanisme per als barris. Un dels grup de treball defensa un model desenvolupament urbanístic que prioritzi les necessitats urbanístiques dels barris per sobre de les grans obres de ciutat. S’afegeix que l’activitat de les obres faraòniques tenen un impacte molt negatiu sobre el medi.

Sense acord amb el concepte de mobilitat sostenible. Dos grups proposen que s’han de fer polítiques actives de promoció del transport públic i de reducció del transport privat a la ciutat de Barcelona. Un participant considera que el transport públic ha de ser més assequible. Un altre participant no hi està d’acord i comenta que el transport públic a Barcelona, en comparació amb les grans ciutat europees, és assequible. En aquest punt no hi ha una visió compartida. S’obre també un debat, sense arribar a cap acord, al voltant de la paraula “sostenibilitat”. Hi ha qui considera que apareix molt en el PAM, com per exemple mobilitat sostenible, sense que s’expliqui que vol dir exactament. En aquest sentit s’obre un altre debat sobre les polítiques de reducció de la contaminació mitjançant la reducció de cotxes. Hi ha vàries persones que es mostren d’acord amb les polítiques de reducció de l’ús del transport privat, sobretot en cotxe, i un participant que no hi està d’acord.

considera que aquest eix hauria de ser un aspecte transversal a tots els àmbits. Un grup senyala que en aquest eix es troba a faltar el concepte de democràcia des d’una visió àmplia i estratègica de ciutat.

Govern transparent i rendició de comptes. Un altre grup afegeix que a més de la democràcia participativa, també cal vetllar per superar els dèficits de la democràcia representativa i directa, ja que una part de la ciutadania de Barcelona no pot accedir-hi.

Participació ciutadana real. En aquest sentit, es proposa complementar l’àmbit de participació ciutadana amb l’adjectiu “real” (participació ciutadana real), per tal de

donar èmfasi a la necessitat de desenvolupar una participació efectiva i empoderadora.

Acció comunitària. Hi ha un ampli acord en que l’acció comunitària suposa una oportunitat per entendre i assumir els problemes dels altres. Això porta a una justícia social col·lectiva que implica la coresponsabilitat en la superació de les dificultats socials i les injustícies. En canvi, una altra opinió afirma que cal anar amb compte amb la irrupció de la gestió pública en allò que és personal i privat. Davant aquesta aportació, es clarifica que quan es fa referència a la col·lectivitat no es fa en contraposició amb la individualitat i els drets personals i privats, sinó com a sinònim de ciutadania. Un grup proposa que amb l'acció comunitària ha d’haver interacció i coordinació entre els diferents plans comunitaris de la ciutat i que s’hauria de desenvolupar a tots els barris de la ciutat.

Sense que generi cap debat també es prioritzen els àmbits de: l’administració intel·ligent i inclusiva, eficient i professional. També es fa una proposta concreta d’elaborar un Pla de suport al tercer sector.

La justícia social ha de ser global. Aquesta premissa es compartida per molts participants i es considera com a prioritària per aquest eix.

Incloure l’eix 5 dins del eix 1. Hi ha diferents intervencions que proposen, sobretot per la semblança dels objectius que persegueixen, la unificació dels eixos 1 i 5 i sobretot si s’entén que la justícia social ha de ser global.

Barcelona ciutat d’acollida. Un dels grups proposa que la ciutat de Barcelona, amb l’ajuntament al capdavant, lideri l’acolliment de persones refugiades.