INTRODUCCIÓ
La història de Barcelona ha estat íntimament lligada al mar. El Front Litoral s’ha transformat al llarg del temps. D’un paisatge de llacunes i maresmes, va passar a un sistema antròpic amb predomini d’instal·lacions industrials en els segle XIX i la pràctica totalitat del XX, per convertir-se en un front urbà consolidat com el que coneixem en l’actualitat.
Obrir Barcelona al mar ha estat sens dubte un dels grans objectius i reptes de les polítiques municipals dels últims 40 anys. Des dels anys 80 fins a principis del segle XXI, la ciutat ha transformat més de 15 km de Litoral a través de grans operacions urbanístiques impulsades per esdeveniments internacionals.
Les tres etapes d’aquesta transformació (Port, Vila-Ports Olímpics i Fòrum) han estat de les més significatives a l’hora de construir la imatge contemporània de la ciutat de Barcelona, una imatge que l’ha portat a ser un referent internacional en termes d’urbanisme i disseny arquitectònic.
Tanmateix, el Litoral no s’ha planificat ni executat a la vegada i conseqüentment encara existeixen certes interrupcions i discontinuïtats. El sector de llevant del passeig marítim de Sant Martí (passeig marítim de la Mar Bella) i l’espai de la Plataforma tenen un rol fonamental a l’hora d’aconseguir la continuïtat del front litoral.
Ubicats entre la Vila Olímpica i el Fòrum, el passeig marítim de la Mar Bella i la gran Plataforma, ideada en el seu moment per a implantar-hi un zoo marí als anys 90, han assumit durant dècades la condició de lloc “residual i periurbà” entre les transformacions de referència del litoral, adquirint progressivament un caràcter fortament provisional.
És urgent afrontar la “finalització” del passeig marítim de Barcelona, alliberant-lo de la presència de cotxes i fent accessible la plataforma marina (com a primer pas fins a la definició dels seus usos definitius i la seva obertura a l’accés públic) i així garantir la connectivitat longitudinal al llarg de tot el litoral de la ciutat.
CONTEXT
Les connectivitats són tan sols un dels grans reptes que aquest espai hauria d’afrontar. Uns reptes propis de la metròpoli contemporània i lligats a les especificitats del lloc. El litoral serà uns dels llocs més fràgils davant els impactes del canvi climàtic.
L’augment del nombre de nits tropicals, tòrrides i càlides es farà notar en major
mesura en la zona litoral que a la resta de la ciutat. L’augment del nivell del mar transformarà l’actual desnivell d’aproximadament 4 metres entre la cota del passeig i la platja en una autèntica salvaguarda versus la inundació. Cal obrir un debat i reflexionar sobre escenaris de transformació del litoral que permetin millorar l’adaptabilitat i la resiliència de la primera línia de costa.
El Pla Clima inclou una línia estratègica relacionada amb el litoral i el canvi climàtic amb l’objectiu d’aprofitar i mantenir els serveis ambientals que aporta el litoral i el mar per combatre el canvi climàtic i garantir la seva integritat funcional.
El Pla estratègic dels espais del litoral , que l’Ajuntament de Barcelona va iniciar l’any 2017, és un instrument de planificació que pretén ordenar i gestionar els espais urbans del Front Marítim. El Pla té un àmbit definit que engloba els barris del Litoral, els ports, les platges, els equipaments i els espais lliures.
Determina que els espais litorals són la clau per la vida de la ciutat i estan esdevenint el gran espai lliure de la ciutat. Els que configuren el litoral barcelonès han estat sotmesos, en els darrers anys, a una activitat cada cop més intensa que ha generat conseqüentment conflictes i tensions entre les diferents activitats que s’hi produeixen. És per aquest motiu que el Pla incideix en la redefinició de la relació de la ciutat amb el mar per reforçar-ne el seu caràcter ciutadà.
Aquest és doncs, un context nou, difícil d’abordar amb mecanismes clàssics de governança, i és per aquest motiu que el Pla té com un dels seus objectius establir una estratègia conjunta que englobi totes les actuacions necessàries al llarg del Litoral, pactats amb la ciutadania, els agents i les entitats, territorials públiques i privades.
Compartir