L’objectiu de la sessió era reflexionar respecte el funcionament dels òrgans de participació municipals en els districtes i els barris. Per aquest motiu, es va estructurar la reflexió a partir de dues preguntes:
· Aspectes a mantenir?
· Aspectes a millorar?
Respecte els Consells de Barri i respecte els Consells Sectorials de Districte.
Respecte els Consells de Barri
Definir que vol l’Ajuntament que sigui un Consell de Barri:
· És necessària una reconceptualització dels Consells de Barri: què s’espera d’ells? Què es vol aconseguir? Cal definir per a què han de servir i trobar la seva finalitat i utilitat.
· Cal definir amb claredat quines són les funcions d’un Consell de Barri.
· La definició dels seus continguts i funcions s’ha de fer tenint en compte els altres espais de participació existents, i els diferents processos i canals de participació existents. I a partir d’aquí, valorar quina funció té sentit que desenvolupin. Per això, és necessari fer una reflexió estratègica.
Organització dels Consells de Barri:
· Si bé cal respectar les diferències de cada barri i districte cal estandarditzar l’organització i funcionament dels diferents Consells de Barri perquè actualment hi ha massa diferències. Sense caure en l’homogeneïtat absoluta, sí que cal tenir certes pautes comunes. Per exemple:
o Es valora molt positivament l’enregistrament dels Consells de Barri i el fet que després es puguin penjar a la web. D’aquesta manera, no és necessari realitzar una acta de cada sessió. Això es podria fer en tots els Consells de Barri.
o Però, al mateix temps, cal deixar constància per escrit dels acords presos o les preguntes formulades a les quals caldrà donar resposta.
o També cal contemplar altres instruments no orals per recollir preguntes o fer demandes, de manera que aquelles qüestions més puntuals es puguin canalitzar per altres canals diferents als precs i preguntes orals.
o De la mateixa manera, també s’haurien de poder recollir per escrit preguntes prèvies als Consellers perquè aquests puguin preparar les respostes o respondre per un altre canal quan són qüestions molt puntuals.
o De fet, es proposa separar o aclarir el paper del Consell de Barri, com espai de debat i deliberació d’uns temes que s’han estipulat en l’ordre del dia, i la part del Consell de Barri que és concebuda com una audiència pública on tots els assistents poden començar a preguntar i parlar de qualsevol tema que els interessi del barri.
· Funcionament dels Consells de Barri:
· Cal reforçar el paper dels moderadors/es per respectar els temps de les sessions i els temes a tractar per ser operatius.
· Cal limitar les intervencions dels participants per poder ser àgils i no fer sessions tant extenses.
· Però també cal repensar els horaris de convocatòria, normalment s’inicien entre les 18.00 i les 19:00 i es finalitzen entre les 21:00 i les 22:00 aproximadament, tot i que això és molt variable.
Periodicitat de les convocatòries:
· No hi ha acord en si cal establir un mínim i un màxim de trobades dels Consells de Barri:
o Hi ha partidaris de com a mínim fer tres sessions a l’any.
o Altres no valoren necessari posar un màxim.
o Altres valoren necessari posar un mínim, dos a l’any.
Altres valoren que s’han de fer les que siguin necessàries, sense cap limitació de màxim ni mínim
El rol dels diferents agents presents als Consells de Barri:
· Més enllà de qui assisteix a un Consell de Barri també és important definir el paper dels tècnics i els polítics en els Consells de Barri perquè no hi hagi una confusió de rols i cadascú desenvolupi el que li correspon. Ni els tècnics han de donar respostes polítiques ni els polítics respostes tècniques.
· Cal reforçar el paper de la ciutadania en els Consells de Barri, cal donar un major protagonisme a les vicepresidències associatives i als representants de les Comissions de Seguiment.
Paper de la Comissió de Seguiment del Consell de Barri:
· Cal donar un major protagonisme a les Comissions de Seguiment dels Consells de Barri i, en especial, al paper de la ciutadania en aquestes comissions. I que aquestes siguin més operatives.
