La sessió es va realitzar en tres grups per treballar: repàs del diagnòstic, l’escenari desitjat i una pluja d’idees sobre propostes més concretes.
On estem:
Dificultat per accedir a l'habitatge del mercat ordinari i protegit
Alguns temes exposats són els preus inaccessibles, la insuficiència d’ingressos, les barreres burocràtiques, els excessos de requisits, els costes i la dispersió de recursos.
El sistema i enfocament dels recursos temporals no dóna resposta a les necessitats actuals de les persones en situació sense llar. Els recursos temporals tenen una funció d’assistència i d’urgència amb temporalitat limitada i no aporta recursos a llarg termini ni treballa per un suport més estable i digne (efecte embut).
Una de les causes d’aquesta problemàtica és la fragmentació i dispersió de recursos, pocs serveis i sectors són transversals, això fa impossible un model d’atenció que sigui integral a la persona, renunciant a una visió més holística i d’acompanyament emocional, educatiu, sociosanitari, formatiu, físic, cultural. Aquesta situació obliga a les persones a adaptar-se a un servei despersonalitzat sense abordar les necessitats reals de cada individuo i sense un enfocament de drets.
Un símptoma evident d’aquesta fragmentació del servei és la desvinculació del sector sanitari, salut mental i d’ocupació. No hi ha un itinerari clar per l’atenció sanitària de les persones sense llar, sembla també que no hi ha definit un circuit clar ni opcions o serveis on puguin ser derivades les persones per fer alguna activitat productiva-laboral i els cursos de formació no són efectius.
No hi ha un circuit clar de processos, les persones inicien un treball d’integració laboral i social, avancen, recauen i tornen a començar en altra entitat o recurs. Sembla també que no hi ha un circuit clar per les famílies i persones soles en el seu camí per accedir a un habitatge digne i legal. Falta per desenvolupar tota la dimensió lúdica i d’esbarjo la qual podria ser font de relacions i inclusió social.
Aquesta situació s’accentua amb la desconnexió i aïllament dels diferents projectes, esforços i experiències. No hi ha una xarxa real d’intercanvi entre entitats, serveis, administració ni usuaris.
Altre factor que accentua aquesta problemàtica és l’estigmatització i poca visualització, “estem molt allunyats”. Hi ha una falta d’informació i comunicació cap als ciutadans i ciutadanes en tots els nivells: Per una banda en la manca d’investigació i coneixement d’aquesta realitat, falta de dades sobre aquest fenomen i la seva evolució i per altre, falta una difusió efectiva i professional d’aquesta informació cap a l’opinió pública.
Idees generals de cap a on volem anar
Ningú dormint al carrer. Dret a l’habitatge i autonomia econòmica.
Es vol que es prioritzi l’accés a l’habitatge social a gent en situació d’exclusió i sense llar, amb estratègies clares i efectives.
Promoure un enfocament més integral, transversal, amb un model flexible amb respecte per a la diversitat. Caldria incloure una dimensió sociosanitària, d’habitatge, de polítiques laborals, del transport, de la cultura, etc. Que els serveis s’adaptin a l’usuari i no al contrari.
Actualment la primera acollida és necessària, per la tendència hauria de ser garantir un habitatge digne per tothom. Caldria garantir un habitatge estable a llarg termini, prioritzar el treball de proximitat i l’acompanyament per evitar l’actual dispersió del servei pels usuaris i serveis perifèrics. Això cal que fossi extensible pels equipaments.
Treballar més la prevenció i plans conjunts, així com la millora dels serveis bàsics i de menjadors en els espais temporals amb la implicació dels usuaris.
Per tancar la situació d’exclusió continuada, caldria destinar més recursos materials, treballar els vincles de la persona afectada amb la comunitat, les seves relacions i el seu protagonisme en la societat, el seu desenvolupament emocional, treballar el seu l’autoconcepte i autoestima, tot això amb l’objectiu de posar condicions per l’empoderament de la persona.
Pel que fa a l’ocupació cal treballar coordinadament amb el sector i el mercat laboral, millorar les ofertes formatives perquè siguin efectives i considerar augmentar el salari mínim.
Per últim, el treball en xarxa i la difusió són els reptes més importants per avançar en la millora d’aquesta problemàtica. Cal treballar en una xarxa real d’intercanvi d’informació i bases de dades entre professionals i usuaris. Per altra banda cal produir informació i dades sobre aquest fenomen i utilitzar mitjans professionals de comunicació per difondre-ho, donar-ho a conèixer i conscienciar a la població sobre aquesta situació.
A continuació es fa la llista de les propostes segons la seva temàtica i suport.
