ACTA DEBAT “LES IDENTITATS DE LA RAMBLA”
DEBAT: Les identitats de la Rambla
ACTA:
La jornada s’inicia amb el debat “Les identitats de la Rambla” que es celebra a la Sala Foyer del Gran Teatre del Liceu a partir de les 12h del matí del dissabte 9 d’abril.
L’acte l’obre l’alcaldessa Ada Colau agraint la presència de l’exalcalde Pascual Maragall, les regidores i conselleres i totes les ciutadanes que omplen la sala i explicant que en la data d’avui es finalitza el procés participatiu del Pla d’Actuació Municipal que ha consistit en tallers, debats, cites presencials, propostes ciutadanes…
La rambla és un dels punts centrals i neuràlgics de Barcelona, no només per la seva rellevància simbòlica sinó també per gran quantitat de records vitals que s’hi han generat per a totes les ciutadanes de la ciutat. L’alcaldessa exposa els seus records de la Rambla i les vivències que hi ha tingut, tant des de la perspectiva personal com associativa i veïnal. Alhora exposa la Rambla com a espai de convivència entre la vida veïnal i l’atracció que crea envers les turistes que visiten la ciutat, i les oportunitats i conflictes que s’hi generen. L’alcadessa finalitza la seva intervenció encomanant a la necessitat de participació per fer de Barcelona una ciutat oberta a la convivència, a les veïnes, a la recuperació dels seus usos.
Gala Pin posa en valor la feina feta des de la regidoria i l’equip que ha organitzat l’acte, i esmenta la importància de la Rambla com a artèria quotidiana d’unió dels barris de Ciutat Vella i les múltiples identitats que representen la Rambla i que tenen gran part de la seva representació a la taula de ponents de l’acte. La Rambla és també un espai de futur, i per això prenen importància els debats que han de servir per recuperar la Rambla des de la multiplicitat i diversitat d’actors.
Roger Guas, director del Gran Teatre de Liceu, comenta l’aposta que des del Liceu es va fer per obrir-lo i fer-lo més social i agraeix poder celebrar l’acte d’avui. És important que el debat cultural torni a la ciutat, torni a la Rambla i torni al Liceu. Amb el debat es poden encarar els conflictes i seguir evolucionant i creixent. El Liceu comparteix la inquietud de millorar la Rambla i seguir sent un referent cultural per a aquesta i per a tota la ciutat, aportant com a un agent més dins del debat de com s’entén i s’ha d’entendre la Rambla. Actualment el patronat del Liceu considera la Rambla com la columna vertebral de Barcelona i els carrers del seu entorn són unes vertebres que interconnectant els seus barris, i que han d’estar en connexió fluïda amb aquests, tant d’entrada com de sortida. La Rambla es pot considerar un barri més dins del districte de Ciutat Vella.
Fermí Villar, d’Amics, Veïns Comerciants de la Rambla i la Plaça Catalunya. la rambla és el passeig central i popular de Barcelona, allò que hi passa és el preludi del que passa a la rest de la ciutat. es tracta d’una realitat que es mantindrà, i que tot i els conflictes que puguin generar-se com els que deriven del monocultiu del turisme, que pot erosionar les potencialitats de la Rambla. Amics de la Rambla consideren que cal aplicar una mirada ciutadana i col·lectiva per aconseguir les millores del pla d’usos de la rambla per canviar les llicències i reequilibrar els usos de la Rambla, però el que sera millor serà afrontar els reptes de la massificació de la Rambla amb el Pla Especial de la Rambla que permeti el seu passeig i que aquesta no es vegi com una barrera si no com una frontissa. La mobilitat ha de ser un dels elements de treball a futur per equilibrar-ne els seus diferents usos que permeti alliberar-ne espais per al seu ús ciutadà, econòmic, comercial, veïnal… El Pla Especial és un pas de futur per tothom qui estima la Rambla.
