La matinada del 28 de juny de 1969, la policia de Nova York irrompé al bar d’Stonewall Inn amb la intenció de realitzar una batuda. Data en la qual recordar a totes aquelles que abans de nosaltres es van deixar la pell en la lluita per un món on capiguem totes.
Centenars de persones, afrodescendents, migrants llatinoamericanes, trans*, travestis, gais, marginades socials, sense sostre, treballadores i treballadors sexuals, entre d’altres, s’enfrontaren a la policia que acabà replegant-se, incapaç de contenir la resposta irada i espontània de la gent.

A l’Estat espanyol, l'agost de 1970, el projecte de "Ley de peligrosidad y rehabilitación social" va donar l'enfocament de "tractar" i "curar" l'homosexualitat.
Arran d’aquest projecte de Llei dos activistes, Francesc Francino i Armand de Fluvià, van crear a Barcelona, clandestinament i sota pseudònims, el "Movimiento Español de Liberación Homosexual" (MELH), la primera associació moderna de defensa dels drets dels homosexuals a Espanya. Per tant commemorem cinquanta anys d'activisme LGBTI a Barcelona, Catalunya i a Espanya.

La reivindicació per l'alliberament LGTBI explota al carrer! i es per això que avui estem aquí!

El camí recorregut pel col·lectiu LGTBI ha aportat nombroses fites i consecució de drets. Ara bé, el camí continua plagat d'obstacles que ens col·loquen a moltes de nosaltres en una situació de precarietat i vulnerabilitat.

Continuen les agressions/discriminacions i els discursos d’odi que pretenen deshumanitzar-nos, només cal veure les 160 incidències registrades per l’Observatori Contra l’Homofòbia durant tot l’any anterior. Cal implementació efectiva de la Llei 11/2014 i que es compleixi arreu. Contra el feixisme i contra l’LGTBI-fòbia, ni un pas enrere!

Tanmateix, aquest any i degut a la progressió de la pandèmia de la COVID-19, les situacions de molts col·lectius s’ha vist agreujada. Es necessiten de manera urgent tot una bateria de polítiques que no ens deixin enrere.

La inclusió sociolaboral en igualtat de condicions de les persones trans* mitjançant un cupo laboral trans, com passa a l'Argentina, ha de ser prioritària, establint mesures de contractació pública, al igual que les persones LGTBI que exerceixen el treball sexual, reconeixent els seus drets, i que han hagut d’interrompre la seva activitat en el confinament, així com per les joves que viuen situacions d’LGTBI-fòbia en l’àmbit familiar i/o nucli de convivència i necessiten iniciar processos d’emancipació. Es necessiten ajuts al lloguer, espais d'acollida o albergs, exclusius per a la població LGTBI, donada l’emergència habitacional que suposa la situació desigualitària.

En el món laboral, les crisis sempre tenen un component de classe, de gènere i d'identitat sexual. I sabem que l'increment de la precarietat a ocasionat l'augment de casos de discriminació LGTBIfòbica a la feina i ha deixat sense cobertura, sense recursos a moltes persones del col·lectiu.

Es necessita una regularització immediata de totes les persones migrants en situació irregular, agilització de permisos de treball, refugi o asil. La situació de vulnerabilitat de moltes persones migrades i/o refugiades clama una regulació extraordinària, ampliant a més, els supòsits de les prestacions en tots els àmbits. Cap persona és il·legal!

Animem a totes les persones del col·lectiu LGTBI a denunciar qualsevol tipus de discriminació que es pateixi, tant a la feina com arreu. I apel·lem al compromís de la gent per trencar amb aquestes discriminacions i agressions.

En l'etapa de confinament, hem pogut observar com les situacions de discriminació en l'àmbit laboral i comunitari per raons d’LGTBI-fòbia i serofòbia han incrementat, així com la pèrdua de drets que es pot produir en l’escenari de post emergència sanitària associades a l'estigma de la malaltia. Denunciar les empreses que estan aplicant qüestionaris de salut en els processos de selecció, per tal de excloure les persones amb malalties immunodeficients, tractaments oncològics o VIH. No ens podem permetre estigmes!

