Dins aquest context, a la ciutat de Barcelona afrontem específicament els reptes següents:

La temperatura mitjana anual a Barcelona ha augmentat 2º C entre 1780 i 2022, i segons el sisè informe de l’IPCC és viable reduir les emissions de CO2 a la meitat per al 2030, però ens alerten que la finestra d’oportunitat s’està tancant: és ara o mai.

Barcelona ha de protegir el medi terrestre, fluvial i marí per fer front a la pèrdua de biodiversitat, augmentar el verd de la ciutat i millorar els seus serveis socioambientals. A més, s’ha d’abordar conjuntament amb el canvi climàtic, perquè tots dos reptes es retroalimenten.

La salut humana està directament relacionada amb la del medi que habitem. Com a exemple: a Barcelona cada any s’hi atribueixen 2.100 morts a l’excés de contaminació atmosfèrica, i més de la meitat podrien ser evitades si la qualitat de l’aire estigués dins els límits recomanats per l’OMS. A més, l’any 2022 van morir 1.327 persones a la ciutat a causa de la calor, segons dades d’ISGlobal.

Barcelona té una capacitat baixa d’autosuficiència alimentària, l’11,8% de les llars de la ciutat pateixen inseguretat alimentària, el consum de carn triplica la quantitat anual recomanable i l’obesitat infantil afecta més del 10% d’infants de 3 i 4 anys. A més, la producció ecològica continua lluny dels objectius europeus del 25% de superfície cultivada per al 2030. Tot això afecta negativament la salut ambiental i de les persones: és hora de repensar com ens alimentem.

El model de producció i consum global ha generat grans transformacions econòmiques i socials que han vingut acompanyades de generació de vulneracions de drets humans, explotació laboral, conflictes ecosocials i accentuen els fluxos migratoris. A l’Estat espanyol cada persona consumeix una mitjana de 20 tones de materials per any, de les quals 13 són importades. Cal una aposta pel consum local i de proximitat.

Accedir a l’habitatge és un dels reptes socials més importants a la ciutat. El 16% de les famílies dediquen més del 40% dels seus recursos a l’habitatge i el 14% viuen en situació d’amuntegament. Cada any es produeixen més de 2.100 desnonaments i el sensellarisme està en creixement. Calen solucions ara, especialment per als col·lectius més vulnerables.

Tot i que les dades d’ecomobilitat (transport públic, en bici o a peu) superen el 80% dels desplaçaments interns a Barcelona, el trànsit continua causant la major part dels contaminants atmosfèrics, contaminació acústica i més del 25% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Per assolir els objectius per fer front a l’emergència climàtica, és imprescindible accelerar la transició cap a un model d’estalvi energètic, més eficiència i generació renovable i local, amb prioritat per l’autogeneració i l’autoconsum. El 24% de la població de Barcelona pateix pobresa energètica, i només un 9,6% de l’energia consumida prové de fonts renovables. Cal més energia local i renovable.

Totes les nostres decisions tenen repercussions a escala global, per això el paper actiu de la ciutadania en aquest procés és essencial. Calen coneixements, canvis de valors, d’actituds, d’hàbits, foment de bones pràctiques i creació de contextos de canvi en el model de consum que ajudin a incorporar la cultura dels límits planetaris. S’ha d’explicar a tot tipus de públics que és possible consumir menys i viure millor, que és possible viure bé sense fer malbé, amb una qualitat de vida i nivell de felicitat iguals o millors que els actuals.

En els darrers anys s’ha reduït considerablement el consum d’aigua potable domèstica a Barcelona, que ara és inferior als 100 l/hab/dia. Però continua havent-hi marge de millora, especialment en situacions de sequera, i sobretot en la gestió i optimització dels recursos hídrics alternatius (aigua regenerada, aigua freàtica) per als usos que no requereixen aigua potable. Cal trobar l’equilibri entre l’aprofitament eficient de l’aigua i el reg necessari per al manteniment del verd de la ciutat.

El camí recorregut ha suposat avanços importants, però no és suficient. Per això reivindiquem una ciutat més sostenible, és a dir: pròspera, inclusiva, justa i equitativa, resilient, conscient i responsable dels impactes del nostre estil de vida a escala local i global.

Que representa l’espai just i segur on poder garantir un desenvolupament econòmic inclusiu i sostenible.

Subscrivim els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, els compromisos de l’Acord Climàtic de Ciutat que faran de Barcelona una ciutat neutra de carboni el 2030, els Acords de París i els plans sectorials de la ciutat.

A més a més hem d’accelerar les nostres accions, i aquesta velocitat serà fonamental. Hem d’aconseguir en un temps rècord el que no hem pogut fer en els últims 20anys. Per a això també és imprescindible enfortir la xarxa de persones i organitzacions que treballem per la una sostenibilitat més plural, interconnectada i diversa. I cal un pas endavant de la ciutadania en general, que ha de ser més conscient, corresponsable i compromesa.