El principal problema que conviu amb la Rambla i el Raval és el turisme i per poder entendre’l cal remuntar-se a la dècada dels anys 50 i 60 del segle passat, amb els principals esdeveniments que s’hi desenvluparen. Era l’entrada cap al barri xino, un espai interclassista de la ciutat on es realitzaven les principals activitats d’oci, de lleure i de diversió de veïnes de totes les ciutats, entre elles el creixement de la prostitució de totes les viudes de la guerra que s’hi veien empeses. El turisme s’inicià amb la presència dels primers mariners de la Sisena Fota de l’Armada dels Estats Units, que es calcula que ingressava un milió de pessetes del moment. Així es va anar convertint la Rambla en un espai d’atracció comercial que convivia amb les personalitats i els referents veïnals. Al costat, el barri Xino, encara afectat pels bombardejos de la guerra, va anar canviant els usos i mantenint la prostitució, tot i les prohibicions, com a atracció de referència. A les seves rodalies hi va anar naixent la primera zona d’oci homosexual. En aquella època es va produir el primer espai de turisme de masses degut a la presència dels mariners americans i l’atracció que implica la reducció dels preus dels bitllets d’avió.
Senyor Nazario recorda la seva primera visita a la Rambla de Barcelona, el referent cultural on es facilitava l’actuació i expressió artística en les seves múltiples formes (teatre, pintura,...) més populars de la ciutat. Exposa la relació amb Ocaña i el paper d’aquest en la cultura alternativa de la Rambla, amb esdeveniments culturals a diferents llocs de referència. Explica com la Rambla va convertir-se en una zona on es produiren les primeres manifestacions de reivindicació de l’alliberament sexual de gais i la diversitat sexual. Amb la mort d’Ocaña, l’escenari va anar evolucionant i canviant.
Montse Cervera explica com la Rambla era un punt de difusió del moviment feminista dels barris, de les fàbriques… i com era també un espai de confluència de diferents lluites feministes que irromperen amb una revolta de feminisme rebel, que permetia a les dones trencar amb les normes i autoritat del franquisme d’ara fa 40 anys. A la Rambla es van començar a vertebrar les lluites feministes pel dret al propi cos, la diversitat i llibertat sexual, d’apoderament de les dones… A l’hora amb la diada del 8 de març com a dia de reivindicació de l’espai públic com a espai propi de les dones,que el moviment feminista el recuperava per aconseguir la llibertat. A l’inci de la transició, amb la falta d’espais ropis, els carrers i espais públics de la Rambla eren l’espai predilecte on es desenvolupava el moviment feminista i les seves lluites.
Mercè Renom recupera l’origen històric de la Rambla, que abans de ser una zona de passeig era un mercat obert al carrer. Fins al segle XIX, aquestes parades no es van ubicar al Mercat de Sant Josep -que ara el coneixem com a Mercat de la Boqueria. Les parades (fleques, carnisseries, peixateries…) eren considerades com un bé comú que els municipis havien de gestionar i que permetia controlar els preus per evitar conflictes socials. Al 1789, després d’un any de males collites de cereals, l’alça dels preus implicava un empitjorament de les condicions de vida, es va produir el Rebombori del Pà, un motí popular per aconseguir l’abaratiment dels preus del pà i a carn. En aquests motí, les dones estaven a primera fila, ja que compartien amb els homes l’exclusió social i les voluntats de aprticipació i millorar les condicions de vida.
A continuació pren la paraula Carles Santacana, que centra la seva intervenció en la relació de la Rambla amb l’esport, ja que la Ramba es dota de contingut simbòlic gràcies a esdeveniments i activitats esportives. En l’origen de l’esport modern barceloní, la majoria dels gimnassos es trobaven al voltant de la Rambla o a la mateixa Rambla. Aquests gimnassos van ser on es van fundar les principats entitats instal·lacions esportives que marquen l’història de l’esport de Barcelona, com el club de regates, el Futbol Club de Barcelona, el frontó Colón,... Així doncs, no era només un espai de desenvolupament d’activitats esportives, també un espai de relació entre practicants i pràctiques esportives. Al 1910 al Quiosc de Canaletes, va ser quan per primera vegada es va congregar gent al voltant d’un espai per saber el resultat d’un partit del Barça, i d’aquí es va generar el primer espai que va anar evolucionant com a punt de transmissió de la informació esportiva i de trobada per tertúlies informals de persones lligades a entitats esportives. La primera manifestació espontània relacionava amb el Barça es va celebrar a la Rambla, fet que va contribuir a la realimentació simbòlica entre l’esport i la Rambla.
