Salta e ir al contenido principal

Configuración de cookies

Utilizamos cookies para asegurar las funcionalidades básicas del sitio web y para mejorar tu experiencia en línea. Puedes configurar y aceptar el uso de las cookies, y modificar tus opciones de consentimiento en cualquier momento.

Esenciales

Preferencias

Analíticas y estadísticas

Marketing

Cambios en "Evaluación y propuestas GT Mujeres Mayores"

Avatar: Monica Torralba Monica Torralba

Título

  • -{"ca"=>"Avaluació i Propostes GT Dones Grans", "es"=>""}
  • +{"ca"=>"Avaluació i Propostes GT Dones Grans", "es"=>"Evaluación y propuestas GT Mujeres Mayores"}

Cuerpo

  • -["

    » 01. Introducció

    Actualment, es parla d’una nova cultura de l’envelliment que, segons Rodríguez-Prado del Castillo y López Ferrer (2017) (Lázaro & Madariaga, 2019 p.69), es pot sintetitzar en tres idees: La primera és entendre que la vida és desenvolupament, que envellir és canviar, evolucionar i avançar. En segon lloc, les persones grans han de ser protagonistes de la seva vida i han de voler participar en la vida social en primera persona responent a les seves demandes, interessos, desitjos, gustos i motivacions. I en tercer lloc, s’ha de reconèixer la participació com a element fonamental per a un envelliment satisfactori.

    A partir de l’edat dels 50 anys, les piràmides de població ja mostren una diferència pel que fa a nombre d’homes i dones. Aquesta diferència no deixa de créixer a favor de les dones fins a una diferència de prop de 402.000 dones més que homes en les franges de més edat, segons dades de (Rodríguez Cabrero et al., 2013). En aquest sentit, quan es parla del col·lectiu de persones grans, parlem d’una població cada cop més feminitzada. Aquest fenomen s’ha anomenat la feminització de la vellesa.

    Arrel d’aquesta afirmació, es considera essencial poder desenvolupar accions que acompanyin a les dones grans i que responguin a les seves demandes, interessos i desitjos, tot fent-les partícips de la creació dels projectes.

    » 02. Avaluació dels objectius de la I Jornada

    a. Millorar el recursos de suport i acompanyament a les dones grans que viuen soles i, especialment, aquelles que es troben en una situació de fragilitat emocional o mental (per pèrdua recent de la parella, etc.)

    Arrel del projecte RADARS, tot i que no és un projecte concret per dones, s’ha pogut arribar a moltes persones en situació de soledat i fragilitat emocional. A més a més, des dels casals de gent gran s’ha dut a terme un conjunt de projectes i accions per poder fer un acompanyament acurat.

    b. Millorar els serveis sanitaris i socials del districte tenint en compte les necessitats de les dones grans. Fomentar el treball en xarxa, formal i no formal, millorar la comunicació i tenir un mapa de recursos compartits entre professionals que treballen amb dones grans des d’àmbits diferents.

    La creació de les taules comunitàries de salut dels barris que composen el Districte, ha facilitat la coordinació i el treball en xarxa entre els centres de salut, entitats i comunitat.

    El mapa de recursos compartits no s’ha realitzat però està en procés de poder-lo desenvolupar i fer-ne difusió.

    c. Crear espais de trobada i relació (casals i/o espais a equipaments i serveis) especialment orientats i dissenyats per a les dones grans. Fomentar activitats específiques per a elles, adaptar els horaris, la temàtica, etc

    Tot i que s’ha estat treballant en aquest objectiu, cal dir que no s’ha arribat a assolir-lo, per aquest motiu serà un repte de futur. Cal codissenyar activitats amb les dones grans que hi participaran i adaptar la realitat a les seves necessitats.

    » 04. Reptes de futur

    a. Promoure, estimular i consolidar projectes especialment orientats i dissenyats per a les dones grans.

    Aquest repte es vol aconseguir a partir d’enquestes de valoració directes a les dones, activitats d’interès i voluntat de les dones i no només lligades al 8M i Generar espais de què volen per conèixer les necessitats

    b. Crear espais de comunicació entre els serveis que tenen dones grans com a usuàries per donar resposta coordinada a les necessitats que es detectin.

    Cal tenir informació de Serveis Socials, RADARS, CAPs, biblioteques... per poder saber què programar i quines necessitats s’hi estan fent i cal continuar o canviar i fer mapa o infografia per saber els serveis, les associacions... en relació a la dona: Transversal a nivell de Jornada

    c. Millorar el recursos de suport i acompanyament a les dones grans que viuen soles i, especialment, aquelles que es troben en una situació de fragilitat emocional o mental (per pèrdua recent de la parella, etc.) .

