La sessió es va iniciar amb un plenari on es van explicar les línies bàsiques del PAM 2016-2019 i es va fer referència al document de les 20 Mesures Estrella que el Grup de Treball d’igualtat d’oportunitats en infància havia treballat prèviament.
Tot seguit es van organitzar cinc grups de treball amb l’objectiu d’analitzar en quina mesura el PAM dóna resposta a les necessitats de la infància i recollir propostes de millora.
Cada subgrup de treball va analitzar i debatre sobre uns àmbits específics i posteriorment es van compartir i completar les aportacions.
- Grup de Justícia Social, Equitat de gènere i interculturalitat
- Grup d’Educació i Coneixement i Cultura
- Grup d’Habitatge i Ocupació de qualitat
- Grup de Cicles de vida, Autonomia personal i sanitat i salut
- Grup de Participació ciutadana i Acció comunitària
Els participants van fer les seves propostes en un ambient distès i constructiu.
Justícia Social:
Garantir l’ alimentació dels infants i adolescents com element cabdal de Justícia Social: Assegurar l’alimentació amb diferents estratègies en funció del Grup d’edat i sempre amb intervencions adequades i depenent del servei
Afegir un objectiu destinat a donar suport als casos d’embaràs d’adolescent (tant en la fase de gestació com al nadó i la mare) Aquest objectiu hauria d’aparèixer als àmbits de Justícia Social i Sanitat i Salut.
Afegir al PAM els aspectes previstos a la Llei de la Infància (14/2010), com per exemple el desplegament de les Taules territorials d’infància (per a la coordinació de professionals).
Equitat de Gènere:
Incorporar la infància i la família de forma transversal en els objectius i actuacions d’equitat de gènere i diversitat sexual
Incloure la perspectiva de gènere en totes les polítiques socials que es facin en l’àmbit municipal.
Reforçar les estratègies d’atenció a la infància i adolescència víctimes de violència (ampliant la perspectiva sobre qualsevol tipus de violència, no només la de gènere com apareix actualment)
Educació i Coneixement:
Reformular els objectius d’aquest àmbit i repensar les estratègies d’acord amb unes prioritats raonables. Es valora que la formulació actual no dibuixa unes polítiques d’educació i coneixement adequades ni defineix una estratègia concreta.
Incorporar en les diferents mesures una doble dimensió de treball: una centrada en l’atenció a infants i adolescents, i una altra d’ oferiment de suport a les famílies.
Obrir la perspectiva i concebre l’educació en sentit ampli, que va molt més enllà de l’ensenyament estrictament. Caldria incloure el lleure, l’educació no formal, els espais socioeducatius (centres oberts), etc. ja que el conjunt d’actuacions recollides es centren principalment en l’educació formal únicament.
Garantir un accés universal a l’educació a través de mesures diverses, més enllà de les estrictament econòmiques. Cal pensar també en la mobilitat, la informació, l’acompanyament en la presa de decisions i la construcció de la pròpia trajectòria
Garantir la formació dels professionals en els diversos àmbits educatius per un bon desenvolupament de la seva tasca.
Dins del pla de gestió municipal de les escoles bressol, vetllar per fer visible la tasca d’acompanyament i suport a les famílies i per la millora de les condicions en què poden oferir el servei.
Diversificar l’oferta educativa adreçada a la petita infància ampliant l’oferta d’espais familiars. Existeixen experiències d’ espais que han estat provats i molt ben valorats sobretot a nivell d’escoles bressol.
Incrementar els recursos de suport a l’aula en centres amb una alta atenció a la diversitat, incorporant la figura dels educadors socials.
Fomentar la renovació pedagògica vinculada a l’àmbit de responsabilitat municipal.
Elaborar un pla d’innovació educativa a la ciutat. Situar Barcelona com a pionera en la innovació educativa a través de la integració de tots els espais educatius i de l’impuls de la participació de la comunitat educativa.
Elaborar un pla de foment dels valors democràtics (a mode d’educació per a la ciutadania). Educar en la justícia social, la cooperació i el diàleg per tal de fomentar la convivència.
Dotar de més recursos per el treball en xarxa per a la millora qualitativa de l’atenció i la intervenció amb infants. Fomentar la coordinació entre els diversos agents de la comunitat educativa.
Crear una formació intermèdia per aquells nois i noies que certifiquen l’ESO però no poden sostenir un CFGM. Es podria plantejar com un model de formació dual.
Inclusió de les famílies com agent educatiu corresponsable en la formació d’infants i adolescents. Aprofitar el potencial educatiu de les famílies gestant iniciatives i accions dins dels centres educatius.
Habitatge:
Ampliar el parc públic d’habitatge per a totes les edats i amb especial atenció als grups vulnerables (p.ex. famílies amb menors a càrrec).
Incorporar com a criteri i fer valdre el principi de l’interès de l’infant, prioritzant famílies amb infants menors de 18 anys a càrrec en els criteris d’accés a l’habitatge (lloguer social, assignació d’ajuts).
Establir mesures per minimitzar l’impacte en casos de desnonament de famílies amb infants; teniren compte que no es facin en presència dels infantsi aplicant el principi de mínima interferència en la seva vida quotidiana.
Ocupació de qualitat:
Incorporar el pla contra l’atur i per la qualitat del treball juvenil, que actualment està a Cicles de Vida a l’apartat d’Ocupació de qualitat.