Al segle XVI s’hi instala la Universitat i també els principals convents religiosos, ja que a la ciutat no hi havia espai urbà suficient. També hi té lloc el Tetre de Santa Creu, el primer teatre occidental. A l’hora, bars i restaurants com a espais que hostatjaven grans converses i tertúlies culturals s’instalen a la Rambla. De la mateixa manera que el Liceu, i els primers cinemes i altres teatres que es van anar obrint. També es tracta d’un espai d’atracció de museus i llibreries. També a nivell cultural prenen importància els quioscs, que es poden considerar d’entre els més importants del món, ja que compartint l’espai de la premsa i la pronografia, també hi ha llibres de novela i de ciència. També la Rambla ha sigut un espai que ha estat nodrit de floristeries. La Vanguardia hi va obrir una galeria. També s’hi ubiquen l’Ateneu Barcelonès i el CADCI, espais que van contribuir notablement a la cultura. Hotels, botigues de música,... També la presència de seus i edificis del Govern que han estat ubicats a la Rambla.
Meritxell Pauné presenta tres paradoxes: sobre veïns, sobre patrimoni i sobre turisme. El voltant de la Rambla és advers per a la creació de moviment veïnal ja que hi ha moltes problemàtiques i no es dóna a l’abast, i alhora hi ha diversitat associativa i no hi ha un cens de qui viu i com hi viu a Ciutat Vella. Hi ha un cert malestar respecte certs aspectes com són la prostitució, les drogues, la brutícia, el soroll, la recuperació de l’espai públic i els seus usos, la consulta ciutadana autoorganitzada que a la primavera del 2012 va posar la taula diferents problemàtiques que preocupaven als veïns. També ha destacat el col·lectiu Fem Plaça, que apostava per organitzar trobades lúdiques a l’entorn de la Rambla per recuperar-ne el seu ús ciutadà. I recentment, l’associació entre barris sota un col·lectiu comú. El patrimoni de la Rambla i el seu entorn, que està mal senyalitzat i valorat. Es tracta d’un patrimoni que pot posar-se en valor de manera senzilla. Alhora, la massificació de la Rambla per la presència de turistes i les activitats que s’hi desenvolupen pot servir per intentar trobar alternatives per millorar la relació del turisme envers la ciutat.
Un cop finalitzades totes les intervencions de les ponents participants de l’acte
Veí de la Rambla: el moviment veïnal de la Rambla és gairebé inexistent perquè ja gairebé no hi queden veïns. Al voltant de la Rambla hi ha un patrimoni cultural i històric que no es té en compte, ja que només es promou com a espai d’oci nocturn, de consum d’alcohol i de prostitució.
Manel, del col·lectiu gitano de Calle la Cera, i del Consell Gitano de Barcelona fa una crítica a la presència de venedors ambulants a la Rambla i el problema que reresenten els carteristes per a un espai tant representatiu com la Rambla.
Una veïna comenta que hi ha hagut una mercantilització de la Rambla i s’ha perdut el valor afegit que hi dona l cultura, i especialment les estàtues humanes que havien omplert sempre aquest espai.
Un veí de la Rambla posa de manifest la precarietat en la que viuen els veïns de la Rambla degut a la degradació del passeig dels últims anys, i la baixa presència de barcelonins que hi ha degut a l’elevada presència de turistes que són qui en fan ús en gairebé condició d’exclusivitat. També comenta que cal recuperar el barri a nivell d’habitatge amb apostes per mantenir-hi les veïnes, assegurar que els comerços de proximitat i històrics segueixin a la Rambla i de recuperació de l’oci nocturn de qualitat.
Representant del col·lectiu d’estàtues de les Rambles que comenta la necessitat de recuperar l’espai que havien ocupat.
Les Rambles estan controlades per la màfia russa, hi ha hagut un procés d’expulsió dels veïns… Hi ha una sèrie de problemes que no es resolen.
Albert, del carrer Escudellers, crítica la proliferació de venedors de llaunes de cervesa, festes nocturnes, la presència de turisme internacional.
Orlando, Fem Plaça, s’ha d’incentiva una política d’habitatge que atregui nous veïns.
Un membre del col·lectiu de pintors de la Rambla reivindica el paper d’aquest col·lectiu com a agent de la Rambla
Una guia turític membre de l’ICAT, exposa la proposta d’apliar una taxa turística als creuers que amarren al port.
Una veïna exposa els problemes que originen els joves turistes als barris de Ciutat Vella i especialment de l’entorn de la Rambla.
Un veí comenta que el govern municipal presenta una gran voluntat per voler resoldre els problemes que hi ha al districte de Ciutat Vella. Valora que és necessari regular els aspectes que condicionen la mobilitat, l’oci, l’estat de l’espai públic…
taxa turistica per les empreses que es basen en activitats que tenen com a públic objectiu els turistes
Increment de la taxa turística de pernoctacions de 1e la nit a 1e per persona
Regular les taxes de terrasses.
