Tot i que aquesta proposta va obtenir prou suports en la fase de priorització no passa la fase de decisió, perquè en la valoració tècnica s’ha considerat no viable pel següent motiu: Els efectes nocius del soroll sobre la salut són coneguts i ben establerts a escala internacional. A Barcelona ja disposem d'un estudi recent d'ISGLOBAL que quantifica en 600 les morts evitables si es redueix el soroll excessiu. A més, el Districte de Ciutat Vella ha encarregat un estudi a l'Agència de Salut Pública sobre l'impacte del soroll lligat a l'oci nocturn en la salut del veïnat del districte. En breu esperem les seves conclusions i recomanacions per poder analitzar les mesures que puguin ser aplicables també al nostre districte. D'altra banda, enguany ja està previst tornar a elaborar el Mapa de soroll, que s'actualitza cada 5 anys, i que permet conèixer, carrer a carrer, l'exposició a nivells de soroll perjudicials per a la salut. A partir dels resultats de superació es planifiquen tot un conjunt d’actuacions específiques per reduir-los. Des de fa temps s'estan portant a terme actuacions per tal de reduir els nivells sonors de la ciutat, en l'àmbit estructural com ara incrementar l'espai urbà destinat als vianants i reduir l'espai per als vehicles; pavimentació amb asfalt sonoreductor, eliminació de viaductes i cobriment de les vies ferroviàries en zones habitades; instal·lació de limitadors acústics als concerts a l’aire lliure i als locals de pública concurrència i campanyes de sensibilització contra el soroll dels vehicles i el provocat per l’oci nocturn. En els ajuts de rehabilitació, que s'han ampliat als interiors dels habitatges, també es preveu el tema del soroll. Actualment és un motiu per atorgar ajuts el fet de viure en una zona amb excés de soroll segons el mapa (per exemple, la substitució de finestres). No obstant això, som conscients que cal continuar treballant, reforçant aquestes mesures i estudiant-ne d'altres per fer front a la contaminació acústica.