Els i les assistents al debat pertanyen a àmbits molt diversos. Hi ha representació d’entitats que treballen amb població migrada, entitats i associacions veïnals, representació de l’administració i també persones que viuen a assentaments.
Actualment existeixen més de 25 assentaments al Districte de Sant Martí (la meitat del volum d’assentaments de tota la ciutat), on viuen aproximadament 250 persones de les quals 40 són infants.
Els i les participants al debat manifesten que hi ha hagut un canvi de tendència en les situacions d’infrahabitatge: s’ha produït un traspàs de gent prèviament resident en assentaments a pisos ocupats. Hi ha qui denomina aquest fenomen “assentaments verticals” (pisos ocupats). Aquesta nova realitat està més invisibilitzada i diversificada en la zona d’influència de la ciutat (hi ha molta permeabilitat a l’àrea Metropolitana, sobretot al Llobregat, Besòs, Santa Coloma), fet que fa necessari el treball coordinat de les diferents administracions. A causa del desallotjament dels grans assentaments, hi ha hagut una reubicació que fa que s’hagi passat d’una ocupació a ocupacions múltiples, el que ha donat lloc a una pèrdua del sentit de comunitat i solidaritat. Aquest canvi de pràctica i forma dels assentaments ha trencat diferents mites, com per exemple el mite de la itinerància i planteja la necessitat de pensar els assentaments no de manera individual sinó en connexió amb les característiques concretes dels col·lectius que hi viuen.
Un dels grans reptes envers el que han reflexionat totes les persones del grup és el problema de l’ocupació i la inserció laboral. S’expressa una manca d’ocupació generalitzada, que genera inestabilitat i precarietat laboral que moltes vegades afecta la regulació i fins i tot pèrdua de permisos. En relació amb aquest punt, es percep una manca d’assoliment en la formació de les persones migrades per factors socials i personals externs i per problemes de sincronització entre l’administració i temps vital de les persones. A més hi ha una sensació generalitzada d’excés de formació sense especialització i de manca d’acreditacions de competències pròpies de les persones migrades. Per tant s’argumenta la necessitat del fet que l’administració ofereixi formació adaptada a les competències pròpies de les persones amb una diversificació de les sortides professionals.
Es creu necessari un treball transversal des de l’administració per tal de crear un projecte adaptat i acotat a la problemàtica, que sigui innovador i amb unes polítiques públiques coproduïdes amb la població i els col·lectius afectats. Tot i que des de la representació de l’ajuntament al debat, es justifica que hi ha hagut una ampliació de l’atenció no només cap a persones que viuen als assentaments, sinó persones que hi ha viscut o que en fan ús sense residir, a més d’ampliar el treball amb les dones.
En relació a la ferralla, s’ha parlat dels problemes de salubritat associats a aquesta pràctica i de la rigorositat de les legislacions per optar a l'opció de treballar com a cooperativa en aquest àmbit (tractament de residus).
Un col·lectiu molt present al debat ha sigut el col·lectiu de Galaics al qual s’ha fet referència en relació a un problema d’acumulació de multes per recollida de paper que representa un llast per la seva inserció, a més de comptar, segons es planteja al debat, amb una forta pressió per part de l’administració en la recollida del cartó, mes que en la ferralla, es creu que per temes de diferències en la legislació.