· Caldria donar un pes més important a la Comissió de Seguiment del Consell de Barri en la configuració de l’ordre del dia del Consell.
· A més, la Comissió de Seguiment hauria d’exercir una funció real de seguiment dels acords i temes que sorgeixen en els Consells de Barri, cosa que actualment no està fent.
· La Comissió de Seguiment hauria de poder crear Grups de Treball específics per desenvolupar algun tema.
Resultats i compromís institucional:
· Els polítics i tècnics haurien de fer un major seguiment dels acords i temes tractats en els Consells de Barri i anar rendint comptes de les qüestions que sorgeixin.
· Cal donar resposta per escrit, i que quedi constància, de les demandes i les respostes a aquestes.
Respecte els Consells Sectorials de Districte:
• Els Grups de Treball o Comissions són més dinàmics mentre que els Consells són molt solemnes i rígids a l’hora d’organitzar i gestionar. Per això, es proposa transformar els Consells en grups de treball més operatius vinculats a uns continguts concrets.
• També es valora la seva funció com espais que posen en relació a diferents persones, de manera que promouen el treball en xarxa.
Objectiu:
• És fonamental que en els Consells Sectorials de Districte la veu de la ciutadania sigui escoltada pels polítics i els tècnics municipals. Tot i això, hi ha qui assenyala que els Consells Sectorials de Districte “són l’espai dels Consellers”, i per tant se’ls hauria de preguntar a ells per a què han de servir i com han de ser.
• Cal repensar la finalitat d’alguns Consells Sectorials de Districte tal i com estan funcionant actualment, perquè en algun cas es convoca perquè “toca” però no hi ha un contingut a treballar ni una demanda dels seus membres.
Paper dels seus membres:
• També caldria millorar la representativitat de les entitats ajudant-les a repensar-se, com s’organitzen, com es transmet la informació i es prenen les decisions, etc.
Composició:
• Respecte la seva composició, hi ha qui valora com a positiu la seva flexibilitat a l’hora d’incorporar nous membres, mentre que en altres casos la incorporació de nous membres es considera massa rígida, en tot cas, hi ha acord en que s’ha de ser flexible.
• En ocasions, els col•lectius o persones que més coses fan al barri no assisteixen en aquests Consells.
• En funció del tipus de “sector” de cada Consell, el “sector” té molt de pes amb presència i capacitat de decisió, i el “territori” en té massa poc.
• Cal obrir la convocatòria dels Consells a agents diferents i col•lectius que agrupen gent diversa.
Convocatòria i gestió de les bases de dades:
• S’observa que sovint les bases de dades de les persones que formen part no estan molt actualitzades.
• Fins i tot, hi ha persones que mai han assistit en un Consell després de sis anys, però formalment no se les pot donar de baixa. Caldria revisar qui forma part, qui està actiu, com incorporar nous membres, etc.
Espais útils:
• El treball que es realitzi en el marc dels Consells ha de ser útil per a les persones membres, és a dir, han de percebre que el fet de ser membres els compensa i els aporta alguna cosa i que la tasca dels Consells té algun sentit i impacte. És fonamental que els Consells generin un resultat.
Vincle entre els Consells Sectorials de Districte i els Consells de Barri o els Plans Comunitaris:
• Es valora que els Consells de Barri tenen més “vidilla” i els Consells Sectorials de Districte més “avorrits”. Però en els Consells Sectorials de Districte s’aprofundeix més en els temes, i en els Consells de Barri es passen de manera més superficial. Per això, es consideraria interessant derivar debats dels Consells de barri als Consells Sectorial de Districte. I en tot cas, cal promoure el traspàs d’informació i comunicació entre els diferents Consells.
· La sensació és que els debats es produeixen a nivell de temes urbanístics, molts temes de “la pedra” i poc de la “comunitat”. I caldria aprofundir en els temes més transversals, des d’una mirada que “tot afecta a tots”, i trencant les compartimentacions de col·lectius o sectorials. Per això, caldria promoure la creació d’espais de debat compartit entre persones que formen part de diferents Consells, de manera que es promogués una transversalitat real dels temes.