Prohibir la captació agressiva de clients, prohibir la música a volum elevat de tendes musica, prohibir les pantalles externes, prohibir el grafisme cridaner joies a un euro, prohibir la venda ambulant.
A banda de protegir comerós i patrimoni, cal vigilància activa de la GUB a la Rambla.
Part dels ingressos de l ataxa turística han d’invertirse per veins i comerciants no turisme.
Una vena feliç de viure a la Rambla, ja que es un espai important per veins del districte, i també per tota la ciutat i comenta que s’ha de reivindicar que és marebellós viure-hi
cal fer complir les normatives municipals.
el trànsit es podria regular per evitar l’entrada massiva de vehicles que no aporten res a la Rambla ni son veïns ni comerciants
Una veïna crítica els apartaments turístics, ja que es un problema que tots els veins pateixen i no tenen el suport necessari per part de l’Ajuntament i la GUB per acabar amb els sorolls i altres problemes que ocasionen.
Gala Pin fa el tancament de la sessió del matí i convida i emplaça a tots els assistents a participar de la resta d’activitats que s’organitzen durant el dia.
Ponents:
President del liceu
Sr. Fermí Villar, La Rambla de la actualidad
Sr. Xavier Theros: El Barri Xino 50’s-60’s, la relació i influència a la Rambla
Sr. Nazario: La Rambla con espai de cultura alternativa, transició i primera democràcia.
Sra. Montse Cervera: La Rambla con espai revendicatiu dels moviments feministes en la transició i primera democràcia.
Sra. Mercè Renom. Demandes socials, segles XVIII-XIX
Sr. Carles Santacana: El món de l’esport i la seva relació amb la Rambla
Sr. Lluís Permanyer: La Rambla dels equipaments culturals i l’alta cultura.
Sra. Meritxell M.Pauné: El moviment veïnal, la Rambla turistificada.
Durant el transcurs del debat han sorgit les següents propostes:
Control de les activitats nocturnes de la Rambla, amb una major vigilància activa per part de la Guàrdia Urbana.
Promoue una campanya de recuperació del comerç de la Rambla.
Recolocar les estàtues al llarg de tota la Rambla perquè ara estan concentrades a la Rambla de Santa Mònica i els treballadors no poden treballar adecuadament.
Incentivar una política pública d’habitatge públic a la Rambla i el seu entorn per tal que esdevingui de nou un espai viu i ciutadà es necessari que hi hagi veïns i veïnes i per això cal incentivar les polítiques de lloguer públic.
Taxa turísitica. Taxa turística de dia per als turistes dels creuers, incrementant la taxa turística de pernoctacions de un euro la nit a un euro per persona, augmentar la taxa que paguen les terrasses i que els ingressos es reinverteixin en els veïns i comerciants.
Regular l’impacte de les activitats comercials en l’espai públic de la Rambla.
Regular el volum màxim de música de les tendes, prohibir les pantalles a l’exterior dels locals i impedir la proliferació dels comerços il·legals.
Regular el trànsit per evitar l’entrada massiva de vehicles que no aporten res a la Rambla ni son veïns ni comerciants.
14:30 - 16:30 Paella comunitària
Exposió al hall de L’ateneu del dibuixos fruit del taller d’sketching a la Rambal realitzat al matí
DEBAT: La Rambla de Barcelona, rambla ciutadana
ACTA:
El debat es tracta de la segona part de l'acte organitzat, i es celebra a l'Ateneu Barcelonès. En aquest debat hi participen 65 persones.
L'acte comença amb la presentació de la regidora Gala Pin, fent un recull sintèti dels temes abordats al matí, i presentant en què consistirà la sessió i els temes que tes tractaran: patrimoni, comerç i espai públic. El funcionament de la sessió es basarà en abordar aquestes tres temàtiques a partir de tres grups separats. Al grup de patrimoni hi participarà com a fila zero, Joan Roca, Mercè Tatjer i Xavi Olivella, al grup d'espai públic hi participa Santi Ibarra, Elena Guim i Oriol Martori, i, al grup de comerç hi paticiparan Rosa Doria, Sofia Jiménez i Xavi Masip com a ponents de la fila zero.
