L’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada del document d’aprovació inicial incorpora un conjunt de dades al respecte de les motocicletes. En relació a la diagnosi de la situació actual es descriu la situació de l’aparcament públic en calçada per motocicletes i s’indica que no existeix cap regulació de places i els vehicles poden aparcar lliurament sense cap cost ni limitació horària. L’ordenança de vehicles i vianants a l’article 40 estableix que, quan no hi ha possibilitat d’aparcar en calçada, es pot aparcar en paral·lel a la vorera si l’amplada d’aquesta fa entre 3 i 6 metres o en semi bateria si és superior als 6 metres i permet 3 metres lliures de pas.

En aquest sentit, l’estudi de Mobilitat continua dient que aquestes condicions són difícils de trobar dins de la trama urbana del districte de Gràcia, especialment en el barri de la vila de Gràcia.

Seguidament, l’estudi descriu que l’Ajuntament de Barcelona va impulsar, el maig de 2020, el Pla de Motos de Gràcia amb l’objectiu de guanyar espai públic i millorar l’accessibilitat i seguretat dels vianants. Els càlculs del consistori parlen de 2.000 motocicletes que no estacionen correctament en el districte i estableix set zones d’actuació. El pla comporta una campanya de sancions, tarifes reduïdes per a motos en pàrquings públics i la pacificació dels carrers de plataforma única on s’eliminen les places senyalitzades que no compleixen amb la normativa d’accessibilitat.

Amb relació a l’aparcament fora de calçada, el document indica que hi ha 19 aparcaments de l’àmbit que ofereixen 611 places específiques. Sobre això s’expressa que cal tenir en compte que el 27,9% d’aquestes places (171) es troben a l’aparcament exclusiu de Gràcia Motos, operat per BSM, que se situa a Gran de Gràcia amb el carrer de Santa Rosa, a prop de l’estació de metro de Fontana.

En tot cas, i dins de la nova jerarquització de vies prevista, s’indica que tant els carrers del sistema d’eixos d’activitats (clau 5e) com els residencials (clau 5r) hauran d’estar lliures d’aparcament a mig termini. En el cas del sistema residencial en el primer sexenni i en el cas dels sistema d’eixos d’activitats dins del segon sexenni de vigència de l’MPGM.

A partir d’aquí, cal concloure que les determinacions de l’MPGM en relació a la Mobilitat s’emmarquen dins d’un document amb finalitat urbanística. En aquest sentit es fa un pas decisiu en relació a la Mobilitat Sostenible i en la jerarquització de vies per tal d’aconseguir, entre d’altres coses, recuperar l’espai perdut per el vianant, però en cap cas poden suplir l’ordenança vigent.

Per tot allò descrit anteriorment, es conclou que la petició és coherent amb els objectius tot i que la proposta concreta respecte la disciplina en l’aparcament irregular de motocicletes depassa el marc de treball de l'MPGM