El concepte d’igualtat formal, que durant el darrer segle va servir per establir la igualtat en drets de tots els éssers humans (Convenció per a la Eliminació de tota Forma de Discriminació de la Dona, de les Nacions Unides de 1979; article 14 de la Constitució espanyola), ha anat evolucionant fins a veure’s superat per un concepte d’igualtat que, reconeixent el mateix valor a totes les persones, també té present les diferències de dones i homes en la societat i en les aspiracions i necessitats de cadascun d’ells i elles. El concepte d’igualtat apareix, així, com a eina que ha de transformar la realitat i que permet a les dones i homes desenvolupar les seves capacitats i deslligar-se de les limitacions imposades pels rols tradicionals (article 9.2. de la Constitució espanyola).
Les polítiques públiques també han fet seu aquest nou concepte d’igualtat i han establert com un dels objectius a assolir el de superar la visió androcèntrica que històricament ha impregnat totes i cadascuna de les actuacions públiques: el subjecte destinatari de les polítiques públiques no era un subjecte universal (amb característiques idèntiques i generalitzades) sinó que eren característiques pròpies del model masculí.
La transformació cabdal pel que fa a l’enfocament de la polítiques de gènere es produeix arran de la Quarta Conferència Mundial de Nacions Unides celebrada l’any 1995 a Beijing. En aquesta conferència, per primera vegada, s’hi introdueix el terme transversalitat de gènere (gender mainstreaming) tot fent referència a la necessitat que els poders públics incorporin la dimensió de gènere en totes les seves actuacions.
Compartir