Vallmitjana, Gargallo, Picasso i Gràcia. La memòria furtada.

Primer terç del S XX. Al Teatre del Bosc s’hi fa òpera, sarsuela, teatre, circ, lluita femenina i mítings. 1905 s'hi estrena Aida a tot l’estat. 1907 Madame Buterfly. Davant, al 9 de Rbla de Prat, hi viu Juli Vallmitjana, un artista que té l’estudi al 1er pis del 4 del c/ Astúries on la seva família regeix Can Vallmitjana, un taller d'encunyació de medalles. Per l’estudi hi passen Llimona, Pichot, Nonell i uns joves Gargallo i Picasso. A Rbla de Prat Gargallo hi deixarà dos magnífics Sant Jordis (edificis 6 i 8) i quatre baixos relleus amb les cares d’ell, Picasso, Nonell i Raventós. De les carotes de Gargallo a Can Vallmitjana hi ha 250 metres, una distància minsa però plena d’història. Verdi, Puccini, Mar i cel, Titana contra Yurani, Cambó, el taller i l’estudi del Juli, els seus amics Gargallo i Picasso. Vallmitjana és una peça important del trencaclosques ric, complex i singular de la nostra memòria com a barri. Una memòria que des del segon terç del S XX ens han furtat.