El parc d'habitatge protegit a la ciutat se situa per sota del 2%. La mobilització d'habitatge privat és per tant una de les línies fonamentals en les quals treballar de cara a facilitar l'accés a l'habitatge de la població, atès permet disposar d'habitatge assequible de manera ràpida i dispersa pels barris.
Ara bé, per mobilitzar aquests habitatges, és necessari tenir informació sobre la bossa d'habitatge buit existent que permeti, d'una banda, conèixer la realitat i impulsar mesures concretes d'activació en funció de les problemàtiques detectades i, d'altra banda, reforçar els mecanismes de captació d'habitatges existents per ampliar l'oferta d'habitatge assequible a l'abast dels diferents col•lectius sense capacitat d'accedir al mercat d'habitatge privat.
És per aquest motiu que cal realitzar un cens d'habitatge buit de la ciutat, barri a barri, iniciat en les zones on l'activació d'habitatge és prioritària.
El cens es realitza en dos parts:
1. Anàlisi estadística:
- Primer creuament de dades dels registres administratius (cens i padró), identificant els que no hi consta ningú empadronat. Segon creuament de dades, habitatges sense padró amb els consums d'aigua.
- Creuament amb els dades d'habitatges en relació als quals l'Ajuntament té indicis de desocupació permanent (denúncies, execucions de processos de llançament,..etc).
2. Anàlisi directa
- Enquesta als propietaris dels habitatges amb indicis de desocupació detectats.
- Treball de camp per acotar el nombre d'habitatges amb indicis de desocupació. Alhora la inspecció permetrà conèixer l'estat de l'habitatge i preveure causes per les quals pot trobar-se buit.
Compartir