Ontologies digitals per fer la participació ciutadana més simple
La quarta sessió del LAB Metadecidim, que es va fer el passat 30 de juny, va plantejar una aproximació ontològica de la participació ciutadana, orientada a definir les entitats que la constitueixen i les relacions existents entre aquestes.
A la plataforma Decidim -va explicar el coordinador del projecte, Xabier Barandiaran- per sistematitzar els processos de participació es va partir del que feien les institucions i la ciutadania i es van habilitar diverses maneres de participar: debat, participació en plens i comissions, trobades presencials, processos de participació, òrgans de participació, i al mateix temps es van estructurar objectes de la participació, estats, agents, accions.
Però què és la participació ciutadana? Mariona Ferrer Investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, va definir el concepte com (1) qualsevol acció de la ciutadania dirigida a influir en el procés polític i en els seus resultats i com (2) les pràctiques socials i polítiques que pretenen incidir sobre alguna dimensió d’allò que és públic.
La iniciativa de la participació la pot tenir la institució o la ciutadania, amb diversos objectius. Ferrer va destacar diversos objectius, com apoderar la ciutadania i promoure la inclusivitat, amb un efecte educatiu, promovent el control ciutadà del govern, enfortir la cohesió social del territori, millorar la gestió pública, incorporar vivències i experiències, etc.
En el cas de Decidim, va subratllar que l’eina permet la traçabilitat i combinar el que és presencial i digital, sistematitzar el que ve de la ciutadania, discutir, decidir, votar, prioritzar.
Els vells reptes, la rellevància de la voluntat política, com avaluar la participació (qualitat i quantitat), com animar nous participants, gestionar la frustració d'expectatives, les tensions en el si de l'administració, no són tan diferents dels nous. Els nous reptes, va concloure, impliquen una major innovació i més experimentació, amb més participació digital, amb un major realisme i alhora un major escepticisme entre els mateixos organitzadors, amb unes expectatives més altes i en conseqüència un major esgotament.
Karina Gibert, Professora a la UPC i cap del grup de recerca KEMLG (Enginyeria del Coneixement i Aprenentatge Automàtic), va parlar de l'ús de les ontologies digitals i el data science per al suport a la presa de decisions estratègiques o la gestió de sistemes complexos.
En el procés es prenen totes les dades disponibles, s’extreuen i processen les dades buscant patrons, es combinen els resultats amb el coneixement expert del domini i se n’extreu una visió integrada que pot informar decisions de forma ramificada relacionant conceptes, actors, acció.
Va presentar dues experiències reals on s’aprecia com l’ús d’ontologies digitals ha servit per a la millor gestió de sistemes complexos. La primera, més orientada a com l’explotació de la informació disponible des d’una perspectiva del data science permet construir ontologies sobre fenòmens encara poc coneguts. Va servir per donar suport a l’Organització Mundial de la Salut en el disseny de polítiques d’intervenció en països d’ingressos baixos i mitjos en matèria de salut mental. La segona, orientada a com l’ús d’ontologies digitals va jugar un paper fonamental en el projecte K4Care de gestió d’un sistema intel·ligent de suport integrat a l’atenció domiciliària de persones grans, amb malalties cròniques i comorbiditat, que sincronitzava l’assignació de recursos als pacients.
Presentant el projecte Nabú, Sabrina Presti, llicenciada en matemàtica i enginyera informàtica, certificada en SAP i
doctorant en llenguatges gràfics a la UPC, va tractar decisions grupals auto-gestionades i el principi de l'auto-governança que busca superar les limitacions dels sistemes de votació per majories, i que facilita els processos de síntesi, agrupar propostes i avançar cap al consens.
La democràcia participativa és un repte. En els processos de presa de decisió no hi ha d’haver actors externs, cal utilitzar la tecnologia per utilitzar mecàniques de grup a gran escala, però no estem acostumats a fer servir mecàniques de grup.
La sessió va seguir amb una discussió de la Fila 0 amb:
Fernando Pindado, Comissionat de Participació de l’Ajuntament de Barcelona;
Laia Forné, Assessora de la Regidoria de Participació i Territori de l’Ajuntament de Barcelona;
Álvaro Ortiz, Co-fundador de Populate Tools;
Maite López, Professora a la UB i membre del grup de recerca WAI (Volume Visualization and Artificial Intelligence)
Marc Garriga, CEO Fundador desideDatum.
De la sessió, Pablo Aragón investigador a la UPF i Eurecat i col.laborador a Decidim, va destacar que hi ha moltes plataformes de participació ciutadana, però poques com Decidim, amb un model de governança obert, de profunditat, en la qual cadascú pot aportar com ha de ser la definició ontològica de la participació ciutadana.
Es va qüestionar, entre altres, si és important distingir entre participació presencial i digital o no, perquè no parlem de "participació digital", la participació és "política" amb els mitjans que sigui. O si a més de votar i de fer comentaris cal afegir l’acció d’argumentar, perquè “el consens no es vota, es construeix entre tots, es reescriu tantes vegades com calgui fins que representi el bé comú”.