Incrementar els plans d’ocupació tot prioritzant pares i mares amb fills menors de 18 anys a càrrec. Convertir-ho en un criteri a tenir en compte quan es defineixen els perfils que poden optar als plans.
Garantir que els joves de 16-18 anys no queden exclosos de programes formatius, amb especial atenció a mares adolescents
Desenvolupar mesures que acompanyin els joves en la transició al mercat laboral, afavorint les pràctiques laborals dignes en empreses.
Promoure la bonificació a les empreses per a la contractació de pares i - especialment - mares amb fills menors de 18 anys.
Cicles de vida:
Reconceptualitzar l’apartat de “Cicles de Vida” per atendre les diferents etapes del cicle de vida i les seves particularitats. Ara mateix és “poc cicle” i està molt orientat o bé a 0-3 anys o bé a gent gran.
Definir propostes específiques i adaptades a la infància.
Incorporar mesures per a la conciliació familiar i laboral (etapa productiva-reproductiva). Incloure-les en coordinació amb l’apartat d’ocupació.
Impulsar mesures que fomentin el treball i les relacions intergeneracionals.
Organitzar accions d’inserció laboral de curta durada per tal de mantenir la persona mentalment activa, recuperar els plans d’ocupació i prioritzar els progenitors de famílies amb fills a càrrec i promoure les empreses d’inserció.
Revisar els protocols davant del maltractament infantil (casos d’assetjament escolar, bullying escolar... etc.).
Traslladar el Pla contra l’atur i per la qualitat del treball juvenil a l’apartat d’ocupació.
Ampliar el concepte de participació i concebre’l més enllà de la cultura i les festes populars.
Impulsar un Pla pels drets de la infància i adolescència que no només respongui a l’objectiu d’impulsar i reforçar mecanismes de participació. El Pla pels drets de la infància ha de tenir més rellevància i estar en línia amb la Convenció sobre els drets de l’infant (ONU, 1989).Podria fer-se constar a l'eix de Justícia social o en el preàmbul.
Impulsar un Pla de participació de la infància i adolescència a la ciutat que correspongui a l'objectiu d'impulsar que els infants prenguin part de les decisions polítiques del projecte de ciutat. Així com de totes les institucions socioeducatives en les que participen d'acord al que defineix el pla de la infància de la Generalitat.
Sanitat i salut:
Crear un Pla de Salut mental específic per a infància i adolescència que proporcioni mesures de prevenció, més recursos i més informació sobre Salut Mental.
Garantir l’alimentació amb diferents estratègies en funció del grup d’edat i sempre amb intervencions adequades”
Afegir un objectiu destinat a donar suport als casos d’embaràs d’adolescent (tant en la fase de gestació com al nadó i la mare), a Justícia Social i Sanitat i Salut.
Aportar més recursos per atendre els infants amb necessitats especials a nivell socioeducatiu i sociosanitari.
Garantir els drets de la infància i l’adolescència en l’àmbit socioeducatiu, d’acord amb el que estableix la llei de Serveis Socials sobre l’accés a prestacions i recursos.
Instar i establir acords amb les companyies proveïdores per tal d’evitar les situacions de pobresa energètica.
Dotar de més recursos residencials per a joves sense llar, adaptant-ho a les seves necessitats. Proposar una mirada específica per abordar el tema dels menors estrangers no acompanyats.
Reforçar la protecció a la infància dins del pla d’actuació contra el sensellarisme.
Incorporar al terme “llars no dignes”, que inclou el sensellarisme, els assentaments, les pensions, les habitacions, etc. Establir categories més àmplies.
Participació ciutadana:
Situar les actuacions sobre participació i acció comunitària dins de l’eix 1 “Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure “ (i no en l’eix 4 com està actualment)
Incorporar la participació de la infància en els espais i dinàmiques participatives de la ciutat. Incloure la perspectiva dels infants com un nou objectiu.
Potenciar la formació, els processos i els mecanismes per fer efectiu el dret a la participació i afavorir l’empoderament dels nens i nenes.
Desenvolupar la figura dels coordinadors de participació a diferents nivells (escoles, entitats, districte i ciutat).
Garantir el retorn sistemàtic de la contribució i els resultats dels processos participatius a la ciutadania en general i la infància en particular.
Acció comunitària:
Considerar l’acció comunitària dins de l’eix 1 (i no en l’eix 4 com està actualment).
Incloure mesures específiques que incorporin la infància en els objectius i actuacions de l’acció comunitària. Ara mateix les propostes són molt generalistes.
Recollir la pluralitat d’iniciatives per al bé comú sense restringir-ho només a associacions. Caldria modificar el redactat de les actuacions referint-se a entitats, ONG... emprant termes més amplis.
ALTRES MESURES TRANSVERSALS:
Fer un pla d’optimització: racionalitzar els recursos, revisar els serveis saturats i les ràtios per professionals.
Millorar la col·laboració, la coordinació i la cooperació entre els agents socials que actuen en un mateix territori.
Intensificar la recollida de dades per a l’avaluació, el seguiment i la millora dels processos.
Incloure estratègies orientades al col·lectiu d’infants amb discapacitats. Tant a nivell d’espai públic, com de Salut Mental i suport per a les famílies.
