El debat va començar amb les intervencions del conseller Domingo Alonso i la consellera Esther Pérez Sorribas donant la benvinguda als i les participants i assenyalant la preocupació i la voluntat de treballar per la millora de la salut mental d’infants i joves, especialment als barris on s’han detectat més problemàtiques com el de La Marina. Després de la presentació del procés participatiu del PAM els participants es van dividir en dos grups cadascun dels quals va treballar identificant elements de diagnosi i propostes.
Els principals elements de diagnosi plantejats als grups van ser:
La importància de la prevenció i la detecció.
- Els casos arriben massa tard als serveis de salut mental. Caldria aconseguir que des d’altres serveis públics es recuperés el treball de seguiment i detecció: per exemple, des dels CAPs (cursos de preparació al part, naixements), escoles o cossos com la guàrdia urbana que abans preguntaven i s’interessaven pels nens que estaven pel carrer en horari escolar. En aquest sentit, tota l’atenció i seguiment dels infants i joves en risc s’ha fet molt burocràtic. Les deteccions i derivacions són molt llargues. El treball comunitari que abans es feia de manera més o menys formal ja no es fa. Ara hi ha molts tràmits, és poc àgil, i molt lent.
- La prevenció i la detecció a les escoles és fonamental. Hi ha alumnes amb suport familiar i sense suport familiar. Un problema afegit és que sovint els que més ho necessiten no volen anar a serveis de salut mental . A més, no és fàcil arribar als recursos d’atenció a la salut mental. Es psicopedagogs només atenem a casos urgents.
- A les escoles/instituts es troben casos de malaltia mental que generen situacions molt violentes que no saben com tractar. Falten professionals especialment adreçats a la salut mental en els IES. Les EAPS vans 1 cop a la setmana als IES públics i 1 cop al mes al concertada: no es dóna a l’abast. Als IES no hi ha recursos per fer front al fenomen d'autolesions als centres (especialment es dóna a noies per trastorns alimentaris, tot i que també a nois), aquest fenomen és intercultural (succeeix a totes les cultures de l'IES i són escoles amb un alt percentatge d'immigració).
- Noves problemàtiques: addicció a les pantalles per passar tantes hores sols i genera aïllament.
- Xarxes socials: tot es magnifica, comença a haver moltes problemàtiques relacionades amb la presència i els comentaris a les xarxes socials que s’escapen a educadors i terapeutes.
- Tòxics: ha augmentat la presències de drogues (marihuana) als carrers i també als instituts. El consum a més s’ha normalitzat i ha baixat molt l’edat d’inici de consum (12 anys).
- Nivell de competitivitat i agressivitat en l’esport que genera ansietat. S’hauria de repensar el model esportiu.
- Cal tenir en compte també que encara són una minoria els casos que arriben als serveis d’atenció: s’estima que un 80% de problemes de salut mental queda fora dels serveis sanitaris.
Els efectes de la crisi econòmica en la vida de les famílies i la cobertura de les necessitats bàsiques.
La situació sòcio econòmica està afectant directament a la infància.
- En els casos d’infants o joves amb famílies en situacions de molta dificultat econòmica o exclusió social s’ha de tenir en compte que cal intervenir per canviar aquestes circumstàncies perquè sinó difícilment l’ajut a l’infant servirà. Arriben nanos en situacions molt difícils que si no poden tenir les necessitats basques cobertes a casa difícilment podran millorar el seu estat emocional. Els ajuts per proporcionar àpats o aliments són fàcils d’aconseguir però el que caldria és revertir la situació de les famílies i que els infants puguin fer els àpats a casa seva. Per mares i pares, haver de confiar en els àpats que els fills faran a un centre provoca molt patiment i estrès.
- Les situacions de marginació afecten als nanos a la seva vida en general i als centres educatius on estudien. La proporció de nanos amb problemes de salut mental a instituts de barris amb moltes problemàtiques socials són molt alts. A l’educació infantil i primària les dificultats en l’aprenentatge tenen a veure amb la situació socioeconòmica de les famílies i els mestres no saben com afrontar-ho.
- Les expectatives laborals són molt dolentes: cada cop és més complicat que els joves diguin què volen ser de grans. A la xarxa de salut mental manca un servei específic per fer front els joves amb trastorns de salut mental que busquen feina. El programa de garantia juvenil que no té en compte els joves amb trastorns: són invisibles.
Sensibilització i intervenció
- Tot i que hi ha més sensibilitat en les problemàtiques de salut mental, encara no s’ha acabat amb l’estigma dels trastorns mentals.
- Els joves no volen ser etiquetats. Hi ha molta por a l’estigma i per tant manca d’autoreconeixement del trastorn mental entre els joves.
- Cal tractar els joves des dels espais comunitaris als que van i no des de serveis que resulten “estigmatitzants”. L’experiència de l’espai de “les Basses” a Nou Barris o del projecte “Aquí t’escoltem” a alguns centres cívics, és molt positiva ja que permet l’intervenció precoç en un espai normalitzat i l’articulació amb altres serveis del centre.
- Pel joves l’atenció ha de ser de fàcil accés, gratuïta i confidencial.
- Cal intervenir de forma precoç i aconseguir fer seguiment dels casos.
- Cal treballar amb les famílies.
- A La Marina falten espais per adolescents amb activats però també per trobar-se i participar.
- A la ciutat, l’espai públic no està prou pensat pel joc i la participació dels nens i els joves. La ciutat està pensada pels cotxes: on juguen els nens? Cal construir espais de joc
- Falta encara transparència i coordinació entre serveis: no sabem quin nivell de saturació tenen els serveis d’atenció, es temps són molt llargs.
- No hi ha un model consensuat sobre necessitats a la infància i adolescència (cada qual té el seu).
- Els serveis de salut mental estan molt saturats i la coordinació entre els serveis és millorable: entre escoles i serveis socials, per exemple, falta definir estratègies d’actuació conjunta i coordinada en situacions complexes. La xarxa tendeix a fragmentar-se amb casos complexes.
- Ens hem allunyat de la persona i atenem més com “objecte” que com a “subjecte”.
- Al parlar de trastorns mentals entre infants, joves i adolescents seria important tenir en compte la cultura com element a incorporar en la lluita en contra. Igualment, un altra aspecte que no és té en compte i cal introduir-ho a la anàlisis és el fenomen de les famílies que no tenen llar
- Els CRAE: la millor opció seria que els infants estiguessin acollits en famílies i no en centres (en els que les ràtios són sovint massa altes) però l’administració tampoc tracta gaire bé les famílies que fan acollida.
