Salta i ves al contingut principal

Configuració de les galetes

Fem servir galetes per assegurar les funcionalitats bàsiques del lloc web i per a millorar la teva experiència en línia. Pots configurar i acceptar l'ús de galetes, i modificar les teves opcions de consentiment en qualsevol moment.

Essencials

Preferències

Analítiques i estadístiques

Màrqueting

Plans de desenvolupament econòmic de proximitat de districte

Abril
01
2016
  • Cibernàrium
    Carrer de Roc Boronat, 117, Barcelona, Espanya
  • 19:30 PM - 21:30 PM CEST
OpenStreetMap - Carrer de Roc Boronat, 117, Barcelona, Espanya
Avatar: Trobada oficial Trobada oficial

Ocupació, empresa, comerç i emprenedoria a Sant Martí

Fomentar nous jaciments d’ocupació i altres economies en l’emprenedoria.
Reforç del comerç de proximitat.
Innovar en la recerca d’alternatives en l’ocupació i la emprenedoria.
Integrar el model social en la ocupació.
Fomentar el treball en xarxa per l’ocupació i la emprenedoria.
Fer una diagnosi de la situació de l’ocupació i la emprenedoria al districte de Sant Martí.
Donar exemple des de l’administració en la ocupació i la emprenedoria.
Impulsar una renda mínima garantida.
Donar un servei integral al districte en el sector de l’ocupació i la emprenedoria.
Millorar el finançament a l’emprenedoria.
Fomentar l’educació en economia social.
Augmentar la formació dels sectors en alça com el telemàrqueting o la hostaleria.
Impulsar polítiques actives d’ocupació i fomentar la ocupació de qualitat.
Insubmissió al TTP, TTIP i TISA.
Promoció del lloguer de locals per a projectes d’economia social.
Rehabilitació urbanística del barri del Besòs.
Impulsar oficines d’ocupació.
Promoure espais de socialització a l’Eix Pere IV per promoure el comerç.
Potenciar les activitats promogudes per les associacions de comerciants i altres associacions dels barris.
Visibilització de les aportacions al barri del comerç de proximitat.
Fer una diagnosi per barris de la realitat del comerç al districte de Sant Martí.
Recolzament i promoció de noves pràctiques
Potenciació dels organismes municipals vinculats a l'economia, fomentant la sostenibilitat i les formes productives cooperatives i comunitàries
Impuls de l'economia verda i circular, especialment la rehabilitació energètica, i les energies renovables
Estratègia metropolitana de promoció dels circuits curts de producció i consum
Bancs del temps i projectes pilot de comerç i mercat
Punts d’informació juvenil i laboral
Plans ocupacionals per a gent de més de 45 anys
Premi Sant Martí d'economia social i cooperativa
Projecte rebicicles
Pere IV: Eix d'economia social i cooperativa
Oficina del Cooperativisme
Reformar el mercat del Besòs
Oficina de gestió municipal 22@
Incloure l’ECSS al nou Pla de barris, al programa "Eix Besòs" i als plans d’acció comunitària
Pla estratègic de Mercats 2015-2025
Suport a la intercooperació empresarial, social i comunitària
Posada en marxa de Coòpolis, Can Picó, Can Calopa i altres infraestructures publicocomunitàries
Pla de reindustralització de Barcelona
Pla de descentralització comercial i atenció a les zones amb pitjor salut comercial
Promoure el comerç de proximitat
Modernització ecològica del comerç
Dinamitzar els mercats municipals
Fires artesanals
Potenciació del teixit social i institucional de l’ECSS
Cap a una nova cultura socioeconòmica
Pla de formació del comerç
Facilitar la visibilització
Pla d’impuls del consum responsable
Millora de les opcions de finançament i la fiscalitat
Ferralleria cooperativa
Pla estratègic de Mercats de Barcelona 2015-2025
Intervencions urbanístiques al barri del Besòs i el Maresme
Fires artesanals
Dinamitzar els mercats municipals
Crear una oficina de gestió municipal 22@
Pere IV: eix d'economia social i cooperativa
Projecte "Rebicicles"
Premi Sant Martí d'economia social i cooperativa
Plans ocupacionals per a gent de més de 45 anys
Punts d’informació juvenil i laboral
Rendes municipals infantil i complementària
Potenciar el teixit social i institucional de l’ECSS
Promoure la continuïtat i la rehabilitació ambiental dels comerços
Formació i acompanyament per avançar cap a una nova pràctica socioeconòmica
Pla d’impuls del consum responsable
Pla d'acció per a la formació
Pla de descentralització comercial i atenció a les zones de la ciutat amb més necessitat d'enfortir el seu comerç
Estratègia metropolitana de promoció dels circuits curts de producció i consum
Impulsar l'economia verda i circular, especialment la rehabilitació energètica i les energies renovables
Impulsar l'emprenedoria, fomentant la sostenibilitat i les formes productives cooperatives i comunitàries
Impulsar el sistema de finances ètiques i solidàries
Fomentar la intercooperació empresarial, social i comunitària
Pla d'acció exterior i justícia global 2017-2020
Ferralleria cooperativa
Pla de reindustralització de Barcelona
Promoure el comerç de proximitat
Pla de formació del comerç
Visibilitzar i difondre l'economia cooperativa, social i solidària (ECCS)
L'organització del temps com un dret de ciutadania
Impulsar infraestructures i projectes estratègics per a l'ECCS
Impulsar l'ECSS com a motor de desenvolupament territorial integrat
Impulsar la coresponsabilitat de les cures