A continuació Patricia Gabancho, vicepresidenta de l'Ateneu Barcelonès, explica la vocació de l'entitat per mantenir-se com a espai de debat de Ciutat Vella, que treballa conjuntament amb altres entitats de la Rambla per vertebrar-la i potenciar-ne les xarxes culturals a través de bastir projectes i activitats inclusius.
Debats temàtics:
1- La Rambla, repensem el Passeig
intervencions: Elena Guim, arquitecte; Oriol Matori, arquitecte, director d’Urbaning
Nº PERSONAS: 56 persones
Nº INTERVENCIONES: 18 intervenciones.
Santi
Pone el ejemplo de lo que paso en la tarde con el evento de la paella (vecinos rodeados de turístas y con vallas para poder comer tranquilos) para centar el tema el turismo. La idea que dibuja es la del vecino en peligro de extinción.
De cada 10 personas que pasean en la Rambla 2 son vecinos de Barcelona. La Rambla ha sufrido una transformación en relación a la oferta comercial que, a su vez, ha modificado el paisaje urbano.
Se está llegando a una saturación: llena de personas y de elementos.
Se ha pasado de muchas formas de habitar las rambras a una forma homogena de habitar la rambla: un uso homogéneo por parte de la actividad turística. Si no hay diversidad no hay ciudad. Sabemos que no se puede expulsar al turista, pero hace falta hacer un espacio para los vecinos (ciudadanos).
Cómo crear ese espacio: para poderlo atravesar, para que la Rambla se conecte con los barrios, qué usos se le puede dar para los ciudadanos. La finalidad de hacer usos diversos, de recobrar la diversidad, para que los barceloneses vuelvan a ocuapar la Rambla.
Oriol Martori:
¿Qué significa re-cuperar la Rambla?
Plantea dos conceptos:
1. Re-rambla
No se puede volver a cómo fue la Rambla, al pasado, sólo se podría re-significar, volver a apropiarse de ese espacio.
¿Qué quiere decir recuperar la Rambla?
Pensar la rambla es pensar barcelona. Lo que pasa a la rambla pasa a Barcelona, un espacio de concentración. Recuperar la rambla pero en sus nexos de union: con plaza cataluña, la playa-barrio gótico-raval. La Rambla es un eje que conecta.
El ayuntamiento tenga la posibilidad de aplicar sus propias politicas al espacio público.
Recuperar la imagen unitaria y de conjunto de la Rambla.
Límites de ocupación del espacio público. El ayuntamiento ha de tener herramientas para poder gestionar el espacio público en función de las necesidades de la ciudadanía. Poder poner límites.
2. Revolución de la Rambla
Revolución cultural y educativa.
Reutilizar la rambla en función de la propuesta cultural que se encuentra alrededor de la rambla.
Un espacio donde puedan pasar cosas distintas en distintos horarios que puedan generar diversidad cultural económica, educativa.
Helena: LA RAMBLA CIUDADANA
¿El espacio de la rambla permite esta diversidad y esa convivencia?
¿Los usos que se generan dan respuesta a los habitantes de distrito?
¿Si la rambla actualmente es un potenciador de cohesión social?
¿Qué modelo de ciudad queremos y qué función a detener?
Hipotesis.
La ciduad es un conunto de espacioes que están en continua transformacion. La ciduad no es fija. Los usos cambian en función de los actores. La arquitectura actual determina los actores. Habría que potenciar la diversidad de los usos de la Rambla como espacio público.
La idea de comunidad resulta clave. Espacio público: espacio común que no puede excluir (en función de un sólo uso, ejemplo: turismo).
El diágnostico que hace es que la rambla se encuentra en una situación de emergencia al señalar que la rambla se encuentra secuestrada por el turismo y eso ha desplazado a los vecinos de los barrios aledaños a la Rambla, más acentuado en Barrio Gótico.
Propone hacer un cambio en el imaginario: de frontera a espacio de convivencia, importante que haya ocupación por parte de los vecinos de los dos barrios.
Hacer espacio a los jóvenes y las infancias para que puedan decir algo en relación a lo que les afecta. Retornar a los jóvenes y a los niños como ocupantes del espacio público.
Hacer un espacio público, común de los dos barrios que colindan con la rambla y pensarlo como un proceso participativo.
Temáticas para las propuestas:
Transito por la rambla.
Incluir lo que tienen que decir los niños, adolescentes y personas mayores en relación a las propuestas de cambio.
Intervención del ayuntamiento para poder volver a utilizar el espacio público para los vecinos.