    Mantenir campanyes telefòniques i desenvolupar accions específiques i professionalitzades de suport a dones en situació de fragilitat.

    d. Capacitar les professionals de les dones grans

    Aquesta capacitació comptarà amb formacions sobre violència masclista i dotació d’eines sobre les situacions de risc: formació, protocol d’actuacions...

    ", ""]
  • +["

    » 01. Introducció

    Actualment, es parla d’una nova cultura de l’envelliment que, segons Rodríguez-Prado del Castillo y López Ferrer (2017) (Lázaro & Madariaga, 2019 p.69), es pot sintetitzar en tres idees: La primera és entendre que la vida és desenvolupament, que envellir és canviar, evolucionar i avançar. En segon lloc, les persones grans han de ser protagonistes de la seva vida i han de voler participar en la vida social en primera persona responent a les seves demandes, interessos, desitjos, gustos i motivacions. I en tercer lloc, s’ha de reconèixer la participació com a element fonamental per a un envelliment satisfactori.

    A partir de l’edat dels 50 anys, les piràmides de població ja mostren una diferència pel que fa a nombre d’homes i dones. Aquesta diferència no deixa de créixer a favor de les dones fins a una diferència de prop de 402.000 dones més que homes en les franges de més edat, segons dades de (Rodríguez Cabrero et al., 2013). En aquest sentit, quan es parla del col·lectiu de persones grans, parlem d’una població cada cop més feminitzada. Aquest fenomen s’ha anomenat la feminització de la vellesa.

    Arrel d’aquesta afirmació, es considera essencial poder desenvolupar accions que acompanyin a les dones grans i que responguin a les seves demandes, interessos i desitjos, tot fent-les partícips de la creació dels projectes.

    » 02. Avaluació dels objectius de la I Jornada

    a. Millorar el recursos de suport i acompanyament a les dones grans que viuen soles i, especialment, aquelles que es troben en una situació de fragilitat emocional o mental (per pèrdua recent de la parella, etc.)

    Arrel del projecte RADARS, tot i que no és un projecte concret per dones, s’ha pogut arribar a moltes persones en situació de soledat i fragilitat emocional. A més a més, des dels casals de gent gran s’ha dut a terme un conjunt de projectes i accions per poder fer un acompanyament acurat.

    b. Millorar els serveis sanitaris i socials del districte tenint en compte les necessitats de les dones grans. Fomentar el treball en xarxa, formal i no formal, millorar la comunicació i tenir un mapa de recursos compartits entre professionals que treballen amb dones grans des d’àmbits diferents.

    La creació de les taules comunitàries de salut dels barris que composen el Districte, ha facilitat la coordinació i el treball en xarxa entre els centres de salut, entitats i comunitat.

    El mapa de recursos compartits no s’ha realitzat però està en procés de poder-lo desenvolupar i fer-ne difusió.

    c. Crear espais de trobada i relació (casals i/o espais a equipaments i serveis) especialment orientats i dissenyats per a les dones grans. Fomentar activitats específiques per a elles, adaptar els horaris, la temàtica, etc

    Tot i que s’ha estat treballant en aquest objectiu, cal dir que no s’ha arribat a assolir-lo, per aquest motiu serà un repte de futur. Cal codissenyar activitats amb les dones grans que hi participaran i adaptar la realitat a les seves necessitats.

    » 04. Reptes de futur

    a. Promoure, estimular i consolidar projectes especialment orientats i dissenyats per a les dones grans.

    Aquest repte es vol aconseguir a partir d’enquestes de valoració directes a les dones, activitats d’interès i voluntat de les dones i no només lligades al 8M i Generar espais de què volen per conèixer les necessitats

    b. Crear espais de comunicació entre els serveis que tenen dones grans com a usuàries per donar resposta coordinada a les necessitats que es detectin.

    Cal tenir informació de Serveis Socials, RADARS, CAPs, biblioteques... per poder saber què programar i quines necessitats s’hi estan fent i cal continuar o canviar i fer mapa o infografia per saber els serveis, les associacions... en relació a la dona: Transversal a nivell de Jornada

    c. Millorar el recursos de suport i acompanyament a les dones grans que viuen soles i, especialment, aquelles que es troben en una situació de fragilitat emocional o mental (per pèrdua recent de la parella, etc.) .

    Mantenir campanyes telefòniques i desenvolupar accions específiques i professionalitzades de suport a dones en situació de fragilitat.

    d. Capacitar les professionals de les dones grans

    Aquesta capacitació comptarà amb formacions sobre violència masclista i dotació d’eines sobre les situacions de risc: formació, protocol d’actuacions...

