Les condicions de l'habitatge a Ciutat Vella

Es fa front a l'emergència amb infrahabitatge (p. ex. locals convertits en habitatge)

La situació d'emergència va lligada a una falta de treball amb salaris fixes.

Hi ha una manca de coneixement per saber on cal adreçar-se. Falta educació, sensibilització, informació i xarxa social. Els horaris d'atenció de les oficines pot ser no s'adapten als horaris de part de la ciutadania.

El preu de lloguer del districte ha pujar per culpa de l'especulació i els pisos turístics.

Hi ha una expulsió de la població degut al turisme i la gent que està al barri de pas.

Hi ha problemes d'habitabilitat per culpa de plagues i accessibilitat.

Es detecten dificultats d'habitatge per a les persones sense sostre. Cal oferir altres tipus d'habitatge i altres canals.

Manca habitatge d'emergència per a persones sense papers.

Col·lectius més vulnerables: persones grans, joves i infants.

L'habitatge social “tipus” no s'ajusta a les necessitats degut al seu preu elevat, tipologies i condicions d'accés.

El relloguer de pisos porta a situacions de massificació d'aquests.

S'estan produint casos d'ocupació per necessitat en finques buides per afectació urbanística (p. ex. al carrer Lancaster).

Hi ha força problemes relacionats amb desnonaments i màfies.

Aquest grup va aprofundir amb la problemàtica del mobbing al districte. Es va parlar de que hi ha dos tipus de mobbing, per deixadesa de l'habitatge (passiu) o per agressió (actiu). Seguint el protocol d'actuació des de l'ajuntament, dels aproximadament 88 casos elevats a fiscalia només 2 s'han resolt a favor de la persona afectada. S'està treballant a través de la capacitat de l'administració de efectuar ordres de conservació. S'ha de plantejar un canvi d'estratègia. Des de oficina d'habitatge s'emet una ordre de conservació que s'ha d'atendre. Només en quatre mesos en que es va desatenent aquest ordre de conservació es pot arribar a acumular sancions per imports molt importants. Arribats a aquesta situació es pot arribar a negociar amb la propietat des d'una posició de major força per tal que arregli l'habitatge i mantingui la persona llogatera.

A la vegada s'està produint un desplaçament de població a través de la rehabilitació. En aquests processos normalment es reallotja els habitants mentre es rehabilita però en ocasions, degut a la curta durada dels lloguers, aquest no arriben a tornar a viure a l'habitatge rehabilitat. Sovint en la renovació del contracte es puja molt el lloguer i la població que hi vivia marxa i es lloga a població de rendes superiors.

Les ajudes a la rehabilitació haurien d'anar lligades a la generació d'habitatge assequible, perquè no siguin una ajuda a l'expulsió.

Cal realitzar un control de la rehabilitació. Que el “producte” no arribi a sortir al mercat.

També es va parlar de la diversitat de situacions en el teixit urbà. Des de persones soles amb molt espai (infrautilització) sovint a associat a lloguers antics. Fins a situacions de sobreocupació. Per tant hi ha una oportunitat d'equilibrar i optimitzar el parc existent i donar respostes a les diferents necessitats de la població que hi viu. Existeix una diversitat molt gran de perfils de llar que fa sigui difícil de conèixer. P. ex. necessitat de compartir habitatge, situacions d'alegalitats,...

Hi ha un risc de proliferació de pisos turístics en espais en disputa.

El solar al carrer Reina Amalia propietat de Regesa és una oportunitat per construir habitatge assequible

L'oferta del mercat està dirigida a un nivell de rendes molt altes. Hi ha un risc de gentrificació.

Es va comentar de la situació concreta a Robadors/Sant Ramon en que després d'un procés de renovació integral de la zona, els habitants reallotjats, molts en situacions de dificultat econòmica, han de fer front a despeses majors que les que feien anteriorment. Es demana una exempció, subvenció o ajudes segons la situació de cada persona per fer front al l'increment de les despeses

Per tal d'optimitzar el parc residencial, l'ajuntament hauria de fer un paper actiu de tutela. Es podria vincular al programa de la Borsa. En el cas de rendes antigues podria interessar al propietari que podria augmentar ingressos respecte la renda que percep. Podríem parlar de sotsarrendament o coarrendament.

Es disposa de molta informació sobre el territori que cal posar en comú. Es proposa treballar en una major coordinació entre tots els serveis municipals, equip de govern, oficina d'habitatge i serveis socials, per tal de detectar dinàmiques i situacions tals com pràctiques especulatives o pisos turístics il·legals.