Apostem perquè la nostra ciutat sigui una de les accessibles del món, i en coherència amb aquest desig, tota la flota d’autobusos està específicament dissenyada per permetre l’accés a aquest col•lectiu, la plataforma del vehicle és el més baixa que els acords geomètrics dels nostres carrers ho permeten (canvis de rasant en les cruïlles), estan dotats de plataformes retràctils, el desnivell de gran part de la flota entre la plataforma interior i la vorera és de l’ordre d’un graó ( excepte algun model de bus de barri utilitzat en carrers de muntanya ). La plataforma té una pendent suau. Evidentment, fora de la plana de la ciutat tenim i tindrem carrers que en algun cas, tindran pendents fora de normativa, circumstància que des de la NXB no podem canviar. De tota manera es portarà a terme un estudi per identificar les parades que tenen més afluència de PMR, per mirar d’implementar millores en les seves pendents, geometries etc..

En quan a les rampes retràctils per accedir a l’interior del bus, la flota de busos de TMB, no disposa d’un únic model ni fabricant de plataforma retràctil pels PMR, per raons de compatibilitat amb tots els diferents tipus i fabricants de xassís dels vehicles de que composen la flota, estàndards, articulats, del barri, midis...circumstància que complica enormement el manteniment d’aquest dispositiu. TMB està fent un esforç molt important de manteniment per minimitzar avaries i per renovar plataformes.

Respecte els intercanvis, malauradament no podem fer res en aquest aspecte, creiem que és més important posar a l’abast de tothom també dels persones amb mobilitat reduïda, totes les destinacions possibles amb un intercanvi, en coherència amb el caràcter el més universal possible del concepte d’accessibilitat, que no afavorir línies sense intercanvi i amb destinacions molt parcials, ja que la opció de tenir tots els destins sense intercanvi és impossible. és possible que la persona que fa la consulta surti perjudicada per fer intercanvi, però cal pensar en les persones que abans no tenien opcions de transport i ara almenys amb intercanvi aconseguirem que la tinguin.

La qüestió és comparar els punts forts i el punts dèbils de la mobilitat amb línies convencionals i amb NXB. Amb línies convencionals amb molta sort tindrem de mitjana 2 o 3 línies per la parada de casa nostra, si és que estem en un barri del centre de la ciutat... això ens garanteix l’accés sense intercanvis a unes destinacions limitades ( les que donen les 2 o 3 línies ). A tret d’exemple si considerem 55 parades de mitjana en una línia representativa de les noves línies, descomptant les repetides dels intercanvis, tindrem amb les 28 línies un total de 55x28= 1540 parades accessibles amb un sol intercanvi que estarien repartides per pràcticament tota la ciutat i a 250 mts de qualsevol punt d’interès, garantint un accés pràcticament exhaustiu. Amb les línies convencionals si disposem de 3 línies en la parada de casa nostra, tindrem una accessibilitat a 180 parades o destinacions, si tenim 2 línies en la nostra parada , tindrem 120 parades o destinacions possibles.

La conclusió és que la NXB ens obre la possibilitat d’accedir a la pràctica totalitat de la ciutat (95% de la població ) multiplicant per 10 les possibilitats de destinació, això si, pagant el preu de fer un intercanvi. Quan parlem de persones amb mobilitat reduïda, hem de ser coherents amb les accions que en altres àmbits de la ciutat s’estan portant a terme, totes elles, i així ho disposa la extensa normativa i recomanacions, apunten a garantir el màxim possible el caràcter universal de l’accessibilitat, rampes en els passos de vianants, ascensors edificis públics, itineraris adaptats, autobusos amb accés adaptat, i espai suficient en l’interior per aquest col•lectiu, etc. Es a dir, tot un seguit d’accions encaminades a preservar el dret de mobilitat el més universal possible, és per tot això que seguim defensant les prestacions de la NXB en aquesta qüestió.

A més, quan la xarxa desenvolupi tota la seva potencialitat, la tendència serà a disminuir els problemes de passatge perquè milloraran els de regularitat, també els de velocitat comercial etc. Els problemes d’ocupació en els autobusos de cadires de rodes disminuiran, també cal recordar que el nivell de civisme de la ciutadania segueix una tendència de millora. També els conductors poden reforçar mitjançant avis verbal per la megafonia del bus per què es respecti el dret prioritari d’aquestes persones.