Vivienda y favorecer el regreso de los vecinos a los barrios del centro
Regulación en los locales de hostelería, venta ambulante.
Hacer calendario sobre las actividades y propuestas para los planes de recuperar el espacio público.
· Convivir y establecer un diálogo mejor con el turismo. Que pasa por recuperar espacio para fomentar ese diálogo. Recuperar espacios que están más destinados al uso (sólo) al uso turístico.
· Remunicipalización de la Rambla. Recuperar las concesiones, licencias, gestiones que el ayuntamiento tenía sobre el espacio público: la luz, …
2- La Rambla, comerç i ciutadania
intervencions: Rosa Dòria, Cafè de l’Opera; Montse Vila, Restaurant Núria; Sofia Jiménez, Arista
Jordi Rabassa, conseller de Ciutat Vella exposa que anualment 1.000.000 turistes visiten la Rambla i només hi viuen 1.000 veins. Hi ha 337 locals, dels quals el 27% són de restauració, el 12% desenvolupen activitat hotelera, el 10% es dediquen a la roba i calçat i un 11% a la venda de souvenirs. Amb el pla d'usos es vol fomentar les industries culturals i restringir les activitats hoteleres i d'oci nocturn. Cal tenir en compte que hi ha hagut una pèrdua de diversitat en l'activitat econòmica en els darrers anys.
Rosa Doria, d'El Cafè de l'Opera explica a visió de que la Rambla és molt més atractiva que anys enrere per la gran quantitat de població que hi circula. Hi ha grans magatzems i grans firmes i marques. També destaquen les botigues de souvenirs. Els hotels aporten un valor afegit. Les floristeries de la Rambla són el tret distintiu de la Rambla, però han hagut de diversificar-se per la falta de clientela. Per altra banda hi ha els locals de restauració que tot i ser necessàris, no dignifiquen a Rambla, alguns al contrari, ja que no hi aporte valor si no que en resten. A més a més és conflictiu la gran quntitat de venedors ambulants que hi ha a la Rambla. La Boqueria ha esdevingut un mercat destinat a turistes i no a vendre els productes típics de la Rambla. Aquests canvis negatius han de revertir-se.
Sofia Jiménez del comerç Artisà, que al 2009 es va fer càrrec del negoci familiar, partint de la voluntat de mantenir-se al barri i aportar-hi quelcom positiu. A partir d'aquí és d'on n'extreuen la idea de negoci, que amb voluntat de potenciar el comerç de proximitat, es tracta d'un local de restauració que ofereixi menjar ràpid de qualitat. Consideren que les necessitats de la Rambla són adaptar-se millor a allò que busquen i volen tant els ciutadans com els turistes.
Xavi Masip, de l'associació d'Amics del Raval, fa una diagnosi de quin és l'estat del comerç de la Rambla. Els principals problemes són la pèrdua de la diversitat cultural, el monocultiu del turisme i l'excés d'oferta comercial que va destinat exclusivament a turistes. Hi ha comerços i botigues que ofereixen un servei de barri, des de locals de restauració a farmàcies, passant per les parades de la Boqueria i el mercat de flors. Les parades de flors i els quioscs de premsa són part de l'essència de la Rambla i cal buscar els mecanismes per assegurar que es poden mantenir. Cal impulsar també una dignificació de les botigues de souvenirs, que en molts casos porten obertes des de la dècada de 1960, quan la Rambla va començar a esdevenir destinació turística. Com a part del comerç de la Rambla cal destacar l'oferta cultural existent. No hem de foragitar al públic actual de la Rambla, sinó que aquest públic empenyi cap a la conversió comercial de la Rambla.
Després de la diagnosi elaborada pels comerciants, s'exposen diferents visions de veïns de la Rambla i del seu entorn, que demanden una major comoditat i diversitat comercial que puguin satisfer les necessitats reals i quotidianes de veïns.
Problemes de monocultius comercials (souvenirs, mòbils...) que no compleixen amb les regulacions i normatives
3- La Rambla, patrimoni i ciutadania.
intervencions: Joan Roca, MUHBA; Mercè Tatjer, geografa i historiadora; Xavier Olivella, gerent de l’institut de Paisatge Urbá i Qualitat de vida de L’ajuntament de Barcelona
Actuacions de la Raval’s Band de l’escola de la música Juan Pedro Carrero i de la Musicals’ Choir de l’Escola de Músics i JPC
