Consell sectorial de persones amb discapacitat

La sessió es va estructurar en 3 moments. En el primer es va fer una presentació del procés participatiu del PAM, plantejant algunes dades estadístiques del context referides a la població amb discapacitat i els objectius en aquest àmbit plantejats pel PAM i el PAD. El segon lloc, es va obrir el debat amb una pluja d’idees sobre les principals problemàtiques i necessitats amb que es troba aquest col·lectiu, centrada en el districte. Sota l’objectiu d’aconseguir una vida autònoma i de qualitat, l’habitatge i les conseqüències del copagament van ser els eixos del debat.

En les reflexions els participants van plantejar com poder viure a la pròpia llar, amb una atenció adequada a les necessitats específiques de cada persona, és el més desitjable però el servei d’atenció domiciliària és reduït, insuficient en la majoria de casos i manca especialització professional de les persones que el presten. Una bona atenció a casa resulta cara de manera que només les persones amb més recursos se la poden permetre.  En relació a l’habitatge es van plantejar també que petites millores tècniques poden millorar molt la qualitat de vida. Finalment,  les dificultats per accedir a habitatges amb protecció (per ingressos insuficients) i la necessitat de revisar els HP existents per garantir-ne l’accessibilitat i el fet que mentre manquen habitatges hi ha entitats que disposen de places (llar-residència) que no poden oferir perquè no tenen la subvenció necessària.

Pel que fa al copagament es va posar de manifest que empitjorant molt la qualitat de vida i empobrint les persones amb discapacitat amb pocs recursos que no poden assumir despeses en lleure o ni tant sols extraordinàries (dentista, ortopèdia...).

El tercer moment va ser la valoració i contrast de les propostes plantejades des de l’Ajuntament i recollides al PAM-PAD i les construïdes pels participants al debat.

En aquest cas, la millora de l’atenció a es persones, més especialitzada; acabar amb la idea d’excepcionalitat dels casos i amb l’aplicació administrativa d’etiquetes com a base de l’oferta i assignació de serveis i atenció.

L’accés al transport públic per a fer possible la mobilitat bàsica (anar al metge, anar a un centre, etc.) s’ha de millorar per evitar situacions que vulneren aquest dret: que les rampes dels autobusos funcionen i es col·loquin correctament, que s’equipari la regulació i el tracte entre cadires de rodes i cotxets; i que es col·loquin ascensors importants per la mobilitat al barri i la connexió amb la ciutat (metro).

Hi va haver un ampli acord en les totes les propostes de millora.

Els representants de grups polítics van estar present la majoria del debat però es van abstenir de fer propostes.