    ", "

     01. Introducción

    Actualmente, se habla de una nueva cultura del envejecimiento que, según Rodríguez-Prado del Castillo y López Ferrer (2017) (Lázaro & Madariaga, 2019 p.69), se puede sintetizar en tres ideas: La primera es entender que la vida es desarrollo, que envejecer es cambiar, evolucionar y avanzar. En segundo lugar, las personas grandes tienen que ser protagonistas de su vida y tienen que querer participar en la vida social en primera persona respondiendo a sus demandas, intereses, deseos, gustos y motivaciones. Y en tercer lugar, se tiene que reconocer la participación como elemento fundamental para un envejecimiento satisfactorio.

    A partir de la edad de los 50 años, las pirámides de población ya muestran una diferencia en cuanto a número de hombres y mujeres. Esta diferencia no deja de crecer a favor de las mujeres hasta una diferencia de cerca de 402.000 mujeres más que hombres en las franjas de más edad, según datos de (Rodríguez Cabrero et al., 2013). En este sentido, cuando se habla del colectivo de personas grandes, hablamos de una población cada vez más feminizada. Este fenómeno se ha denominado la feminización de la vejez.

    Raíz de esta afirmación, se considera esencial poder desarrollar acciones que acompañen a las mujeres grandes y que respondan a sus demandas, intereses y deseos, haciéndolas partícipes de la creación de los proyectos.

    » 02. Evaluación de los objetivos de la I Jornada


    a. Mejorar el recursos de apoyo y acompañamiento a las mujeres grandes que viven solas y, especialmente, aquellas que se encuentran en una situación de fragilidad emocional o mental (por pérdida reciente de la pareja, etc.)

    Raíz del proyecto RADARES, a pesar de que no es un proyecto concreto por mujeres, se ha podido llegar a muchas personas en situación de soledad y fragilidad emocional. Además, desde los casales de gente mayor se ha llevado a cabo un conjunto de proyectos y acciones para poder hacer un acompañamiento cuidadoso.

    b. Mejorar los servicios sanitarios y sociales del distrito teniendo en cuenta las necesidades de las mujeres grandes. Fomentar el trabajo en red, formal y no formal, mejorar la comunicación y tener un mapa de recursos compartidos entre profesionales que trabajan con mujeres grandes desde ámbitos diferentes.

    La creación de las mesas comunitarias de salud de los barrios que componen el Distrito, ha facilitado la coordinación y el trabajo en red entre los centros de salud, entidades y comunidad.

    El mapa de recursos compartidos no se ha realizado pero está en proceso de poderlo desarrollar y hacer difusión.

    c. Crear espacios de encuentro y relación (casales y/o espacios a equipaciones y servicios) especialmente orientados y diseñados para las mujeres grandes. Fomentar actividades específicas para ellas, adaptar los horarios, la temática, etc

    A pesar de que se ha estado trabajando en este objetivo, hay que decir que no se ha llegado a lograrlo, por este motivo será un reto de futuro. Hace falta codissenyar actividades con las mujeres grandes que participarán y adaptar la realidad a sus necesidades.

    » 04. Retos de futuro

    a. Promover, estimular y consolidar proyectos especialmente orientados y diseñados para las mujeres grandes.

    Este reto se quiere conseguir a partir de encuestas de valoración directas a las mujeres, actividades de interés y voluntad de las mujeres y no solo ligadas al 8M y Generar espacios de que quieren para conocer las necesitados

    b. Crear espacios de comunicación entre los servicios que tienen mujeres grandes como usuarias para dar respuesta coordinada a las necesidades que se detecten.

    Hay que tener información de Servicios Sociales, RADARES, Jefes, bibliotecas... para poder saber qué programar y qué necesidades se están haciendo y hay que continuar o cambiar y hacer mapa o infografía por saber los servicios, las asociaciones... en relación a la mujer: Transversal a nivel de Jornada

    c. Mejorar el recursos de apoyo y acompañamiento a las mujeres grandes que viven solas y, especialmente, aquellas que se encuentran en una situación de fragilidad emocional o mental (por pérdida reciente de la pareja, etc.)
    Mantener campañas telefónicas y desarrollar acciones específicas y profesionalizadas de apoyo a mujeres en situación de fragilidad.

    d. Capacitar las profesionales de las mujeres grandes

    Esta capacitación contará con formaciones sobre violencia machista y dotación de herramientas sobre las situaciones de riesgo: formación, protocolo de actuaciones...

    "]

Confirmar

Por favor, inicia la sesión

La contraseña es demasiado corta.

Compartir