La pràctica totalitat de la flota d’autobusos està específicament dissenyada per permetre l’accés a aquest col•lectiu, la plataforma del vehicle dels busos estàndards, articulats i biarticulats, és el més baixa que els acords geomètrics dels nostres carrers permeten, (canvis de rasant en les cruïlles ), estan dotats de rampes retràctils, el desnivell de gran part de la flota entre la plataforma interior i la vorera es de l’ordre d’un graó ( excepte algun model de bus del barri utilitzat en carrers de muntanya, on per raons de la grandària del vehicle, radis de gir, distància entre eixos de les rodes, diàmetre de les rodes, tipus de xassís, voladís anterior i posterior del bus etc. fan que no sigui possible dissenyar aquets vehicles amb doble plataforma, és per aquesta raó que cal superar més d’un graó ). La plataforma té una pendent suau, amb paviment antilliscant. Evidentment, fora de la plana de la ciutat tenim i tindrem carrers que en algun cas tindran pendents fora de normativa, circumstància que des de la NXB no podem canviar. De tota manera, es portarà a terme un estudi per identificar les parades que tenen més afluència de persones amb mobilitat reduïda, per mirar d’implementar millores.

El disseny de les parades de la NXB es basa en l’aplicació de criteris i paràmetres geomètrics tal, que garanteixen en la majoria de casos que l’espai entre el autobús i la vorera es redueixi al mínim. S’han revisat les distàncies d’aproximació, la pavimentació dels escossells dels arbres, la no coincidència de fanals, armaris de serveis en els àmbits de les portes del bus, etc.