Volem expressar-nos en tots els àmbits de la vida social (educatiu, sanitari, esportiu, oci, familiar...) sense haver de rebre violència. La visibilitat de les dissidències sexuals, de gènere i de la diversitat familiar, en la infància i adolescència i en les persones grans LGTBI, han de ser un fet inqüestionable. No volem més armaris! Existim i volem que se'ns tingui en compte!

Cal garantir els drets de la infància i adolescència trans* en tots els àmbits. Visibilitzar, per part de les Administracions Públiques, la realitat i necessitats de la infància i adolescència trans*. Aprovar lleis que garantitzin la lliure participació de les persones trans* a les competicions esportives conforme a la seva identitat de gènere sentida.

Cal també la visibilització de la realitat de les persones no binaries.

Continuem demanant una educació transversal i integral en diversitat afectiva, sexual, de gènere i familiar en el currículum educatiu. La pedagogia és un element central per transformar els contextos on esdevé l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. La seva prevenció, detecció i intervenció és clau!

Degut a la precarietat que la pandèmia ha arrossegat, demanem a les administracions un compromís amb polítiques públiques i projectes d'atenció, informació, formació, sensibilització i conscienciació, que facin de les nostres ciutats i pobles espais segurs per a la diversitat sexual en totes les seves manifestacions. Tanmateix, creiem prioritari reforçar els serveis de suport emocional i psicosocial per a les persones LGTBI, que davant la situació de confinament i/o aïllament, han viscut un increment d’angoixa, pors, desencadenament o agreujament de problemes de salut mental.

Aquesta pandèmia ha afectat molt a les persones grans, també hem perdut a moltes persones grans LGTBI que no podrem gaudir mai més de la seva experiència. Demanem que totes les administracions públiques es posin a treballar juntes per assegurar el benestar de les persones grans LGTBI amb espais públics segurs per a totes, sense elles perdrem part de la nostra pròpia història.

Les entitats sempre hem estat a peu de carrer, atenent les demandes del nostre col·lectiu. Les administracions púbiques tenen l’obligació de coordinar-se i dotar de recursos al teixit associatiu que treballem des de diferents àmbits i arestes per a la ciutadania en general i pel col·lectiu LGTBI en particular.

Cal que recuperem, el més aviat possible, espais relacionals per a persones LGTBI, prioritzant els que s’ofereixen des de les entitats. Tanmateix, afavorir els espais de referencia i facilitadors de vincles. Així com les activitats relacionades amb el lleure, l’educació i la cultura, revisant els sistemes d’accés i prestació dels serveis públics, per tal d’identificar les barreres que dificulten l'accés de les persones LGTBI, les persones sordes lgtbi i/o a les persones amb situació de vulnerabilitat, així com repensar els circuits d’atenció per tal de adequar-los a les seves necessitats.

Exigim l’aprovació de marcs legals i normatius de garantia dels nostres drets. A destacar, dues lleis assenyalades com prioritàries en aquesta legislatura, la Llei LGTBI estatal i la Llei trans* que garanteixi l’autodeterminació sexual i de gènere.

Volem visibilitzar que l'orgull continua sent un moment de lluita, una data per a sortir al carrer no sols a celebrar, sinó a denunciar que les discriminacions cap al nostre col·lectiu continuen estant massa presents en la nostra quotidianitat. Volem cridar, que per molt que es “tenyeixi d'arc de Sant Martí” durant aquesta setmana, l’orgull és cada dia, l’orgull és sempre!

Finalment, volem posar l'accent que la lluita de l’alliberament sexual i de gènere ha estat i ha de caminar juntament amb les reivindicacions del moviment feminista, perquè som una mateixa lluita per la dignitat humana! S’ha de fer front a tots aquells discursos que menyspreen identitats i drets!

Les reivindicacions han de ser transfeministes, antifeixistes i antiracistes. Denunciant les violències masclistes i del cisheteropatriarcat, combatent el feixisme i el racisme, lluitant contra l'especulació i la gentrificació en els barris i en contra de la llei d'estrangeria. Un orgull que qüestioni la utilització dels drets, les diversitats i opressions del col·lectiu com una rentada de cara de les polítiques neoliberals.

En definitiva un Orgull per a totes!