Grup de Treball del Consell Municipal de Benestar Social: Salut i Drogodependències

En primer lloc, es demanava als participants que imaginessin amb l’ajut d’imatges l’escenari de futur desitjat l’any 2019  en l’àmbit de salut a la ciutat. Aquest escenari desitjat es caracteritzava pels següents elements:

 

-       Situar Barcelona com una ciutat amb bona qualitat de vida.

-       Una ciutat amb pau, tranquil·litat i benestar.

-       Una ciutat acollidora i plural, basada en la justícia social.

-       Amb l’accés als serveis sanitaris per part de tothom.

-       Una ciutat que promogui hàbits saludables entre la seva població amb un accés assequible i generalitzat a aliments sans i de qualitat.

-       Amb una ciutadania empoderada.

-       Una ciutat verda, neta, sostenible i resilient al canvi climàtic.

-       Una ciutat planificada que sap on va i no perd el nord.

 

Reforçar la coordinació entre l’Atenció Primària de Salut i els Serveis Socials Bàsics, per tal d’evitar inconsistències i promocionar les accions conjuntes.

Avançar en la sostenibilitat, dotant a la ciutat de Barcelona de més espais verds, especialment a la zona del centre.

Pensar la mobilitat en termes de fer-la sostenible i accessible per a tothom, fomentant que el transport públic i el Bicing gratuïts (o molt accessibles econòmicament). Això recull el doble objectiu d’afavorir la qualitat de l’aire i l’activitat de la població.

Realitzar accions educatives a les escoles de caire preventiu i de promoció de la salut. Reforçar els programes d’intervenció a les escoles per prevenir l’obesitat infantil i potenciar els hàbits saludables des de l’escola.

Reduir les desigualtats socials en salut com a objectiu marc. Entendre les desigualtats com un element transversal i que per tant cal tenir present en qualsevol acció, tenint present els grups especialment vulnerables (joves, gent gran, persones drogodependents i persones sense sostre).

Dotar de recursos la vigilància de malalties i vectors que s’incrementen pel canvi climàtic (mosquits, nous insectes, malalties tropicals). Aquest objectiu vincula la vigilància epidemiològica a factors d’origen ambiental i ecosistèmic.

Respecte el reforç de l’atenció primària de salut i de l’acció comunitària, augmentar les plantilles de professionals de primària i reduir la pressió assistencial. Això facilitaria una atenció de major qualitat.

Preservar l’accessibilitat a l’atenció primària, especialment en els barris desafavorits.

Facilitar l'empadronament als sense sostre i/o agilitzar l’assignació de domicilis.

Universalització de l’empadronament, el que implica derogar la Llei 21/2010, de 7 de juliol, d'accés a l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut.

Creació d’espais reals i efectius de participació i transparència en l’àmbit de la salut, comptant amb la participació de la ciutadania i els professionals vinculats.

Garantir el seguiment de la qualitat assistencial i la satisfacció ciutadana en l’àmbit de la salut. On la ciutadania actuï com a mecanisme de control i pugui fer proposes de millora. Amb indicadors d’avaluació.

En relació amb accions educatives o de conscienciació, obertura de centres o espais de lleure on organitzar tallers per a col·lectius específics: salut mental, oci jove, gent gran ...

Creació d’espais esportius gratuïts per als joves, on a través de l’activitat esportiva es treballi l’autoestima i la prevenció de drogodependències.

Educació i empoderament de les persones enfront de les malalties. Replicar la iniciativa dels “malalts experts” de Sant Martí.

Fomentar programes de salut mental per a treballadors en atur en el marc del programa “salut als Barris”, reforçant els vincles amb el Pla de Salut Mental.

Oferir possibilitats reals de practicar exercici físic en bones condicions a tots els barris, a les places i als llocs públics (p. ex. reforçant el nombre i la mida dels Parcs Urbans de Salut).

Apoderar la ciutadà pel que fa a l’alimentació saludable a través de formació i tallers, però també garantint l’accés a una alimentació saludable a preus assequibles.

Construir un fons d’ajuts contra la pobresa energètica per poder garantir l’accés a la cuina, no només als aliments.

