Tots i totes les assistents al debat són treballadors i treballadores municipals.
Hi ha un consens generalitzat en el fet de concebre la qüestió dels residus com un tema impopular, no tan sols per desconeixement sinó també pels problemes de convivència que genera (contenidors, camions...).
El cap d’àrea de gestió de residus, Carlos Vázquez, argumenta que arrel la crisi econòmica hi ha hagut una reducció en la producció de residus per les pràctiques de reutilització i allargament de la vida útil dels productes.
Els i les participants al debat reflexionen envers la manca d’educació ambiental en l'edat adulta i creuen que seria convenient incidir en la formació ambiental a tots els nivells, especialment en la concepció de l’impacte sobre el medi ambient.
Totes les persones assistents coincideixen en la manca de taxes fiscals. Es fa una argumentació conjunta de la manca de consciència existent degut en gran mesura al desconeixement del procés complet del reciclatge, a la falta de transparència, i hi ha consens en la importància de generar hàbits que serveixen com a efecte mirall per a la resta de ciutadania, fent valdre el benestar comunitari.
Es creu necessari la figura de l'educador o educadora ambiental per assegurar el seguiment del cicle de reciclatge, també a l’administració, dintre de les limitacions de competències en l'àmbit municipal.
Finalment els i les participants al debat creuen que ha arribat el moment de passar definitivament de la consciència ambiental a l’acció ambiental.
