L’enfocament intercultural és la resposta alternativa als models més tradicionals (multiculturalisme, assimilacionisme, etc.) que van mostrar les seves debilitats, sobretot pel que fa a la cohesió social, i que parteix d’una aposta clara per tres principis:
La igualtat real de drets, deures i oportunitats.
El reconeixement de la diversitat en un sentit ampli com una realitat estructural i que comporta oportunitats i complexitats que cal abordar de manera proactiva.
La importància de promoure la interacció positiva i el diàleg intercultural des de la igualtat, i poder generar vincles i sentits de pertinença compartits.
Amb els anys, s’ha demostrat que aquests tres principis s’han anat consolidant com els eixos vertebradors de l’enfocament intercultural i que es mantenen molt actuals.
Els processos d’exclusió, discriminació, segregació, fragmentació social o homogeneïtzació cultural, són algunes de les conseqüències d’una mala gestió dels reptes que planteja la diversitat, i els que l’enfocament intercultural intenta evitar o donar-hi resposta.
La interculturalitat no es tracta d’una temàtica específica de les polítiques relacionades amb la immigració o amb determinats col·lectius, sinó que va més enllà i ha d’abordar aspectes estructurals relacionats amb la igualtat i la discriminació, la segregació i la interacció o com s’interpreta i es valora la diversitat.
Les polítiques interculturals van destinades al conjunt de la ciutadania, i en aquest sentit, les polítiques culturals, educatives, d’esports, d’urbanisme, habitatge, ocupació, promoció econòmica, els serveis socials, la comunicació, la contractació de serveis o de recursos humans entre moltes d’altres, hi tenen molt a dir i han de tenir molt presents els principis interculturals.
En aquest procés d’elaboració del nou Pla és fonamental, per tant, la implicació del conjunt d’àrees municipals i dels districtes. En un context de major complexitat i diversitat sòcio-cultural, generar un entorn que promogui la igualtat, el reconeixement de la diversitat, la cohesió i que al mateix temps aprofiti les oportunitats que es deriven de la diversitat a tots el nivells, és una responsabilitat compartida.
En un context de major complexitat i diversitat sòcio-cultural, generar un entorn que promogui la igualtat, el reconeixement de la diversitat, la cohesió i que al mateix temps aprofiti les oportunitats que es deriven de la diversitat a tots el nivells, és una responsabilitat compartida.
Compartir