Es va valorar si el ciutadà ha de saber, o no, si hi ha una estructura ontològica darrere una plataforma, i si l’ha de poder identificar i contribuir-hi; si les decisions han de ser definides pel pla tecnològic-estructural o no. I es va concloure que la participació és complexa, pel qual l’ontologia ha de servir per visibilitzar, millorar i democratitzar la presa de decisions i perquè participar sigui el més simple possible.
--------
La 5a sessió serà el 19.07.2017. Governança democràtica d'infraestructures digitals (Democratic Governance of Digital Infrastructures)
Sessió 4. Ontologies digitals de la participació.
Inscripció obligatòria aquí. (*Les places estan limitades a 80 participants).
La quarta sessió del LAB #Metadecidim està orientada a plantejar una aproximació ontològica de la participació ciutadana. Les ontologies representen una eina indispensable en moltes disciplines científiques (des de la filosofia fins a les ciències de computació) perquè defineixen les entitats o parts d'un sistema i les relacions existents entre aquestes. En sistemes tan complexos com els sistemes socials (en constant evolució) la definició d'ontologies suposa un repte de gran magnitud.
En el projecte de Decidim Barcelona s'ha identificat tres territoris que mereixen especial interès des d'un punt de vista ontològic:
El primer territori estructura les formes d'acció i relació entre persones usuàries facilitades per la plataforma, això és, el que resulta fàcil o difícil de fer en ella. Ara com ara, està condicionat per tres aspectes: a) el desenvolupament d'un “configurador de processos” abstracte (una matriu redissenyable capaç de generar qualsevol tipus de procés), b) la incorporació progressiva d'elements de xarxa social o geolocalització, i c) l'adequació a les noves Normes Reguladores de Participació Ciutadana. Aquests tres aspectes evidencien la dificultat d'equilibrar l'abstracció de les moltes formes de participació ciutadana enfront de la concreció de les normatives i els sistemes informàtics que les regulen i allotgen.
Aquesta dificultat apel·la precisament al segon territori de pràctiques ciutadanes on la mateixa ciutadania reinventa mecanismes en el mateix sistema. Així com el mecanisme de RTs en Twitter va sorgir espontàniament de la comunitat (i posteriorment va ser incorporat com a mecanisme formal), la comunitat de Decidim ja ha generat pràctiques no previstes originalment en el sistema, per exemple la utilització de comentaris per indicar propostes duplicades. Reflexionar entorn d'aquests dos territoris simbolitza un exercici democràtic sobre la conceptualització de la participació ciutadana a Barcelona inexistent en altres plataformes de participació, per exemple eines de ‘social media’, ‘civic tech’, etc. No obstant això, aquesta reflexió també suposa un exercici que difícilment pot resoldre's en un únic seminari.
En aquest sentit, el tercer territori (el model de base de dades) es converteix en un enfocament més pragmàtic de com traduir tecnològicament una ontologia ja consensuada a Decidim. El repte tampoc és trivial perquè requereix estructures que siguin útils per representar la diversitat de les pràctiques de participació, facilitar el còmput d'indicadors (que poden esdevenir, en última instància, indicadors de qualitat democràtica) i, finalment, permetre la seva traçabilitat a través d'una estratègia d' open data. En definitiva, aquesta sessió suposa un exercici fonamental de reflexió oberta i democràtica sobre el futur de Decidim i la participació ciutadana a Barcelona.
Programa
09:30h - 09:40h: Presentació del repte. Equip lab.metadecidim
09:40h - 09:55h:"Pràctiques de participació ciutadana: vells i nous reptes", Mariona Ferrer, Investigadora al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
09:55h - 10:10h: "L'us de les ontologies digitals i el data science per al suport a la presa de decisions estratègiques o la gestió de sistemes complexos", Karina Gibert, Professora a la UPC i cap del grup de recerca KEMLG (Enginyeria del Coneixement i Aprenentatge Automàtic)
10:10h - 10:25h: "Decisions grupals auto-gestionades, el principi de l' auto-governança", Sabrina Presti, Llicenciada en matemàtiques i enginyeria informàtica per la UPC
10:25h - 10:40h: Preguntes Fila 0. Fernando Pindado, Comissionat de Participació - Ajuntament de Barcelona; Laia Forné, Assessora de la Regidoria de Participació i Territori - Ajuntament de Bcn; Álvaro Ortiz, Co-fundador Populate Tools; Maite López, Professora a la UB i membre del grup de recerca WAI (Volume Visualization and Artificial Intelligence); Marc Garriga, CEO Fundador desideDadum
10:40h - 11:30h: Debat amb les persones assistents
Repte a debat
Com hauria de ser l'arquitectura i l'ontologia de les dades de Decidim Barcelona?
Preguntes guia:
Quines entitats són necessàries a l'ontologia de Decidim? Com es relacionen entre elles?
Quines metodologies per definir ontologies són tècnicament les més apropiades? Quines són les més democràtiques?
Quina ontologia ajudaria a l'hora de generar indicadors de qualitat democràtica?
Quin rol juga la definició d'ontologia en la governança de les ciutats?
Quina és la millor estratègia per permetre l'escalabilitat de les ontologies ciutadanes?
Quines alternatives tecnològiques (p.ex. NoSQL, schema-less DBs) faciliten aquesta escalabilitat?
Quina estratègia d' Open Data seria la més adequada per l'ontologia actual de Decidim Barcelona?
Us hi esperem!
