L’MPGM preveu entre els seus objectius la creació d’un sistema ambiental de Gràcia que prevegi la millora de les condicions actuals i compensi les mancances, especialment d’espais lliures existent en l’àmbit. Alhora ha de permetre la millora del parc edificat tant públic com privat, i incidir sobre la mobilitat per alliberar el màxim possible l’espai públic.

Sobre aquest marc de treball s’indica que la Modificació opta per desenvolupar l’estratègia de màxim potencial de tots els espais. Es descriu que aquesta proposta comporta una estratègia radicalment diferent per la ciutat, on no només es reconeixen uns espais de major valor, sinó que es demana a tots els espais que aportin allò que poden, el seu màxim potencial. En aquest sentit, el document d’MPGM treballa tant en la nova regulació dels espais de carrers, espais lliures i equipaments com en la regulació dels espais lliures privats. A aquest efectes la normativa del Pla, preveu una regulació concreta per els espais lliures dels interiors d’illa de l’àmbit de l’MPGM.

És objectiu de l’MPGM protegir els interiors d’illa i els espais no edificats dels diferents teixits dels barris de Gràcia, específicament, els patis i jardins privats i la seva vegetació existent.

La Modificació opta per desenvolupar l’estratègia citada de màxim potencial de tots els espais. A partir d’aquí, d’una banda, es fa un desenvolupament metodològic per tal que aquesta estratègia de ciutat en termes de sostenibilitat continua sigui aplicable des del planejament desenvolupant-se l’índex de devolució ecològica de l’espai urbà (IDEEU) que estableix un estàndard ambiental mínim per a tots els carrers, pels espais lliures públics i pels patis privats . De l’altra, es concreta la proposta amb un conjunt de mesures transposades a la normativa de la modificació, mitjançant la incorporació d’un Annex que preveu una Ordenança Ambiental.

En relació a l’aspecte concret de les cobertes, l’apartat normatiu de l’Ordenança ambiental estableix un apartat de condicions i paràmetres comuns de l’edificació, on s’estableixen les condicions de cobertes, mitgeres i patis, tant pel que fa referència a les cobertes verdes, com a elements de protecció solar, ventilació natural, i IDEEU de mitgeres, i de patis.

En tot cas, cal afegir que la petició presentada queda també recollida en l’actualitat per una iniciativa desenvolupada per L’Ajuntament de Barcelona i desenvolupada a través de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà, que va preveure l’any 2017 la creació del Concurs de Cobertes Verdes, iniciativa que a través de les dues edicions realitzades fins ara, promou la implantació de nous terrats verds a la ciutat. 

El funcionament del concurs preveu que a partir de les propostes presentades, un jurat determina quines poden passar a la segona fase per rebre una subvenció de fins a 1.500 euros en concepte de despeses tècniques per a l'elaboració dels treballs tècnics previs. Entre aquestes propostes es trien deu projectes guanyadors que rebran una subvenció d'un 75% del valor del conjunt d'actuacions i d’estudis tècnics necessaris i fins a un límit de 100.000 euros per a cada coberta verda. També es concedeixen deu accèssits que disposaran d'una subvenció de fins a 1.500 euros per les despeses tècniques de la fase concurs, amb la finalitat de facilitar a algunes comunitats l'oportunitat de poder-hi participar.

Es tracta de convocatòries dirigides a edificis d’habitatges de titularitat privada, ja que l’objectiu és que la coberta suposi un benefici de caràcter col·lectiu o social per als residents. En queden excloses les cobertes la finalitat de les quals sigui dur-hi a terme activitats que generin beneficis econòmics.

Aquesta proposta es desenvolupa d’acord amb la constatació que les cobertes verdes són un dels elements clau per aconseguir una ciutat més verda i sostenible, i per contribuir a l’adaptació dels efectes provocats pel canvi climàtic. A partir de mesures com la Declaració d’Emergència Climàtica, el pla Clima o el Programa d’impuls a la infraestructura verda urbana l’Ajuntament de Barcelona pretén incrementar la superfície de cobertes verdes, tant públiques com privades. Una coberta verda pot incloure espais verds, horts urbans d'autoabastament, espais d'ús social o de captació d'aigua de la pluja, i és compatible amb la instal·lació d'energies renovables. D'aquesta manera s'aporten múltiples beneficis: en les relacions socials, en els efectes que té en el confort tèrmic i la qualitat de l'aire, en la creació de nous espais verds, en el paisatge urbà, i afavoreix la biodiversitat en el cicle de l'aigua de la ciutat i en l'estalvi energètic.

Per tot allò descrit anteriorment, es conclou que les línies generals de la proposta s’inclouen en el contingut del document d’aprovació inicial de l’MPGM.