El concepte d’igualtat formal, que durant el darrer segle va servir per establir la igualtat en drets de tots els éssers humans (Convenció per a la Eliminació de tota Forma de Discriminació de la Dona, de les Nacions Unides de 1979; article 14 de la Constitució espanyola), ha anat evolucionant fins a veure’s superat per un concepte d’igualtat que, reconeixent el mateix valor a totes les persones, també té present les diferències de dones i homes en la societat i en les aspiracions i necessitats de cadascun d’ells i elles. El concepte d’igualtat apareix, així, com a eina que ha de transformar la realitat i que permet a les dones i homes desenvolupar les seves capacitats i deslligar-se de les limitacions imposades pels rols tradicionals (article 9.2. de la Constitució espanyola).
Degut a les reivindicacions dels moviments socials de les darreres dècades les polítiques públiques progressivament han anat incorporant aquest nou concepte d’igualtat. La transformació cabdal pel que fa a l’enfocament de la polítiques de gènere es produeix quan els moviments de dones i feministes estableixen a la Quarta Conferència Mundial de Nacions Unides celebrada l’any 1995 a Beijing l’estratègia de transversalitzar el principi d’igualtat de gènere en totes les polítiques públiques. S’estableix, en concret, que cal millorar, desenvolupar i avaluar els processos polítics, de manera que la perspectiva d’igualtat de gènere s’incorpori en totes les polítiques, en tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment involucrats en l'adopció de mesures polítiques. Aquest concepte inclou no solament la igualtat de iure sinó també de facto i requereix de l'adopció d'una varietat d'actuacions, des de la igualtat d'oportunitats a les accions positives, i d’altres instruments.
Des del 1995, l’aplicació de la transversalitat de gènere es converteix en una eina a l’abast de les diferents administracions públiques, tal i com recull el Tractat d’Amsterdam, de 1997 a nivell europeu, la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes a nivell estatal, i la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes.
En l’àmbit de l’Ajuntament de Barcelona aquesta aplicació s’ha vist traduïda en ‘La ordenació de les mesures per a garantir la transversalitat de la perspectiva de gènere a l’Ajuntament de Barcelona’ (2015), en la ‘Mesura de Govern: La transversalitat de gènere a l'Ajuntament de Barcelona’' (2015), en les ‘Directrius per a l’elaboració de les normes municipals’ (2015), i en el ‘Pla per la Justícia de Gènere de l’Ajuntament de Barcelona’ (2016-2020), que inclou com un dels seus objectius “dotar l’Ajuntament de Barcelona de les bases per a l’establiment d’un marc conceptual, organitzatiu, normatiu i executiu per implementar de manera real i efectiva la transversalitat de gènere”.
El present reglament és el resultat d’aquest mandat d’aplicació de la transversalitat de gènere i de la igualtat de gènere real i efectiva, i te per objectiu remoure les estructures que produeixen la desigualtat entre dones i homes i entre les mateixes dones en l'estructura i funcionament de l'Ajuntament de Barcelona. Es basa en les aportacions que les dones i els moviments feministes de la ciutat han realitzat en les darreres dècades, i que avui en dia segueixen reivindicant amb força i convicció, per construir una ciutat més justa i democràtica; on les dones i els homes al llarg de tot el cicle vital, i atenent a la diversitat que ens configura, estiguem en posició d’igualtat en la vida cultural, social, econòmica i política. Amb aquest objectiu, aquest reglament recull diferents estratègies copsades en les polítiques públiques i normes actuals que van des de la igualtat d'oportunitats, les accions positives, a la transversalitat de gènere i la perspectiva interseccional.
Compartir