Acta de la trobada

En general, els i les assistents pertanyen a entitats i sectors de l’administració focalitzats en l’àmbit de l’ocupació, el comerç i a l'emprenedoria, així com a associacions veïnals i cooperatives.
 
A la part de l’exposició dels tècnics, cal esmenar diferents idees principals presentades pels i les ponents.
 
En primer lloc, el senyor Paco Ramos, director executiu d’ocupació de BCNactiva, va assenyalar la importància d’establir al districte un eix aglutinador d’ocupació, un lloc presencial on les persones aturades puguin donar resposta de manera integral a pregunta: Sóc aturat, que podeu fer per mi?
 
Darrerament, el senyor Xavier Rubio, tècnic d’Altres economies a BCNactiva, va reflexionar envers la necessitat d’avançar cap a una ciutat cooperativa, on l'economia social i solidari ja és una realitat que s’ha obert pas al municipi.
 
Per últim, la senyora Mercè García, directora de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona, va puntualitzar la dificultat existent de conèixer la situació real i actual del comerç a la ciutat, i la manca d’un estudi corresponen per dissenyar polítiques més acurades al sector per manca de dades. D’altra banda va argumentar la necessitat de reconèixer la funció de desenvolupament social i comunitari del comerç als barris, i que el reconeixement i prestigi del sector passa necessàriament per la formació i innovació del sector.
 
El debat es va dividir en dos àmbits de discussió: Ocupació i Emprenedoria per una banda, i Comerç, Empresa i Noves Economies per l’altre.
 
En relació a l’ocupació els i les participants en el debat manifesten una falta de diagnosi acurada al districte. 25.000 persones estan a l’atur sense prestació i l'ocupació a la indústria s’ha reduït dràsticament i hi ha hagut un abaratiment de la mà d’obra. Al grup de discussió es planteja la necessitat d’una reindustrialització, dintre dels límits (que també són límits globals), al districte, amb una promoció del sector. Es reflexiona grupalment envers l’augment de l’ocupació no qualificada, especialment en el sector serveis (comerç, turisme i atenció telefònica), contraposat a l'ocupació qualificada que es concentra al 22@ i l’augment del Tercer Sector.
 
En relació a l’Emprenedoria, els i les participants al debat creuen que existeix una manca de coneixements i de connexió entre el sector i l’àmbit universitari. També caldria augmentar el suport econòmic i financer per tal de promocionar l'economia social i solidaria. Històricament desprestigiada, fomentat així els sectors minoritaris.
 
Existeix l'opinió generalitzada de la necessitat de crear una escola d’emprenedoria que a través de la formació i la innovació promocioni el sector i supleixi la mancança de col·laboració entre l’administració publica, les entitats i la universitat per tal d’establir una connexió estable dins la societat del coneixement.
 
En relació al debat d’empresa, comerç i noves economies, els i les participants al debat creuen que manca ocupació en relació al volum de població, encara que existeix un gran volum de comerç de proximitat, i també de resistència. Existeix a més, en opinió del grup, una desertització de l’Eix Pere IV per manca d’habitatge que condiciona la manca de comerç a la zona, i que el plantejament urbanística del 22@ condiciona la ubicació de les activitats, ja que aquestes activitats estan limitades i determinades.
 
En relació a les grans superfícies com Glòries o Diagonal Mar, els i les participants al debat, creuen que aquestes superfícies representen una amenaça per al comerç de proximitat. A més s’expressa que a normativa d’horaris no es compleix de manera acurada al districte i això crea malestar entre els i les comerciants. 

Confirmar

Si us plau, inicia la sessió

La contrasenya és massa curta.

Compartir