Millorar la difusió dels recursos disponibles, per exemple, elaborant una guia d’entitats o un catàleg de recursos per a pacients i entitats. O crear un espai virtual on estigués disponible tota la informació i les persones interessades poguessin consultar i obtenir una visió general.

Fomentar l’ús responsable de medicaments, oferint cursos de prevenció en salut i cursos d’adherència al tractament. Incloure accions que desincentivin la sobremedicació, l’autoprescripció i la suspensió de tractaments sense haver-los finalitzat.

Reforçar la xarxa de salut mental de més recursos materials i professionals.

Millorar la coordinació entre la xarxa de salut mental i l’atenció primària, fomentar sinèrgies i coherència entre ambdues.

Dur a terme l’alberg per persones sense sostre amb problemes de drogoaddicció, partint del consens generat davant la dificultat d’acollir persones amb drogodependència en albergs no específics.

Millorar la integració entre el pla de salut mental i el pla d’acció sobre drogues. Integrar-los, ja que sovint són problemes que van associats i es poden treballar conjuntament.

La sessió es va iniciar amb una explicació de les línies bàsiques del PAM 2016-2019 en l’àmbit de salut.

Després d’explicar la proposta inicial de PAM en l’àmbit de salut es van dividir els assistents en subgrups.

 

En primer lloc, es demanava als participants que imaginessin amb l’ajut d’imatges l’escenari de futur desitjat l’any 2019  en l’àmbit de salut i drogues a la ciutat. Aquest escenari desitjat es caracteritzava pels següents elements:

 

-       Una ciutat amb justícia social i igualtat d’oportunitats per a totes les persones.

-       On les persones amb addiccions també tinguin accés als recursos i serveis de la ciutat com qualsevol altre ciutadà.

-       Els drets de totes les persones estaran garantits independentment de la seva condició o situació personal.

-       Es treballarà per l’arrelament de les persones al seu entorn i la seva ciutat.

-       Barcelona disposarà dels recursos necessaris per oferir serveis i prestacions a les persones drogodependents, com per exemple, pisos tutelats, o un acompanyament en la reinserció personal, tant en l’àmbit laboral amb plans específics com en l’àmbit personal.

-       Amb una orientació i planificació estratègica que marqui un camí clar a seguir a mig i llarg termini, amb propostes concretes i amb el temps necessari per pensar i executar les accions previstes.

-       Amb la implicació de tots els agents i la participació activa de tothom.

-       Es promourà el treball en xarxa, teixint complicitats, coordinant la tasca dels diferents serveis i professionals i promovent el treball en equip.

-       Un treball en xarxa a nivell extern, convidant a tots els agents a col·laborar i coordinar accions.

-       Hi haurà una cooperació interdepartamental a nivell intern de l’administració.

-       Hi haurà una regulació del consum de drogues per evitar possibles conflictes, per exemple, amb el consum de cànnabis.

-       Es realitzarà una sensibilització amb el món empresarial per facilitar la inserció laboral de les persones amb antecedents de consum o addiccions.

-       Hi haurà un coneixement del tema i la situació del consum de drogues a Barcelona.

 

Una vegada feta aquesta primera projecció, es va articular un segon moment de reflexió per  pensar les propostes que caldria incorporar al PAM per poder assolir aquest escenari desitjat.

Després un portaveu de cada grup va explicar les aportacions i els dinamitzadors les anaven ordenant i col·locant en un plafó. Finalment, els dinamitzadors van fer un repàs de les aportacions realitzades.

 

Incorporar la perspectiva de gènere en tot el PAM de manera transversal.

Vincular les accions als recursos disponibles, de manera que els projectes que quedin recollits al PAM es puguin executar.

Que els processos participatius siguin realistes i eficaços, amb un retorn anual de les propostes que s’han executat i les que no i perquè.

Promoure l’associacionisme d’usuaris i pacients per vehicular les seves demandes i necessitats.

Que les persones consumidores de drogues tinguin el mateix accés que les no consumidores a l’atenció sanitària de mitja i llarga estada. I incorporar l’atenció sociosanitària necessària.

Fer devolució de la trajectòria que han seguit les propostes del Grup de Treball de Drogues del Consell de Benestar Social, i analitzem on estem actualment i valorar què resta pendent de fer.

No invertir els recursos en solucions que no són solucions, com per exemple, amb el Drogotest.